Un metge va recomanar ingressar en un psiquiàtric a Lubitz, el pilot de Germanwings, dues setmanes abans de l'accident

Andreas Lubitz, el pilot de la companyia Germanwings, filial de baix cost de Lufthansa, patia depressió. Va ser el desembre del 2014 quan el jove alemany va començar a mostrar símptomes d’un episodi depressiu psicòtic. Després del diagnòstic, Lubitz va consultar diversos metges, però cap d’ells va alertar l’empresa o les autoritats aèries dels seus problemes psicològics. El 24 de març del 2015, quatre mesos després del diagnòstic, va fer estavellar de manera voluntària l’avió que copilotava amb 150 persones a l’interior. Tan sols dues setmanes abans de la catàstrofe, un metge privat hauria recomanat al pilot alemany que ingressés en un hospital psiquiàtric.

    Aquestes són algunes de les dades que va revelar ahir l’informe final de la BEA (l’oficina d’investigació i anàlisi per a la seguretat de l’aviació civil de França), encarregada d’investigar el sinistre aeri. Segons l’organisme francès, el dossier mèdic de Lubitz va confirmar que el noi, de 28 anys, patia depressió. No obstant, les «restriccions especials» que se li van imposar no li impedien pilotar un avió comercial.

LÍMITS DEL SECRET PROFESSIONAL /Davant la dimensió de la catàstrofe i amb la idea que el sinistre es podria haver evitat, la BEA va posar sobre la taula els límits del secret professional. Arnaud Desjardins, un dels experts encarregats de la investigació, va recordar en roda de premsa que «diversos metges privats sabien que [Lubitz] estava malalt» i «aquesta informació no va ser comunicada» a cap autoritat. Per aquest motiu, l’ens francès va plantejar la necessitat d’«establir normes clares (…) per saber quan és necessari trencar el secret mèdic».

    Lubitz va estavellar de manera voluntària l’avió que copilotava. Ho va fer mitja hora després de l’enlairament del vol entre Barcelona i Düsseldorf, «ajustant de manera intencional les consignes del pilot automàtic per fer descendir l’avió fins a la seva col·lisió» als Alps francesos. «Es va trobar sol a la cabina de pilotatge» i es va negar a obrir la porta durant el descens malgrat la insistència de la tripulació i «els repetits cops a la porta» d’accés. Totes aquestes hipòtesis de l’informe inicial de la BEA, dut a terme el maig del 2015, han sigut confirmades gairebé un any després de la tragèdia. Lubitz, en tractament psicològic des de feia mesos i en baixa mèdica el mateix dia del sinistre, va premeditar el desastre.

LES CAIXES NEGRES / L’anàlisi de les dues caixes negres, tant l’encarregada de registrar les converses de cabina com la que concerneix els paràmetres més tècnics, ha corroborat totes les sospites. No obstant, a l’informe final, la BEA va obrir un nou debat: ¿es podria haver evitat aquesta catàstrofe? Segons la fiscalia de Düsseldorf, Lubitz va trencar i ocultar a la companyia la seva baixa per malaltia. Si els metges privats que el van tractar haguessin donat la veu d’alarma, ¿ens trobaríem davant el mateix escenari?, qüestiona el nou informe.

    El mateix document insta a reforçar els controls mèdics i psicològics dels pilots per millorar la seguretat dels avions. Una recomanació lligada als antecedents psicològics de Lubitz i, sens dubte, a la negligència de les autoritats mèdiques que no van advertir, emparats pel secret mèdic, dels seus problemes psicològics. En aquest context, l’ens francès també va recomanar que «les condicions de control dels pilots amb antecedents de problemes psicològics siguin definides en el mateix moment en què són declarats aptes per volar».

Notícies relacionades

Les famílies de les víctimes de l'accident de Germanwings exigeixen canvis legals

"Tinc por", va escriure Andreas Lubitz abans d'estavellar l'avió de Germanwings

    La BEA no és l’única institució aèria que proposa reforçar els controls psicològics dels pilots; l’AESA (Agència Europea de Seguretat Aèria) ja va apuntar en la mateixa direcció setmanes després del sinistre, alhora que va demanar que s’establís una base de dades a escala  internacional sobre l’estat de salut de pilots i copilots. Advertències i recomanacions que, tot s’ha de dir, encara no s’han assumit pel gruix de companyies aèries.

EL BLOQUEIG DE LES PORTES / Però l’ens francès no només va exigir mesures de control: també en va demanar altres d’«acompanyament» per no deixar passar per alt la «reticència dels pilots a declarar els seus problemes i a sol·licitar ajuda mèdica per por de perdre la seva llicència de vol». L’informe, a més a més, també fa referència a una altra de les polèmiques: el sistema de seguretat de les portes de la cabina que estipula que les portes dels avions comercials han d’estar sempre tancades i bloquejades durant el vol. Aquest protocol permet, a més, que la persona que es troba dins de la cabina pugui bloquejar la porta, com va fer Lubitz per impedir l’entrada de la tripulació. Els experts de la BEA, que recomanen revisar tot el sistema de seguretat, també van exigir la presència de dues persones a la cabina en tot moment, una mesura que ja ha estat adoptada per diferents companyies després de la catàstrofe.