El pacte amb Turquia per a l'expulsió de refugiats vulnera cinc tractats internacionals

El controvertit pacte per frenar l'incessant flux d'immigrants i refugiats cap a Europa Europa assolit la setmana passada amb Turquia, que haurà de ser ratificat al Consell Europeu previst aquest dijous i divendres a Brussel·les, ha encès totes les alarmes a l'ONU i en les organitzacions humanitàries. Després de la sorpresa inicial, fins i tot alguns països de la Unió Europea (UE), que inicialment no van posar traves al pla, han arribat a airejar els seus dubtes sobre la possible il·legalitat del preacord, que en el capítol més polèmic obre la porta a la devolució automàtica i massiva de tots els estrangers arribats a les costes de Grècia des de Turquia, incloent-hi els refugiats sirians.

En la pràctica, el preacord negociat a iniciativa de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu --a canvi d'accelerar les negociacions d'adhesió a la UE de Turquia i duplicar l'ajuda a Ankara fins a 6.000 milions d'euros, entre altres punts-- qüestiona el dret d'asil i vulnera la legislació humanitària europea i internacional, que impedeix les expulsions col·lectives i les deportacions a països “no segurs”. En concret, el polèmic pacte incompleix almenys cinc convencions o tractats sobre drets humans, des de la Declaració Universal dels Drets Humans fins a la Carta de Drets Fonamentals de la UE, passant per la Convenció de Ginebra sobre els Refugiats (1951) o la mateixa Convenció Europea de Drets Humans, en vigor des del 1953.

El dret d'asil, que quedaria greument restringit si s'aprova el pla amb Turquia, està explícitament garantit en la Declaració Universal dels Drets Humans, en què l'article 14 assenyala: “En cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil, i a disfrutar-ne, en altres països”. Així mateix, està promulgat en la Carta de Drets Fonamentals de la UE, proclamada el 2000. En l'article 18, aquest text “garanteix el dret d'asil dins del respecte de les normes de la Convenció de Ginebra de 28 de juliol de 1951 i del Protocol del 31 de gener de 1967 sobre l'Estatut dels Refugiats i de conformitat amb el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea”. Tot seguit, l'article 19 és taxatiu: “Es prohibeixen les expulsions col·lectives”, assenyala, i prossegueix: “Ningú podrà ser retornat, expulsat o extradit a un Estat en què corri un risc de ser sotmès a la pena de mort, a tortura o a altres penes o tractes inhumans o degradants”.

DRET A INTERPOSAR RECURS

En la Convenció Europea de Drets Humans també s'hi declaren “prohibides les expulsions col·lectives d'estrangers” (protocol IV, article 4), i en qualsevol cas, es reconeix sempre el dret a un “recurs efectiu”. “Tota persona amb drets i llibertats reconeguts en el present conveni que hagin sigut violats té dret a la concessió d'un recurs efectiu davant una instància oficial, fins i tot quan la violació hagi sigut comesa per persones que actuïn en l'exercici de les seves funcions oficials” (article 13).

El pacte amb Ankara sobre refugiats tampoc respecta la prohibició d'expulsió o devolució inclosa en la Convenció de Ginebra, que en l'article 33 estableix: “Cap Estat Contractant podrà, per expulsió o devolució, posar de cap manera un refugiat a les fronteres dels territoris on la seva vida o la seva llibertat perilli per causa de la seva raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social, o de les seves opinions polítiques”. El fet que Turquia hagi subscrit aquesta convenció però només concedeixi l'estatus de refugiat a ciutadans europeus suscita dubtes que pugui ser considerat un “país segur”, capaç d'oferir protecció als refugiats d'altres nacionalitats.

PROTECCIÓ ESPECIAL ALS MENORS

Notícies relacionades

2.000 refugiats aconsegueixen superar la tanca i entrar a Macedònia

Guardacostes turcs agredeixen un grup de refugiats en alta mar

Finalment, el preacord també infringeix la Convenció sobre els Drets del Nen, el tractat universal que es va aprovar el 1989 per defensar al món els drets de la infància, un dels col·lectius més vulnerables en l'actual crisi migratòria. En aquest conveni es fixa el dret a la reunificació familiar i a l'assistència jurídica en qualsevol infracció legal, però sobretot, s'estableixen els drets dels nens refugiats, a qui “es proporcionarà protecció especial (…) i és obligació de l'Estat cooperar amb els organismes competents per garantir aquesta protecció i assistència” (article 22).

Els arguments del respecte als drets humans i a la legalitat internacional formen part de diverses campanyes ciutadanes llançades aquests dies per impedir l'aprovació definitiva del pacte UE-Turquia. L'oenagé Intermón Oxfam ha impulsat una recollida de signatures per exigir al Govern espanyol que bloquegi aquest preacord a Brussel·les, mentre que Amnistia Internacional ha impulsat una altra petició semblant adreçada al president del Consell Europeu, Donald Tusk. Més de 100 organitzacions, entre elles sindicats, oenagés i partits polítics, han convocat per a aquest dimecres concentracions en 52 ciutats espanyoles contra la “vergonya” de l'acord “il·legal i immoral” amb Turquia i per exigir el veto d'Espanya al projecte.