Cinc països fan perillar l'acord sobre refugiats entre la UE i Turquia

L'objectiu de l'acord que perfilen la Unió Europea i Turquia no ha canviat: tornar el màxim nombre possible d'immigrants i refugiats que arribin a Grècia a territori turc. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, presentarà aquest dimecres davant els 28 països un pla retocat, a partir de les propostes negociades entre la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre turc, Ahmed Davutoglu, però el catàleg d'obstacles jurídics i polítics encara és molt ampli.

“Som conscients que hi ha molta feina per fer però tenim un objectiu clar i aquest objectiu és aconseguir un acord amb Turquia viable legalment i pràctic”, assegura un alt funcionari europeu implicat en la recerca de l'acord que tractaran de segellar divendres durant un esmorzar de treball amb Davutoglu. “Estem preparats per a un esmorzar de treball divendres amb el primer ministre turc, però la cuina està preparada també per servir un dinar”, ironitzen. Aquests són alguns dels països que han mostrat dubtes i crítics amb el contingut d'un pla que ofereix a Ankara importants contrapartides.

XIPRE I L'ADHESIÓ

És l'únic estat membre que Tusk ha visitat abans de la cimera que arrenca aquest dijous a Brussel·les, un senyal eloqüent d'on veu el president de la UE el principal problema. La part nord d'aquest petit país mediterrani va ser envaïda per Turquia el 1974 i el 1983 s'autoproclamava república turca del nord de Xipre, només reconeguda per Ankara. Xipre es va unir al club europeu el 2004 però Turquia s'ha negat des d'aleshores a reconèixer la república xipriota. Les tensions no han deixat d'augmentar fins al punt que Nicòsia manté bloquejada l'obertura de vuit nous capítols de negociacions per la negativa turca a obrir els seus ports i aeroports a Xipre. Es tracta d'un dels elements que Ankara exigeix revitalitzar ara -obrint cinc nous capítols- a canvi d'acceptar immigrants de tornada. El president xipriota, Nicos Anastasiades, ja ha deixat clar que no cedirà. "En el marc de les negociacions d'adhesió hi ha una regla d'or i és que per obrir un capítol hi ha d'haver acord unànime dels Estats membres", recorda un diplomàtic d'un dels països grans de la UE.

BULGÀRIA I RUTES ALTERNATIVES

El tancament de la ruta dels Balcans occidentals preocupa molt especialment Bulgària, que tem que els traficants obrin noves rutes d'entrada a la UE a través del seu país. L'esborrany del pla presentat el 7 de març només contempla tornar a Turquia els immigrants i refugiats que arribin a les illes gregues de l'Egeu i el Govern de Sofia vol garanties que Turquia també rebrà de tornada els que creuin il·legalment la seva frontera.

HONGRIA I EL REASSENTAMENT

El primer ministre Viktor Orbán va ser el primer que va anunciar durant la cimera extraordinària del 7 de març que vetaria l'acord de reubicació de refugiats directament des de Turquia. El seu país és un dels que han denunciat davant el Tribunal de Justícia de la UE el pla de reubicació de 160.000 persones pactat pels 28 i ja ha anunciat la seva intenció de celebrar un referèndum per preguntar als hongaresos si recolzen la redistribució. Aquest dimarts passat tornava a deixar clar que la seva postura no ha canviat, que no contempla acollir refugiats i que els segueix veient com una amenaça per a Europa. La intenció de la UE és tornar de Grècia a Turquia tots els immigrants i refugiats que no compleixin els requisits per quedar-se i reassentar directament des de Turquia -1 persona per cada refugiat que accepti de tornada- unes 72.000 persones.

FRANÇA I ELS DRETS HUMANS

Notícies relacionades

Turquia redobla les seves exigències a la UE per frenar l'arribada de refugiats

Merkel va pactar l'acord amb Turquia d'amagat de la UE

El president francès, François Hollande, no ha anunciat cap veto però sí que ha mostrat públicament els seus dubtes sobre el respecte dels drets humans per part de Turquia, així com sobre l'exigència turca d'accelerar els tràmits per eximir de visat els turcs que vulguin viatjar a la UE. Ankara vol que els seus ciutadans estiguin lliures de complir aquest requisit des del mes de juny. Hollande ja ha advertit que “no hi ha d'haver cap concessió” en les dues qüestions i la Comissió Europea ha deixat clar que hauran de complir els 72 requisits exigits. "No hi pot haver dreceres, només es pot progressar ràpidament si es compleixen els requisits", ha dit el vicepresident de la Comissió, Frans Timmermans.

ESPANYA I LA LEGALITAT

Encara que el president en funcions, Mariano Rajoy, va valorar positivament el pla posat sobre la taula el 7 de març, el Govern ha anat modulant la seva postura davant de les crítiques manifestades per l'oposició al Congrés i el fet que necessitarà portar aquest dijous a la cimera una posició consensuada. Espanya insisteix que no recolzarà devolucions massives de refugiats i que el pla no ha d'oferir dubtes des del punt de vista de la legislació europea i internacional. La Comissió Europea ja ha dit que les devolucions en calent no són possibles i que totes les peticions hauran de ser analitzades individualment.