Tretze anys després de la foto de les Açores, ni Aznar, ni Bush ni Blair se'n penedeixen
"Som al lloc adequat amb la companyia adequada", va dir el llavors president espanyol per justificar la participació espanyola en la guerra de l'Iraq
Convençut que a Espanya li convenia aliar-se amb els Estats Units en la lluita contra el terrorisme, el març del 2003 José María Aznar va participar activament en els preparatius que van culminar a l'illa de Terceira amb l'ultimàtum llançat al règim de Saddam Hussein.
La foto de les Açores, de la qual es compleixen 13 anys, va ser el preludi d'un atac iniciat quatre dies després amb el pretext de l'existència d'unes armes de destrucció massiva inexistents i sense l'aval de les Nacions Unides. Una guerra que va fracturar profundament la Unió Europea i va generar la protesta de milers de ciutadans.
Els somrients protagonistes de la imatge captada a la base portuguesa nord-americana de Lajes no han mostrat en aquest temps grans remordiments per una aventura bèl·lica de conseqüències desastroses que va contribuir a avivar precisament el que es va voler combatre.
Només el primer ministre britànic, Tony Blair, va esbossar un lleuger ‘mea culpa’ quan l'octubre del 2015 va admetre el dolor causat per la invasió de l'Iraq i va demanar perdó pels errors comesos després d'haver defensat el 2010 que la guerra havia fet el món més segur. Uns errors que va atribuir als serveis d'intel·ligència. Un lament que va arribar massa tard.
"No puc dir el que sento amb paraules. Només espero rescatar alguna cosa de la tragèdia de la mort en les accions d'una vida, la meva vida, que encara continua", va relatar al seu llibre de memòries ‘The journey'. L'expremier laborista va reconèixer, a més, un vincle entre la guerra de l'Iraq i l'ascens de l'Estat Islàmic.
Mentrestant, George W. Bush va seguir insistint que iniciar la guerra de l'Iraq "va ser la decisió correcta" i, encara que en diverses ocasions ha expressat algun lament, no ha demanat perdó i s'ha limitat a reconèixer “errors estratègics”. "Hi ha coses que vam fer malament a l'Iraq -va dir-, però la causa és eternament justa".
"ESPANYA HI VA SORTIR GUANYANT"
Fidel al seu estil, José María Aznar, que va voler "treure Espanya del racó de la història" alineant-se amb els Estats Units, creu encara avui que Espanya ha sortit guanyant al recolzar Bush. Ho va sostenir en una carta datada el 12 d'agost del 2015 que l'actual cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García-Margallo, inclou al seu llibre ‘Todos los cielos conducen a España. Cartas des de un avión' (Planeta).
"Internament, en la dialèctica política espanyola, el resultat va ser una intensificació dels atacs de l'esquerra al Govern. No obstant, en termes d'influència i de suport internacional als nostres objectius, Espanya hi va sortir guanyant. I no només Espanya", va assenyalar.
Fins ara, l'únic que ha admès Aznar és que les famoses armes de destrucció massiva que van desencadenar l'atac mai van existir, un reconeixement que va fer el 2007, dos anys després que els EUA es rendís a l'evidència. "Tinc el problema de no haver sigut tan llest de saber-ho abans", va dir amb sarcasme.
Notícies relacionades"A Espanya li convé l'esforç internacional en la lluita contra el terrorisme; li convé estar al costat de les nacions que volen promoure activament la defensa dels principis que ens permeten viure en llibertat i democràcia; li convé que la comunitat internacional no es paralitzi quan arriba el moment de prendre decisions ineludibles", va defensar Aznar al Congrés dels Diputats un dimarts 18 de març del 2003, abans de dir: "Som al lloc adequat amb la companyia adequada".
La foto de les Açores va fer la volta al món. Molts encara s'hi refereixen com "la imatge de la vergonya".
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia