La Unió Europea poleix la seva oferta a Turquia a canvi de tornar-li els refugiats

Si el nou pla entre la Unió Europea (UE) i Turquia per fer tornar a territori turc tots els immigrants i refugiats que trepitgin les illes gregues aconsegueix avui via lliure, la seva aplicació serà complicada, molt costosa i vorejarà el límit de la legalitat. Els líders europeus entenen que no hi ha alternativa a un pacte amb el Govern turc i intenten conciliar al Consell Europeu les divergències que segueixen existint i quines contrapartides donaran a Ankara.

«Només si tots treballem junts, de forma coordinada, i mantenim la calma, aconseguirem tenir èxit. Sóc cautament optimista, però francament, més caut que optimista», es definia el president del Consell Europeu, Donald Tusk. La mateixa cautela expressava la cancellera alemanya, Angela Merkel, principal impulsora d’un pacte que segueix generant dubtes. Entre els esculls, sobretot dos: que l’acord no vulneri cap legislació europea ni internacional sobre el dret a l’asil i els recels de Xipre.

«Si Turquia compleix les seves obligacions no hi ha cap problema, però si no ho fa no podem fer res», deia rotund a l’arribar a la cimera el president xipriota, Nicos Anastasiades, sobre les dues exigències plantejades per Ankara a canvi d’acceptar de tornada tots els refugiats: eximir de visat des del juny els turcs per entrar a la UE i, sobretot, obrir cinc capítols en les negociacions d’adhesió congelats des que el 2008 l’Executiu turc, que no reconeix l’existència de Xipre, es negués a obrir ports i aeroports a la república xipriota.

DENÚNCIA D’UN XANTATGE

L’esborrany a debat rebaixa les concessions al voltant de l’impuls que exigeix el Govern turc a les negociacions d’adhesió i Merkel intentava ahir convèncer Anastasiades de suavitzar la seva postura. Moltes delegacions, no obstant, no estan disposades a passar per alt la negativa d’Ankara. «No tancar un acord és millor que un acord dolent. Turquia demana molt i no acceptaré el que en ocasions sembla un xantatge», advertia el primer ministre belga, Charles Michel.

 

La tasca és hercúlia, en paraules de l’estonià Taavo Roivas, però la sensació general és que no hi ha alternativa. «Necessitem un acord perquè en cas contrari la situació a Grècia seguirà sent molt difícil i la crisi humana augmentarà», recordava l’holandès Mark Rutte, copatrocinador d’un pla basat en deportacions a gran escala.

Encara que la legislació europea no permet ni expulsions en calent ni devolucions massives, com recordava dimecres la Comissió Europea, l’anàlisi jurídica confirma de manera ben clara que totes les sol·licituds d’asil seran inadmissibles quan una persona ja hagi sigut reconeguda com a refugiat o gaudeixi de protecció suficient al primer país d’asil. Dit d’una altra manera, el gruix dels sirians i d’altres nacionalitats tenen totes les butlletes per acabar de forma exprés sent enviats cap a Turquia.

    

DE RECEPCIÓ A REPATRIACIÓ

Posar en marxa el sistema no serà fàcil. Ankara i Atenes han de modificar la seva legislació. La primera per garantir accés efectiu als procediments d’asil i la segona per definir Turquia com a tercer país segur. El Govern d’Alexis Tsipras aspira a aconseguir que aquest reconeixement sigui europeu i no solament bilateral per evitar que li ploguin denúncies per vulneració de drets.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El pacte no solament exigirà una adaptació legal. Sobretot obligarà Atenes a tota una revolució logística. Els centres de recepció de refugiats hauran de convertir-se en centres de repatriació on acomodar aquestes persones mentre se’n decideix la devolució. La idea és separar els immigrants irregulars –Grècia aspira a tornar-los en 48 hores– dels sol·licitants d’asil, que s’hi quedaran més temps, però l’objectiu és fer registre, entrevista i procediment per la via d’urgència.

Per lidiar amb tot això, el Govern grec necessitarà més funcionaris i personal i organitzar el transport a gran escala de les illes a Turquia. Si es mantenen al voltant de 2.000 arribades diàries, això significarà un cost mensual de 20 milions per al pressupost comunitari. «És Grècia qui assegura la nostra frontera exterior, és la que té refugiats bloquejats, és el país al qual hem de recolzar financerament», insistia el president francès, François Hollande. L’esborrany de conclusions en què treballa el Consell Europeu garanteix que la UE bolcarà tots els mitjans –experts, intèrprets i guardacostes– per ajudar Atenes, que enviarà ajuda d’emergència i que els estats membres oferiran amb rapidesa més places per reubicar els refugiats de Grècia.