"Vaig pagar 1.400 euros per travessar l'Egeu"

«Mai hauríem sortit de Síria si casa nostra no hagués sigut bombardejada i si la meva mare no hagués sigut assassinada. Potser ara sabríem on són el meu pare i el meu germà gran, segrestats el dia que les tropes del Daesh [Estat Islàmic] van entrar a la ciutat. La resta de la família segueix a Turquia, esperant que algun dia, potser, puguem reunir-nos una altra vegada»

El relat de Saad Alahmad, de 33 anys, natural de Deir ez-Zor (nord-est de Síria), és només el d’un dels centenars de milers de refugiats sirians les vides dels quals han quedat destrossades per cinc anys d’infame guerra civil. Un cas entre els milions de víctimes anònimes atrapades per la violència sectària, obligades a fugir de casa seva per sobreviure, abandonant-ho tot i perdent pel camí alguns éssers estimats. 

Tot i així, Saad es considera afortunat de poder explicar-ho: extorsionat per entrar a Turquia, va aconseguir travessar en pastera l’Egeu després de pagar 1.400 euros als traficants i des d’Atenes va recórrer tota la ruta dels Balcans fins a Alemanya. El seu destí final, Barcelona, on va ser acollit providencialment per una solidària família marroquina, després de diversos dies dormint al ras. Avui viu, provisionalment, en un pis social a Sabadell, compartit amb altres sol·licitants d’asil.

LA FUGIDA DE DEIR EZ-ZOR 

L’odissea d’Alahmad va començar el maig del 2015, quan la seva família va decidir escapar de l’infern dels bombardejos qua patien a Deir ez-Zor, assetjada per les forces del règim. Casa seva havia sigut bombardejada, i la seva mare havia mort per una bala perduda al sortir a buscar queviures. Allò va ser determinant. Van reunir els seus estalvis, van tancar la botiga familiar i van vendre les joies maternes per iniciar la fugida cap a Turquia. «Teníem molta por del que pogués passar, però no hi havia més remei que fugir», recorda Saad. El seu pare i el seu germà gran van decidir quedar-se, i no n’han pogut saber res més. Només que van desaparèixer el dia que l’Estat Islàmic va entrar a mata-degolla a la ciutat.

Alahmad i els seus sis germans (dues dones i quatre homes) van viatjar de nit entre zones de guerra durant 10 dies fins a arribar a Turquia. Pel camí, els traficants els van obligar a pagar 40.000 lliures sirianes (160 euros) per persona per poder arribar a la frontera. Una vegada allà, després de passar la reixa, van seguir fins a la ciutat d’Orfa, a vuit hores en autobús, on es van instal·lar en una pensió i després van llogar una casa.

TRAFICANTS A ESMIRNA 

Entre tots van decidir que Alahmad seguís sol el viatge cap a Europa, perquè no hi havia diners per més. Al setembre, explica, va sortir finalment cap a Esmirna, davant les costes de l’illa grega de Quíos. «La mateixa costa estava plena de traficants que esperaven l’arribada de refugiats. Em van cobrar 1.400 euros per travessar l’Egeu en un petit bot inflable de sis metres. Érem 30 persones, entre dones, nens i persones grans», relata Saad, per a qui el trajecte, de només mitja hora, es va fer etern. «Estàvem morts de por. Anàvem tots agafats de la mà, resant per no enfonsar-nos. Era un dia gris i el mar estava tranquil, però el bot era tan petit i estava tan ple que temíem que s’enfonsés en qualsevol moment», recorda.

Notícies relacionades

La Unió Europea poleix la seva oferta a Turquia a canvi de tornar-li els refugiats

El Tribunal de Justícia de la UE avala deportar refugiats a països tercers considerats segurs

Per Saad va ser el moment més dur del somiat viatge a Europa. «Sincerament, no creia que pogués arribar. Sabíem que hi havia hagut molts naufragis, i vam tenir por durant tot el trajecte. Al trepitjar terra ferma, tots vam plorar i vam donar gràcies a Déu», confessa. Dies després va comprar un bitllet per embarcar-se cap a Atenes i començar allà un viatge sense pausa pels Balcans. Dia rere dia, va anar combinant trajectes en tren, dormint en estacions i vagons, fins a arribar a Alemanya. Pel camí va presenciar fugaçment els paisatges de Sèrbia, Hongria, Croàcia i Àustria. A la primera ciutat alemanya el van obligar a baixar del tren i li van preguntar on volia anar: «Barcelona», va dir. L’atreia la ciutat pel Barça i «havia sentit per altres sirians que l’havien visitat que era una ciutat bonica i amb molt de turisme», explica.

SENSE DINERS 

Abans d’arribar a la capital catalana va estar a punt d’ensorrar-se, relata, quan el van aturar a la frontera francesa. Al final la policia el va deixar prosseguir i va arribar a l’estació de Sants. L’odissea havia durat cinc mesos, durant els quals es va gastar tots els diners: 2.700 euros. Únicament li quedaven 20 euros, i se’ls va gastar en una dinar. Sense diners, va dormir al carrer durant diversos dies, fins que una família marroquina, per una casualitat providencial, el va conèixer i el va acollir a casa seva. En aquesta família, establerta fa anys a Granollers, va conèixer Mariam al-Amarani, de 27 anys, amb qui s’ha promès i espera casar-se al juny.