Crepuscle a Guantánamo

La visita a Cuba tenia aquella altra mirada a Guantánamo, a la qual Barack Obama ni tan sols va voler fer referència ¿Què li impedeix tancar el camp de detenció que va prometre en el seu primer any a la Casa Blanca? Encara que sigui tard, ¿quines barreres queden en les restes del seu mandat per intentar complir la promesa? La sortida dels qui queden als llimbs no és fàcil, sobretot perquè la incapacitat per tancar el camp només respon a la batalla sectària que enfronta un Congrés de majoria republicana contra un president demòcrata.

Anem a pams. El camp de Guantánamo no tan sols és una vergonya històrica en la lluita de la llibertat contra els qui impulsen el terror. Per definició, els terroristes no compleixen la llei, però pensar que per la mateixa raó, per combatre’ls, els estats poden tenir mà lliure és un error i al mateix temps un crim. Viure en un centre de detenció sense sentència no és una condemna és un segrest i Guantánamo, amb inquilins que fa més de 14 anys que esperen saber de què se’ls acusa, n’és l’exemple.

En el marc de la guerra contra el terror del president George W. Bush, la intel·ligència americana pagava a preu d’or informació no contrastada sobre possibles vincles d’Al-Qaida a l’Afganistan i el Pakistan. Encara que es va aconseguir arribar a alguns dels responsables de l’11-S, molts dels detinguts que van acabar a Guantánamo van ser delatats a canvi d’uns milers de dòlars, sense que després s’hagi aconseguit demostrar cap relació.

Creat com a camp de detenció per a terroristes, fora de l’empara legal, molts ja van ser tornats a altres països, però 91 continuen detinguts. Només uns quants han pogut ser jutjats, la resta ni han sigut processats, ni s’han trobat càrrecs en contra, malgrat que fan més d’una dècada que estan tancats, aïllats i sotmesos a diferents graus de càstig i tortura. El relat de 14 anys d’història pot ser infinit, però no calen més arguments per intentar acabar com més aviat millor amb aquest passat tan trist com comprometedor. El problema és que els que queden es troben atrapats en el laberint sense sortida a on van ser  llançats. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Obama ha batallat des del primer dia, però hi ha altres equilibris i múltiples barreres. La llei als EUA impedeix utilitzar recursos per traslladar a terra americà presoners que estan fora del país i malgrat que mantenir Guantánamo costa més de 400 milions de dòlars a l’any, el Congrés s’ha mostrat sempre reticent a construir una presó als EUA per traslladar i donar cobertura legal als condemnats. La resta –la majoria–, declarats lliures per ser transferits al seu país perquè no representen cap perill per a la seguretat nacional, en la practica no poden tornar. Alguns temen per la seva vida tan bon punt tornin i demanen un tercer país d’acollida ¿Però qui els accepta? D’altra banda, hi ha el gran problema dels que vénen de l’Afganistan, Somàlia, Líbia i sobretot del Iemen, països en guerra, especialment aquest últim, on les faccions d’Al-Qaida i l’Estat Islàmic els esperen per sumar-los a la seva causa i continuar fent proselitisme de Guantánamo.

No hi ha ni una sola raó per seguir mantenint obert aquest infern. Només cal una llei per tancar aquests llimbs creats al marge seu. Obama es va comprometre a acabar amb Guantánamo en el seu primer any. Ha arribat l’hora d’enfrontar-se al Congrés i complir la seva paraula, o deixarà una ombra immensa en el crepuscle del seu mandat. H