Ahmed Errachidi: "Guantánamo no t'abandona mai"
Era cuiner, però va acabar passant més de cinc anys al penal cubà. No el van jutjar ni el van acusar formalment de res. Marroquí de 50 anys, Errachidi atén EL PERIÓDICO en una entrevista telefònica des de Tànger.
jgblanco33366285 internacional prision de guantanamo foto ricardo 160401103042 /
Com tants marroquins, Ahmed Errachidi va marxar de Tànger quan tenia 18 anys per buscar-se la vida a Londres. Va començar rentant plats i, amb el temps, va acabar de xef en diversos restaurants. Després d'un primer matrimoni, va tornar a casar-se a Tànger, va tenir fills i durant una temporada va viure il·legalment a cavall entre els dos països fins que el seu fill Imran va ser diagnosticat d'un problema del cor. Llavors va prendre la decisió més nefasta de la seva vida. Necessitava diners per pagar el tractament, així que va viatjar al Pakistan per importar bijuteria setmanes després de l'11-S. Aquell pretès viatge de negocis va acabar a Guantánamo, on va passar cinc anys i mig tancat. A la presó es va guanyar fama d'“esvalotador”: el van batejar com “el General”.
-Arriba a Islamabad i pocs dies després decideix marxar a l'Afganistan. ¿Per què?
-Vaig arribar el novembre del 2001 i cada nit veia a l'hotel les imatges dels bombardejos. Tota aquella misèria humana. Dones, homes i nens fugint de les bombes. Vaig pensar que havia de fer alguna cosa per ajudar-los. La frontera era a poc més de 100 milles. La meva idea era anar a l'Afganistan uns dies per fer-hi tasques humanitàries, després tornar a Islamabad, comprar els anells de plata i tornar a casa.
-A l'Afganistan es va veure de seguida atrapat per la guerra
-Em vaig adonar que hi havia poc a fer, així que després d'uns dies a Kabul vaig decidir tornar a Islamabad. Vaig travessar la frontera i la policia pakistanesa va parar el cotxe en què viatjava. Els americans estaven oferint recompenses de 5.000 dòlars i, com que era àrab i estranger, em van demanar que els acompanyés. Serien només dos dies. Volien agafar-me les empremtes i que parlés amb l'FBI. En canvi, vaig passar 45 dies a la presó d'Islamabad.
-D'allà el van portar a la base de Bagram a l'Afganistan…
-Jo mai havia fet la guerra als americans ni havia estat al camp de batalla, però vaig passar allà 19 dies i vaig veure coses horribles. Abans de traslladar-me a Kandahar, mentre estava lligat de mans, de genolls i amb el cap tapat, un soldat es va acostar i em va murmurar: ‘A partir d'ara nosaltres dictarem quan menges, quan beus i quan cagues’. D'allà em van portar a Kandahar, on vaig estar tres mesos. Humiliaven, torturaven i terroritzaven els presoners. Et portaven gossos a les 2 del matí. Et registraven a cops. Et posaven música altíssima amb altaveus. Així cada nit.
-¿Com van justificar el trasllat a Guantánamo?
"Em van dir que no era a les llistes negres "Em van dir que no era a les llistes negres però que em portarien un parell de mesos a un lloc amb mar, bon temps i bon menjar
-Em van dir que no era a les llistes negres, però que em portarien un parell de mesos a un lloc amb mar, bon temps i bon menjar. Després em donarien un bitllet i podria marxar.
-¿Què va passar a l'arribar a Guantánamo?
-Ens van posar agenollats com a la famosa foto, després d'un viatge de 26 hores encadenat i amb una bossa al cap. Em vaig desmaiar. Em van portar a l'hospital i, després de dutxar-me, em van dir que no tenia drets. Després em van fer les primeres tres preguntes: “Coneixes Ussama Bin Laden? ¿Coneixes els autors de l'11-S? ¿Tenies coneixement de l'11-S abans que passés?
-¿De què l'acusaven?
-Deien que vaig participar en entrenaments en un camp terrorista de Kandahar el juliol del 2001. Era mentida. Jo els deia que llavors treballava en un hotel de 5 estrelles a Londres. Era fàcil demostrar-ho. L'hi vaig dir a la intel·ligència nord-americana i britànica.
-¿Com eren els interrogatoris?
Em van torturar durant 23 dies ininterrompudament. Em van clavar pallisses, em privaven del son, a vegades m'orinava a sobre perquè no em deixaven anar al bany
-Em van torturar durant 23 dies ininterrompudament. M'emmanillaven i em deixaven en una mateixa posició durant 8 o 9 hores, sota temperatures molt fredes, com si fossis en una nevera. D'allà em portaven a la cel·la, em deixaven dormir dues hores, i em tornaven a interrogar 8 o 9 hores. Així un dia i un altre. Em van clavar pallisses, em privaven del son, a vegades m'orinava a sobre perquè no em deixaven anar al bany. Després d'uns dies em van començar a donar medicació per al fetge.
-¿Per què el van castigar d'aquesta manera?
-Perquè parlava anglès i no callava. Si veia abusos i humiliacions per part dels soldats, ho deia. Abans dels 23 dies de tortura, l'interrogador em va cridar. Jo organitzava protestes al bloc d'aïllament pel maltractament o les ofenses a l'Alcorà, però escoltaven les converses. L'interrogador em va dir: ‘Deixa de ser el centre d'atenció, si no et faran mal’. Ell em va posar el nom del 'General'.
-¿Com va ser la resta de la seva vida a Guantánamo?
-Dels cinc anys i mig, quatre els vaig passar en aïllament. És un rècord. Vaig aixecar la veu pels drets dels presoners i per això em van fer pagar un preu molt alt. Va ser horrible. Estàs en un bloc de 22 cel·les, cadascú a la seva, és com estar en una caixa de metall, sense finestres ni res. Pots sentir altres presos si crides, però no els pots veure. Hi havia un altre tipus d'aïllament, al Camp Eco, un pres per bloc i un guàrdia. Aquest és el pitjor. Si no compleixes amb les regles, es redobla el càstig. Et treuen tota la roba, et deixen en calçotets i et posen en aquelles cel·les gelades de metall. ¿T'ho imagines?
-¿Quan van informar la seva família d'on era?
-Després de quatre o cinc mesos a Guantánamo els vaig poder enviar cartes a través de la Creu Roja. I cap al 2004 la meva família va contactar amb els advocats de Reprieve (una oenagé britànica). Van venir a visitar-me, van començar a donar a conèixer el meu cas als mitjans i a pressionar l'Administració de Bush.
-¿Com el van treure?
-Van fer la feina que hauria d'haver fet la CIA o l'FBI. Jo li vaig donar a Reprieve els noms dels hotels i les agències per a les quals havia treballat a Londres i així van comprovar que vaig estar treballant el juliol i l'agost del 2011. També van aconseguir els extractes bancaris i les cites del metge d'aquella època. Tot això els ho van donar als americans.
Notícies relacionades-Va sortir l'abril del 2007, ¿com ha refet la seva vida?
-Tinc dos negocis i una família però, encara que hagi recuperat la llibertat, Guantánamo no t'abandona mai, sempre el tens davant, no et sents com una persona normal. Saps a més que la gent responsable del teu dolor no ha rendit comptes. I això t'amarga. Si el món no obliga Bush, Chenney i Rumsfeld a rendir comptes estarà enviant el missatge que tot és mentida.
