França torna a situar Panamà a la llista negra de paradisos fiscals

La macrofiltració d'evasors fiscals esquitxa el Front Nacional de Le Pen

2
Es llegeix en minuts
EVA CANTÓN / PARÍS

Després de la revelació dels 'papers de Panamà' que han tret a la llum l’ús de 210 empreses opaques per ocultar milers de milions al fisc, França ha decidit tornar a col·locar Panamà a la llista negra de paradisos fiscals, de la qual havia sortit l’1 de gener del 2012 arran de la firma d’una convenció bilateral sobre la lluita contra l’evasió.

El ministre francès de Finances, Michel Sapin, denuncia en una entrevista al diari 'Le Monde' que el problema no és que aquestes societats existeixin sinó que Panamà es converteixi en «còmplice» al negar-se a donar a conèixer la identitat dels seus verdaders beneficiaris als estats que ho sol·liciten. «La resposta de Panamà a les peticions d’informació de França no són satisfactòries», ha assenyalat el ministre.

L’escàndol ha esquitxat també l’entorn de l’ultradretà Front Nacional. Segons el diari vespertí, el responsable del programa econòmic del partit a les presidencials del 2012, Nicolas Crochet, va crear una xarxa d’empreses amb base en paradisos fiscals per blanquejar diners. 

També un exdirigent d’un grupuscle d’extrema dreta i amic personal de la líder de la formació ultra, Marine Le Pen, va desviar 316.000 euros poc després de les eleccions del 2012.

Societats fantasma situades a Hong Kong, Singapur, les illes Verges britàniques i Panamà els van permetre treure diners de França burlant els serveis antiblanqueig del país.

Entre els implicats hi figura l’empresari Frédéric Chatillon. Tant aquest com Crochet estan imputats per la justícia francesa en el marc d’una investigació oberta sobre el presumpte finançament il·legal de la campanya de Marine Le Pen.

LINGOTS, ACCIONS I PECES D’OR

Per un altre costat, els 'papers de Panamà' també deixen al descobert que el fundador del Front Nacional, Jean-Marie Le Pen, es va poder valer d’un testaferro per treure de França, a través d’empreses pantalla, un «tresor» de 2,2 milions d’euros en bitllets bancaris, accions i lingots i peces d’or.

Notícies relacionades

El polític ultradretà i la seva dona es van servir del seu exmajordom i home de confiança, Gérald Gérin, per obrir un conglomerat de societats, algunes d’elles amb la cooperació de la firma panamenya Mossack Fonseca, que els va servir per treure aquests diners del país.

Part d’aquests diners podien procedir del controvertit llegat d’un fabricant de ciment que va convertir  Le Pen en hereu de la seva fortuna. La justícia francesa també està investigant aquest cas. El veterà dirigent del partit ha negat rotundament tenir res a veure amb aquest assumpte.