¿Per què Espanya no considera paradís fiscal Panamà?

La Comissió Europea no pot regular als països membres la consideració dels paradisos fiscals, de manera que, com en el cas de Panamà, existeixen discrepàncies entre les consideracions comunitàries i les de cada un dels estats membres.

En el cas espanyol, el Govern treu de la llista de paradisos fiscals tots aquells Estats amb què firma acords d'intercanvi d'informació o Convenis de doble imposició amb la corresponent clàusula d'intercanvi d'informació. Sota la segona de les possibilitats, l'octubre del 2010 i després de la negociació de les obres d'ampliació del Canal de Panamà Canal de Panamà adjudicades finalment a la companyia espanyola Sacyr, Panamà va sortir de la llista de paradisos fiscals reconeguts pel Govern espanyol amb la firma del document, en aquell moment en mans de José Luis Rodríguez Zapatero.

Anys abans, el 2007, el Govern de Zapatero havia començat a negociar un document amb el propòsit de prevenir l'evasió fiscal i obrir la porta a la participació espanyola en les obres d'ampliació del Canal de Panamà que finalment s'acabarien adjudicant a una empresa espanyola. Segons aquest document, "els nacionals d'un Estat contractant no estaran sotmesos a l'altre Estat contractant a cap impost ni obligació relativa a aquest que no s'exigeixin o que siguin més costosos que aquells als quals estiguin o puguin estar sotmesos els nacionals d'aquell altre Estat que es trobin en les mateixes condicions, en particular respecte de la residència".

Aquest dimarts, Zapatero va defensar la decisió de treure Panamà de la llista de paradisos fiscals el 2011, durant el seu mandat, pel conveni per evitar la doble imposició que havia firmat amb aquest país i que permet intercanviar informació. Preguntat sobre si es penedeix d'haver 'tret' Panamà de la llista de paradisos fiscals, Zapatero ha recordat que el 2011 Espanya va firmar un conveni de doble imposició amb el país centreamericà, acord que "com tots conté un deure d'informació recíproca".

DISCREPÀNCIES AMB LA COMISSIÓ EUROPEA

Fa dos anys, quan la Comissió Europea va fer pública la llista de paradisos fiscals que incloïa Panamà paradisos fiscals com un d'ells, Espanya, a través de la seva Ambaixada Panamà va emetre un comunicat expressament per aclarir que el nostre país no el considera així, malgrat que el país centreamericà segueix sent un paradís fiscal per a nou països de la UE: Portugal, Grècia, Polònia, Letònia, Lituània, Bulgària, Croàcia, Eslovènia i França.

Notícies relacionades

França demanarà a l'OCDE que inclogui Panamà a la llista de paradisos fiscals

Panamà amenaça de prendre mesures contra els països que el considerin un paradís fiscal

Cal destacar que la col·laboració hispanopanamenya no es redueix només a les obres d'ampliació del canal de Panamà, sinó que segons ha recordat la Cambra de Comerç d'Espanya a Panamà, el sector terciari de la seva economia representa tradicionalment entre un 75 i un 80% del valor del PIB.

QUANTS DINERS HI HA OCULTS

Quantificar els diners ocults en els diversos paradisos fiscals mundials és pràcticament impossible, però existeixen diverses aproximacions. Segons un recent informe de l'oenagé OxfamOxfam, les fortunes mundials amagades en paradisos fiscals podrien rondar els 7,6 bilions de dòlars, una quantitat equivalent al PIB del Regne Unit i Alemanya junts.