Keiko Fujimori s'enfrontarà a la segona volta amb l'exbanquer Kuzcynski

“Que sigui una segona volta amb propostes, idees i altura. El país vol reconciliació i no baralles”, va dir Keiko Fujimori, àmplia guanyadora dels comicis de diumenge al Perú, amb el 39% dels vots. Escrutat més del 40% del padró electoral, tot indica que la filla de l'autòcrata empresonat, Alberto Fujimori, competirà per la presidència amb Pedro Pablo Kuzcynski (Peruanos por el Kambio, PPK), que va obtenir gairebé el 25% de les adhesions. I com l'exministre d'Economia d'Alejandro Toledo, el primer president democràtic de l'era postfujimorista (2001-2006), la candidata de Fuerza Popular, va fer una crida als que no la van votar a fer-ho el 7 de juny i, també, d'aquesta manera, elegir “pel canvi”, encara que sense “K”, i “pel futur”.

Keiko tenia una il·lusió: esperava participar en la segona volta amb la jove congressista Verónika Mendoza (Frente Amplio, de centreesquerra), que va quedar a gairebé vuit punts de distància de Kuzcynski. Una elecció contra Mendoza, suposaven en el seu entorn, li hauria permès capitalitzar part dels suports centristes de Kuzcynski. La por del retorn d'un Fujimori al poder devia espantar certs votants tradicionals de l'esquerra, que van preferir anar a la segura i es van decidir pel PPK. Mendoza va quedar per sota de les enquestes, i Gregorio Santos, l'altre candidat d'aquest sector, amb prou feines va aconseguir el 0,7%. Ara és el PPK qui s'ha instal·lat al centre polític i no Keiko, i això, sostenen els analistes polítics, complica les aspiracions d'un Fujimori de retornar al palau Pizarro.

“Representem la veu dels peruans que reclamen la presència de l'Estat”, va dir ella, per a qui la campanya, amb la vista posada en un segon torn, es va iniciar diumenge mateix a la nit. Per això va escollir parlar del tema que ubica més bé el seu pare en la memòria de bona part de l'electorat: la derrota de Sendero Luminoso els anys 90. Un romanent d'aquest grup armat va atacar dissabte a la matinada un contingent militar a la regió. Van morir vuit uniformats i dos civils. “Expresso a les famílies dels militars morts (en l'emboscada) les meves condolences. Si arribem al Govern, tornarem la pau i la tranquil·litat. Sabem que hem de millorar les oportunitats d'educació; volem pau”, va dir.

PER ARA NO HI HA ALIANCES

Notícies relacionades

El Perú va a unes eleccions sota el fantasma de Fujimori

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Kuzcynski va esperar que la seva rival parlés per fixar la seva posició. “Vull donar les gràcies als que m'han votat a mi i als altres. Perquè la democràcia és escoltar”, va dir, i va prometre formar un Govern que inclogui “el millor” dels altres sectors polítics “per tenir un equip de primer nivell”. El candidat del PPK sap que necessita els vots de Mendoza, com d'altres agrupacions disperses, entre elles l'APRA, per barrar el pas a Fujimori. Però va ser cautelós al referir-se a possibles pactes electorals. “Aquests es fan al Congrés, però òbviament conversarem amb els creuen en la democràcia. Parlarem, però no estem en condicions de fer aliances ara”. Kuzcynski es va preocupar especialment de parlar a l'electorat socialment més castigat, on hi ha el vot dur del fujimorisme. “L'important és que els pròxims dies 5, 10, 15 anys, el Perú sorgeixi. Per als que estan abandonats, per als exclosos a la serra, els més marginals, que hi hagi progrés”.

Segons el primer recompte ràpid, Fuerza Popular va obtenir 60 escons al Congrés, el PPK 25 i el Frente Amplio 22. El que va ser dues vegades president peruà Alan García (APRA), a penes va obtenir el 6% dels vots. El record de la societat no li va jugar una bona passada. “Us convoco a pensar en el llarg termini”, va dir potser a manera d'autoconsol. A Toledo li va anar pitjor: ni tan sols va arribar a l'1%.