La batalla de Nova York

L’any de la campanya electoral nord-americana més impredictible i sorprenent tot és diferent, també a Nova York. Per primera vegada en diverses dècades les primàries a la ciutat i l’estat compten, i molt. I encara que les enquestes mostren abans de la cita d’avui a les urnes novaiorqueses còmodes avantatges tant de Hillary Clinton sobre Bernie Sanders en el camp demòcrata com de Donald Trump sobre John Kasich i Ted Cruz en el republicà, fora dels sondejos la realitat està plena de matisos.

La de Nova York és una batalla personal tant per a Clinton, filla adoptiva de l’estat pel qual va arribar al Senat després de ser primera dama, com per a Sanders, que ha forjat la seva veterana carrera política a Vermont però és un natiu de Brooklyn. Tots dos, que han endurit el seu enfrontament, encarnen, amb les seves diferències, la progressia que identifica l’urbs per excel·lència dels Estats Units. I sí, Clinton apareix 13 punts per sobre en la mitjana d’enquestes que porta a terme Real Clear Politics, un avantatge recolzat en part en la seva clara condició de favorita entre grups de votants clau com ara negres i hispans, que representen més del 52% de la població de la ciutat. Però aquest diumenge era Sanders qui congregava un rècord de més de 28.000 persones a Prospect Park, i és el septuagenari socialista demòcrata qui ha revifat aquell clam per una revolució política que fa quatre anys es va propagar des del mateix cor de Wall Street amb el moviment Occupy.

El mateix Sanders, enfilat en l’onada de vuit victòries en les nou últimes cites electorals, pronosticava la setmana passada a Nova York una possible «sorpresa per a l’establishment» i deia: «Si hi ha molta participació podem guanyar». Diumenge Jeff Weaver, el cap de campanya de Sanders, enviava un correu electrònic destacant una enquesta que reduïa a un únic dígit (el 6) l’avantatge de Clinton. I encara que tot l’equip de Bernie s’aferra a la possibilitat d’una sorpresa com la de Michigan, on la favorita va caure malgrat que els sondejos la situaven amb 20 punts d’avantatge, saben que el sistema va en contra seu. Com en moltes de les cites que encara s’han de celebrar a Nova York, on es reparteixen 291 delegats demòcrates, les primàries són tancades, cosa que significa que no poden votar els independents, un dels puntals de Sanders. Només poden anar a la urnes els que es van registrar com a demòcrates abans que expirés el termini l’octubre passat, la qual cosa principalment deixarà fora molts joves i molta gent que llavors no estaven tan familiaritzats amb Sanders i les seves propostes.

ELS 'VALORS NOVAYORQUESOS' DE TRUMP

Notícies relacionades

No queda amor entre Hillary i Bernie

Cruz i Sanders derroten Trump i Clinton a Wisconsin

També per a Trump, nascut a Queens, la de Nova York és una batalla personal, especialment davant el seu principal rival, Ted Cruz, que quan es van iniciar les votacions a Iowa va qüestionar els «valors novaiorquesos» del magnat immobiliari. I poc ha importat que l’ultraconservador senador texà s’esforcés ahir per recordar que es referia als valors progressistes demòcrates que acostumen a dominar la política novaiorquesa i criticava únicament el favorit republicà per defensar en el passat l’avortament; Trump ha aprofitat la votació a casa per tornar a suggerir que Cruz va posar en la seva diana els mateixos novaiorquesos que van respondre a l’11-S i ha tornat a reivindicar-se com un novaiorquès de pro, que parla directe i sense mossegar-se la llengua. 

La seva estratègia sembla que li està donant resultats i en la mitjana d'enquestes de Real Clear Politics Trump té uns 30 punts d'avantatge respecte del moderat John Kasich i 35 de Cruz. El sistema de repartiment proporcional pot deixar els seus rivals esgarrapar alguns dels 95 delegats en joc si ell no supera el 50% dels vots i s'endureix el seu enfrontament amb l'aparell del partit per un sistema de designació d'aquests delegats que diu “arreglat” per afavorir Cruz, però la batalla de Nova York sembla portar el seu nom en la victòria.