Nova York també és Estats Units

Se sol dir i sentir que Nova York no és com la resta dels Estats Units, però per un dia no passa res per aparcar la idiosincràsia. Ahir, dia de primàries, l’urbs va viure i bategar com la resta del país en unes primàries més rellevants que de costum. Les dues carreres encara estan massa obertes, les eleccions de novembre es perceben com massa transcendentals. La Gran Poma també vol decidir.

Daniel Miron va observar aquesta ànsia de participació des de la taula d’informació en què va treballar al col·legi electoral instal·lat al Boys and Girls Republic, un centre d’activitats extraescolars dins d’un complex de vivendes de protecció oficial a Alphabet City, a l’East Village. I al migdia, quan les urnes ja feia sis hores que estaven obertes i encara en quedaven nou per votar, constatava: «La cosa està més animada que en altres eleccions i està votant més gent».

Van ser persones com Mark i Megan, una parella del món del teatre que van marcar a les seves paperetes el nom de Bernie Sanders confiant trencar l’avantatge de Hillary Clinton a la qual apuntaven les enquestes i que permetria a l’exsecretària d’Estat repetir en el seu estat adoptiu la victòria, llavors inútil, que va aconseguir en les primàries novaiorqueses del 2008 sobre Barack Obama. «Hillary m’agrada també, i si ella és la candidata la votaré al novembre, però prefereixo Sanders perquè no és un polític corrent, és emocional i idealista. Ja està el Congrés per evitar que el president faci bogeries», deia l’actor de 53 anys, mentre els seus tres fills asseguraven també inclinar-se pel senador de Vermont.

El mateix però a la inversa, que votarien Sanders si ell arribés a ser el candidat, van dir votants de Clinton com Fernando Bermúdez, un comercial de 37 anys convençut que «amb Bill Clinton es van viure alguns dels millors anys com a ciutadans i treballadors i amb Hillary es recuperarà una mica d’això». O com Stephanie Perdomo, una dissenyadora que al definir-se com a «pragmàtica» justificava que la seva opció sigui l’exprimera dama. «Ella és més acció, Sanders és més paraules. I ell ha passat molt de temps al Senat però tampoc ha fet gaire».

ADEPTES DE TRUMP

Als quatre se’ls va sentir la idea de «qualsevol menys Donald Trump», però el magnat immobiliari, favorit entre els republicans, també tenia els seus adeptes a l’East Village. Entre ells, Victor Santos, un veterà de l’Iraq amb arrels porto-riquenyes que treballa en una oficina de correus i que va considerar el seu vot també com un missatge «contra l’'establishment'» del partit conservador. Santos veu Trump com «un catalitzador perquè la gent s’adoni  del seu poder, la seva capacitat de posar fre als abusos de la jerarquies». Accepta que «algunes de les seves propostes polítiques són radicals», però també creu que «moltes vegades ha sigut malinterpretat», i assegura, per exemple, que «no ha criticat tots els immigrants, sinó solament els que han entrat al país il·legalment». I, encara que quan se li pregunta per idees com el veto a l’entrada de tots els practicants d’una fe respon amb un «hi ha bons musulmans», acte seguit declara: «Vivim en un món perillós».

Notícies relacionades

La batalla de Nova York

No queda amor entre Hillary i Bernie

Del que no es veia ni rastre en aquest col·legi era de votants de John Kasich, que alguns votants demòcrates com Perdomo temen més com a potencial candidat republicà al novembre perquè «no és tan radical com Trump o Ted Cruz i alguns el poden veure com a moderat». Tampoc dels que recolzen el senador de Texas, el candidat que va posar en qüestió «els valors novaiorquesos» per criticar Trump i que va perdre qualsevol simpatia que pogués despertar entre molts novaiorquesos. 

Això sí, a l’East Village ningú arriba tan lluny com Peter King, representant de Nova York a la Cambra baixa a Washington que va dir que prendrà «cianur si (Cruz) obté  la nominació».