Un nou sarcòfag segellarà durant un segle el reactor número 4 de Txernóbil

Té uns 150 metres de longitud, 104 d’altura i una estructura metàl·lica en forma d’arc. No es recolzarà a cap mur o paret de l’edifici on, a l’interior, hi ha el nucli perjudicat. L’interior estarà cobert de policarbonat, un material que impedirà que s’hi concentrin partícules radioactives. Es tracta del denominat Nou Sarcòfag Segur (NSS), que cobrirà durant el pròxim segle el reactor número 4 de la central atòmica de Txernóbil, que el 26 d’abril del 1986, ja fa tres dècades, va fer explosió i va alliberar a l’atmosfera en els dies següents enormes quantitats de partícules radioactives que van contaminar àmplies zones de Bielorússia, Ucraïna i Rússia, i es van arribar a estendre per gran part del continent europeu.

    «El nou taüt protegeix el sarcòfag (actual) que conté una gran quantitat de residus radioactius i tòxics», ha declarat a la cadena Euronews Volodomyr Verbitski, enginyer de l’emplaçament. Es tracta, al cap i a la fi, de dotar el reactor nuclear afectat d’una cobertura que en garanteixi la seguretat mediambiental i redueixi la corrosió que en tres dècades ha experimentat el sarcòfag actual, construït molt de pressa i de forma urgent en els mesos posteriors a l’explosió, gràcies al sacrifici d’uns treballadors (liquidadors, en l’argot rus) exposats a altíssimes dosis de radiació. A més a més, mitigarà, en cas d’enfonsament de la cobertura actual, les seves possibles conseqüències pernicioses, alhora que permetrà, mitjançant equips de control remot, la demolició de les seves estructures inestables, com és en l’actualitat el sostre.

PROJECTE GEGANTÍ / El cost del NSS està a l’altura de l’envergadura del projecte. Només la gegantina estructura metàl·lica costa uns 1.500 milions d’euros, mentre que el projecte total ascendeix a 2.150 milions d’euros, aportats per diversos donants i gestionats pel Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BERD). En la seva construcció hi treballen especialistes de 24 països, a més a més d’Ucraïna, i està sent aixecat a uns 180 metres de la central, cap a on lliscarà mitjançant rails.

    Ja han passat tres dècades des de la fatídica matinada del 26 d’abril del 1986, quan el reactor 4 va experimentar un increment catastròfic de la potència, cosa que va produir una sèrie d’explosions al nucli. No obstant, els nivells de radioactivitat en un radi de 30 quilòmetres al voltant de la central segueixen sent superiors als autoritzats. «No serà segur viure en aquesta zona fins que hagin transcorregut uns 300 anys, deu vegades el període de semidesintegració dels residus d’alta i mitjana activitat», recorda Verbitski.

    Tot això no impedeix, però, que alguns habitants evacuats d’aquesta zona hagin tornat a les seves cases abandonades, cansats de viure en barris pobres, plens d’heroïnòmans i edificis paupèrrims de les grans ciutats on van ser evacuats. Aquest és el cas de Maria Lobzin, de 69 anys d’edat (una edat que ja es considera molt avançada per a una dona criada en una zona rural d’Ucraïna), que cria ànecs, oques i pollastres i cultiva tomàquets dins de la zona d’exclusió. «Viure allà era com estar esperant la mort», va relatar a l’agència Reuters. «No hi ha radiació aquí; no tinc por de res; quan m’arribi el moment de morir, no serà a causa de la radiació», explica.

GENERACIONS FUTURES / Com que desenes de generacions futures a Ucraïna, Rússia i Bielorússia hauran de gestionar les conseqüències del desastre i la contaminació provocada per la catàstrofe de Txernóbil, les institucions internacionals s’han mobilitzat per trobar un ús a un vast espai de terreny inhabilitat per ser habitat o explotat. «L’àrea d’exclusió no quedarà lliure de residus nuclears perquè la intenció és utilitzar aquesta zona per instal·lar-hi el magatzem de residus nuclears, així que hi haurà un centre permanent de tractament d’aquests residus», va declarar, també a la cadena Euronews, Vince Novak, director del Departament de Seguretat Nuclear del BERD.

    

MAMÍFERS EXPOSATS / Segons un estudi de la Universitat de Geòrgia recollit per l’agència Efe, les poblacions de fauna silvestre al voltant de la central nuclear abunden, i la zona es converteix en una mena de parc natural de facto, fet que les exposa potencialment al perill de rebre contaminació, no només de les preses que devoren, sinó de l’aire, el sòl i les plantes. 

    En concret, els científics nord-americans van veure 14 espècies de mamífers, incloent-hi la guineu vermella, el senglar eurasiàtic, el gos ós rentador i el llop gris. «Els carnívors es troben sovint en els nivells tròfics de la cadena alimentària, i per això són susceptibles a l’acumulació de biocontaminants», va explicar a l’agència espanyola Sarah Webster.

Notícies relacionades

Txernóbil, la gran mentida de l'URSS

Memòries d'un liquidador de Txernóbil

    Els efectes de la contaminació se senten encara en la salut dels habitants de la zona, tres dècades després de l’accident. Els doctors a Ucraïna i Bielorússia segueixen diagnosticant càncer de tiroide en nens, provocat pel iode disseminat a l’atmosfera, un isòtop volàtil que la glàndula absorbeix en grans quantitats. S’estima que s’han diagnosticat entre 6.000 i 7.000 càncers d’aquest tipus entre els menors de 19 anys que viuen a la zona de radiació. 

    Altres problemes sanitaris derivats de l’accident consisteixen en casos de cataractes oculars, càncers d’estómac, pulmons, recte, pit i limfàtic. En el capítol de la salut psicològica, un informe de Greenpeace portat a terme el 2012 va trobar el doble de casos d’estrès posttraumàtic entre els liquidadors i la població adulta de la zona.