AUGE DEL POPULISME A EUROPA

La victòria de la ultradreta dilapida el bipartidisme a Àustria

L'auge dels xenòfobs i dels ecologistes relega socialdemòcrates i democristians a una posició cada vegada menys influent

Presidential candidate Norbert Hofer (R) and head of the Austrian Freedom party Heinz-Christian Strache (L) react at the party headquarter in Vienna, Austria, April 24, 2016. REUTERS/Heinz-Peter Bader

Presidential candidate Norbert Hofer (R) and head of the Austrian Freedom party Heinz-Christian Strache (L) react at the party headquarter in Vienna, Austria, April 24, 2016. REUTERS/Heinz-Peter Bader / HEINZ-PETER BADER (REUTERS)

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Àustria es va despertar ahir digerint encara la victòria obtinguda diumenge per l’ultradretà Partit de la Llibertat (FPÖ) en la primera volta de les eleccions presidencials, on es va imposar amb claredat a tots els seus rivals amb el 35,3% dels vots. Més enllà del triomf del candidat xenòfob i euroescèptic Norbert Hofer, que va destrossar totes les enquestes amb un ampli marge, els comicis deixen com a principal víctima un bipartidisme que queda relegat a les seves pitjors xifres.

    La ressaca electoral s’acarnissa amb el Partit Socialdemòcrata (SPÖ) i el Partit Popular (ÖVP) després d’haver quedat empatats amb l’11,2% dels vots, uns resultats molt fluixos que no els permeten oposar cap mena de resistència contra la ultradreta. La segona plaça obtinguda per Alexander van der Bellen, el candidat d’Els Verds (DG), amb el 21,3% dels sufragis, encara posa més en evidència el fracàs de la denominada gran coalició.

    Els socialdemòcrates i els conservadors governen de la mà a Viena des del 2006. Des d’aquell any han observat des del poder com un lent però constant desgast els ha portat a obtenir els pitjors resultats de la seva història. Fa 10 anys els dos partits hegemònics sumaven el 70% dels vots, i actualment amb prou feines superen el 20%. «La caiguda continuada de l’SPÖ i de l’ÖVP es deu al canvi generacional, així com a les pors de part de la població», va apuntar el politòleg Anton Pelinka en declaracions a Efe.

OPOSICIÓ ALS REFUGIATS /Durant l’any passat desenes de milers de refugiats van travessar el país transalpí a la recerca d’un millor futur lluny dels conflictes de països com Síria, l’Iraq, l’Afganistan o Somàlia. La majoria d’ells va posar rumb cap a Alemanya i el nord d’Europa, principals destins dels exiliats. Fins al final del novembre del 2015 fins a 85.000 persones havien sol·licitat asil al país, un important increment comparat amb les 23.861 sol·licituds rebudes el 2014. Malgrat això, Àustria segueix sent un dels països més privilegiats del continent en termes d’ingressos, ocupació i seguretat.

    La ultradreta va saber treure partit d’aquesta situació i el seu discurs cada vegada més incendiari va calar en una societat preocupada per l’arribada de tants estrangers. Davant aquest auge de l’escepticisme i la crítica a la seva inicial obertura de portes, Viena va optar per mimetitzar alguns gestos de l’FPÖ i va endurir la seva posició fins a contradir obertament les directrius d’Alemanya. Amnistia Internacional va arribar a denunciar que es va rebre els refugiats en «condicions extremadament pobres».

TRADICIÓ DRETANA / Malgrat que l’SPÖ ha sigut tradicionalment el partit més votat, en els últims anys Àustria ha virat cap a la dreta. El triomf de Hofer es vincula al fet que bona part de la població no percep l’FPO com un partit radical associat a idees del nazisme alemany, ha lamentat el periodista i analista Christian Rainer.

Notícies relacionades

    Un dels principals responsables de l’auge ultranacionalista i conservador als 90 va ser Jörg Haider. Aquest fill de nazis, que va arribar a demanar honors per a les SS, va liderar l’FPÖ i es va convertir en un problema per als interessos de la Unió Europea. El 1999, quan es presentava a la cancelleria, Brussel·les va exigir cancel·lar la nominació del controvertit personatge.

    Des del 2006 l’FPÖ ha seguit una important tendència a l’alça que es podria traduir en una victòria en les legislatives del 2018. En els últims 14 anys la ultradreta ha passat d’obtenir el 10% dels vots a aconseguir-ne el 20,55% dels comicis del 2013. Malgrat que el partit capitanejat per Heinz-Christian Strache no va poder conquistar el màxim històric de la seva formació, aconseguit el 1999 amb el 26,9% dels vots, la fragmentació política va evidenciar el final del bipartidisme i va confirmar que la ultradreta és una alternativa real al poder.