DESGLAÇ ENTRE DOS ENEMICS HISTÒRICS
El primer creuer dels EUA atraca a l'Havana mig segle després
Una multitud de curiosos donen la benvinguda a l''Adonia', que ha arribat a la capital cubana amb 704 passatgers a bord
Enmig del dubte de si cantar 'La Internacional' o 'Déu salvi Amèrica', una multitud de curiosos s'ha congregat a l'avinguda del Puerto per donar la benvinguda a la badia de l'Havana al creuer nord-americà 'Adonia', el primer que arriba des de Miami en més de mig segle. L'arribada del vaixell és l'esdeveniment inicial d'una setmana plena de fets nous a la capital, símbol dels nous temps, com és la desfilada de temporada de la marca Chanel pel passeig del Prado i el rodatge als carrers d'escenes del film 'Fast and Furious 8'.
El vaixell ha atracat, com si res, a la vetusta i descapitalitzada Terminal Sierra Maestra, edificada el 1914 i l'única que posseeix condicions, fins i tot mínimes i paupèrrimes, per a aquestes naus. L''Adonia' ha arribat amb 704 passatgers a bord, prop de la meitat representant mitjans de comunicació. Només hi han viatjat menys d'una dotzena de passatgers d'origen cubà, motiu inicial de discòrdia perquè la llei de l'illa prohibia l'arribada dels seus ciutadans al país per mitjans marítims.
La companyia Fathom, filial de la nord-americana Carnival, que opera l''Adonia', ho va tenir difícil entre les protestes dels cubans residents a Florida, als quals no se'ls permetia comprar bitllet per a aquest creuer, i la reticència de l'Havana, que va acabar per modificar la seva normativa i cedir però “només” per als nacionals que es traslladin en “creuers”.
En la competència amb altres creuers per la licitació de Cuba, l''Adonia' tenia avantatge perquè no té casinos, prohibits a l'illa gairebé des dels primers dies del triomf de la revolució de 1959, com tots els jocs d'atzar. Un dels cubanoamericans de l''Adonia', Carlos Orta, vicepresident d'Afers Operatius de Carnival, va comentar que també espera que en el futur els cubans puguin treballar als seus creuers.
La gira de Carnival a Cuba inclou una estada de dos dies a l'Havana i visites a les ciutats portuàries de Cienfuegos, dijous, i Santiago de Cuba, al sud de l'illa. En total serà una setmana.
A MITJANS DELS 90
Els creuers van reaparèixer a Cuba a començaments dels anys 90 del segle passat quan les autoritats, davant la caiguda del mur de Berlín i havent perdut el suport de l'URSS, es van veure obligades a obrir el país al turisme per buscar capital. Fins llavors, eren rebutjats per considerar-los generadors de pocs guanys i molt contaminants.
Notícies relacionadesGairebé immediatament després de l'obertura forçada de Cuba, els EUA van aprovar la llei Torricelli, que prohibia atracar en ports nord-americans a naus que fins a sis mesos abans haguessin estat a l'illa, fet que en conseqüència espantava la majoria dels creuers que solquen el Carib amb base a Florida.
Després del restabliment de relacions diplomàtiques, els EUA van aprovar que diverses companyies de ferris poguessin atracar en ports cubans. L'Havana encara no ha atorgat el permís perquè això passi, argumentant que als molls de l'illa no hi ha les condicions que facilitin aquest propòsit i que no té finançament per emprendre unes obres tan importants.
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Reforma pendent El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022
- Ciclisme La Volta suspèn el final de l’etapa reina a Queralt i farà una etapa plana de 120 km amb final a Berga en el seu lloc
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Pla pilot El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors
- Catalunya Media City Salvador Illa presenta el ‘hub’ audiovisual Catalunya Media City a les Tres Xemeneies
- Crisi transatlàntica ¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump