Republicans: Del partit de Lincoln al partit de Trump

Donald Trump, l’empresari immobiliari novaiorquès i una personalitat televisiva sense experiència política tradicional que en 10 mesos ha revolucionat la campanya electoral als Estats Units amb extremisme, demagògia i una efectiva i a vegades aterridora connexió amb milions de votants rabiosos amb el sistema, ja és de facto candidat presidencial del Partit Republicà, formació que s’enfronta ara a un dilema ideològic i, també, electoral.

    La consumació de l’ascens de Trump s’ha produït en 24 hores frenètiques. Dimarts, en les primàries d’Indiana, el favorit va tornar a imposar-se còmodament, amb més del 50% del sufragi i a més de 15 punts del seu principal rival, Ted Cruz. La seva catapulta cap a la nominació, no obstant, no va ser el seu resultat, sinó la decisió inesperada del senador texà d’abandonar la carrera. Declarant tancat el seu camí per impedir que Trump aconsegueixi els 1.237 delegats que garanteixen la nominació, l’única opció que li quedava per intentar frenar-lo en una convenció oberta, Cruz va tirar la tovallola. 

LA LLUITA IDEOLÒGICA

Amb l’abandonament de l’abanderat del Tea Party acaba un altre esforç fenomenal, que ha portat més lluny que mai un candidat de l’extrema dreta. Fins i tot Cruz va ser considerat com a alternativa a Trump per l’aparell del partit, encara que només fos per descart. A poc a poc, l’establishment va anar veient caure candidats com Jeb Bush i Marco Rubio, que personalitzaven l’aposta pel conservadorisme moderat que després de la derrota de Mitt Romney el 2012 es va identificar com a clau per reconnectar amb un país que ha canviat socialment i demogràficament. I de mala gana  l’aparell semblava preferir el gir cap a l’anomenat «verdader conservadorisme» de Cruz, possiblement el polític més odiat pels seus companys de files a Washington, que els dubtes que planteja Trump.

    Però el moviment 'mai Trump' va fracassar. Poc després de l’anunci de Cruz, el president del Comitè Nacional Republicà, Reince Priebus, ja declarava el magnat «possible nominat» i recordava a les seves files: «Necessitem unir-nos tots i concentrar-nos a guanyar Hillary Clinton», la clara favorita en el camp demòcrata malgrat la victòria dimarts a Indiana de Bernie Sanders. I el camí de Trump es va acabar d’aplanar ahir, quan es va saber que l’última veu de la relativa moderació, el governador d’Ohio John Kasich, també abandona la carrera.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

    El que s’haurà de veure és si Trump i el partit aconsegueixen la unitat que anhelen. Encara que sigui gairebé impossible, se senten veus que aposten per presentar un candidat independent abans que deixar que el Partit Republicà «cometi un suïcidi», considera Henry Olsen, del laboratori d’idees conservador Centre d’Ètica i Política Pública. Altres plantegen donar per perdudes les eleccions de novembre davant els elevats índexs de desaprovació de Trump entre grups clau de votants (més alts que els que també amenacen Clinton) i centrar-se a mantenir les majories al Congrés.

    Han començat, a més, les desercions. Destacades figures republicanes com Mark Salter, que escrivia els discursos per a John McCain, han arribat a dir que recolzaran Clinton abans que Trump. Un altre estrateg de McCain, Steve Schmidt, ha predit que «una quantitat significativa de càrrecs republicans que han treballat en administracions conservadores, especialment en temes de Defensa i Seguretat Nacional, donaran suport a Clinton». I Stuart Stevens, que va ser cap de campanya de Romney, també es va negar a seguir la petició d’unitat. «És el mateix argument que el Partit Comunista va utilitzar durant anys: s’ha de fer pel partit», va dir. «No seguiré la lògica de Bréjnev». H