Trump pràcticament segella la nominació

Donald Trump ja ho té tot de cara per ser el nominat presidencial del Partit Republicà als Estats Units. Després d'una altra contundent victòria aquest dimarts a les primàries d'Indiana, el seu màxim rival, Ted Cruz, ha decidit abandonar la carrera. Es dóna ja per fet que el magnat immobiliari aconseguirà en les nou cites que queden els 1.237 delegats que li garanteixen la nominació i que allunyen el fantasma d'una convenció oberta al juliol a Cleveland, per més que John Kasich segueixi pensant que és una opció i es mantingui en la lluita. I fins i tot el Comitè Nacional del Partit Republicà, l'òrgan de l'aparell que durant mesos ha estat buscant alternatives a l''outsider', dóna Trump per "probable nominat". "Necessitem unir-nos tots i concentrar-nos a vèncer Hillary Clinton", ha escrit a Twitter el seu president, Reince Priebus, que com la immensa majoria segueix veient l'exsecretària d'estat com a nominada demòcrata tot i que aquest dimarts hagi sigut derrotada per Bernie Sanders.

No es pot minimitzar la transcendència històrica i política d'aquest moment. Quan Trump va llançar la seva candidatura el juny de l'any passat amb la seva ja infame diatriba contra els immigrants mexicans, a la qual seguirien després els insults a les dones i a alguns dels seus 16 rivals o propostes tan radicals com vetar l'entrada als Estats Units a tots els musulmans, pràcticament ningú li va veure viabilitat. Es dubtava de la serietat i de les verdaderes intencions d'un empresari i personalitat de la televisió-realitat acostumat a l'autopromoció. Però tant el partit com molts analistes van infravalorar la seva capacitat per connectar amb una part de la població fastiguejada de Washington, de les institucions i dels polítics tradicionals; rabiosa per una recuperació econòmica que no senten i abonada als sentiments extremistes atiats per ansietats i pors. I el seu discurs tan ple d'exabruptes i barbaritats com lliure de filtres i amb un ressò mediàtic sense precedents ha calat tant com per donar-li contundents victòries com la d'Indiana, on ha guanyat amb més del 53% dels vots (16 punts més que Cruz).

EL DILEMA REPUBLICÀ

Ara un candidat sense cap experiència política que no es va registrar com a republicà fins al 2012 i que en el passat ha defensat postures progressistes en temes com l'avortament haurà d'enarborar la bandera del conservadorisme en la batalla per succeir Barack Obama a la Casa Blanca. És una perspectiva que segueix terroritzant alguns republicans, que temen que pugui contribuir a perdre les majories amb què ara controlen el Congrés i el Senat veient la seva pèssima valoració en enquestes nacionals (on té índexs de desaprovació de fins al 65%, davant el 56% de Clinton i fins i tot del 70% entre les dones). Alguns fins i tot han arribat a anunciar que votaran Clinton abans que Trump o que abandonaran el partit.

Però Trump serà, llevat d'una hecatombe, el nominat. I en el seu discurs després de la seva victòria ha tornat a donar mostres de la seva intenció de provar que també es pot posar "presidencial". Ho ha fet posant el focus en temes com el comerç i l'ocupació (encara que les seves propostes segueixen sent de l'estil "guanyarem 'granment'"). Ho ha fet centrant-se en l'atac a Clinton. I ho ha fet aparcant el to groller i els insults amb què fins ara ha tractat rivals com Cruz, a qui durant mesos s'ha referit com a "mentider Ted" però a qui, després de la seva retirada, ha definit com "un tipus dur i intel·ligent" i "un gran competidor" a qui ha augurat "un gran futur".

L'ADÉU DE CRUZ

Cruz, per la seva banda, s'ha rendit a l'evidència irrefutable que les seves opcions s'esgotaven malgrat els seus esforços reforçats en els últims dies. Com ha dit, no li quedava "un camí viable" cap a la victòria. I és que Trump ha passat per la dreta les extremes propostes ultraconservadores i antigovernamentals del senador texà del Tea Party que, després de poc més de tres anys a Washington en què s'ha guanyat moltes enemistats polítiques, ha sigut castigat ja com un altre membre de les elits polítiques que critica.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Cruz se n'ha anat, això sí, sense una sola menció directa a Trump, sense la protocol·lària felicitació per la victòria i sense prometre-li el seu suport. Però era d'esperar. Dimarts mateix, després que Trump es fes ressò d'una informació sense base d'un tabloide que vinculava el pare del senador amb l'assassí de John F. Kennedy, Lee Harvey Oswald, Cruz ha dit que el favorit era "un mentider patològic" i "totalment amoral". 

SANDERS SEGUEIX

En el camp demòcrata, Sanders ha aconseguit una altra d'aquelles victòries que recorden Clinton que encara li queda carrera per fer i, sobretot, votants per convèncer. El senador de Vermont, que ha guanyat a Indiana amb el 52,5% dels vots, 5% més que l'ex primera dama, només esgarrapa uns quants delegats pel repartiment proporcional, insuficients per escurçar el clar avantatge que Clinton té per aconseguir els 2.383 necessaris per assegurar-se la nominació. Però ha deixat clar en un comunicat que no tira la tovallola. "La campanya de Clinton creu que aquesta campanya s'ha acabat però s'equivoquen", ha escrit. "Lluitarem fins que s'hagi emès l'últim vot. Res m'agradaria més que enfrontar-me i guanyar Donald Trump, algú que no ha de convertir-se mai en president d'aquest país".