Escòcia, el Parlament de l'arc de sant Martí

Ruth Davidson és el més allunyat que un es pot imaginar de la imatge tradicional de les estrelles femenines del Partit Conservador. Ni melena, ni vestits pudorosos per sota del genoll, ni sabates de taló. “M'imagino que sóc una mica més cavall perxeró que no pas poni de circ”, afirma l'expresentadora de ràdio de la BBC.

La dona que es pot convertir en la líder de l'oposició a Escòcia i prendre el lloc als laboristes és punt i a part. A la trentena, pleneta, amb el cabells curts i encrespats, es mor de riure quan a les xarxes socials comparen el seu físic amb el del dictador de Corea del Nord, Kim Jong-un. “És divertidíssim”, diu.

Davidson riu molt i es peta. Reivindica els seus orígens obrers, el seu entrenament fallit per ser militar, que va acabar quan es va trencar el coll saltant per una finestra a l'escola de Sandhurst. Parla en veu força alta i amb un estil molt directe, fins i tot quan es tracta de la seva pròpia sexualitat.

La dona que s'ha entestat en l'àrdua tasca de rescatar de l'oblit els 'tories' a Escòcia és una de les figures polítiques gais més populars del país. I no és l'única a la terra del tartan.

SORTIR DE L'ARMARI

Kezia Dugdale, la líder del Partit laborista escocès des de l'agost de l'any passat, va sortir de l'armari durant aquesta última campanya. Ho va fer més tímidament que la rival, en una entrevista per a una publicació d'esquerres, 'Fabian Review'. “Tinc una dona com a parella. No en parlo gaire, perquè no crec que calgui. La meva vida privada és privada i no crec que els altres hi hagin d'entrar”.

La declaració de Dugdale significa que quatre dels sis líders dels partits escocesos són lesbianes, gais o bisexuals, perquè a la llista s'hi ha d'afegir David Coburn de l'UKIP i Patrick Harvie dels Verds. Com la mateixa cap dels laboristes va assenyalar en un article, el d'Edimburg “és el Parlament més gai del món”.

El mes de març passat, Dugdale, amb Davidson i Harvie, es van negar a aplaudir el president de Ghana, John Dramani Mahama, quan va visitar Holyrood (Parlament escocès). D'acord amb Amnistia Internacional, al país s'hi practica la tortura i es castiga fins i tot amb tres anys de presó a qualsevol que sigui condemnat per homosexualitat.

¿Però Escòcia és realment un paradís per a lesbianes, gais i bisexuals (LGB)? D'acord amb la classificació elaborada l'any passat per Rainbow Europe, és el lloc d'Europa on els LGB compten amb la millor protecció legal. Un canvi d'actitud radical en una societat que, com moltes altres, perseguia i condemnava a l'ostracisme els que es desviaven de les normes morals imperants.

PROPAGANDA ELECTORAL

Notícies relacionades

La mort del papa Francesc debilita el front progressista en la batalla ideològica global amb la ultradreta

L’audàcia diplomàcia dels gestos del papa Francesc

Quan la líder conservadora va néixer el novembre del 1978, l'homosexualitat encara era un delicte a Escòcia, com ella ha recordat en un míting recent. Davidson no només ha concedit entrevistes amb la seva parella, Jen Wilson, amb qui viu a Glasgow, sinó que, a més, la va incloure en un vídeo de propaganda electoral. “Estàvem amb la meva mare i el meu pare i tots ens estem abraçant. Crec que per a la gent jove aquesta és la imatge més important”.

També els polítics heterosexuals, com Nicola Sturgeon, han volgut llançar clarament el missatge que la inclinació sexual és una decisió lliure i respectada. Quan el desembre del 2014 es va celebrar a Escòcia el primer matrimoni gai, la ministra principal va ser un dels testimonis de l'enllaç, amb el líder dels Verds.