Artur Segarra, el mentider insaciable

Artur Segarra és un mentider. Un personatge agraciat amb do de paraula i prou espavilat per acompanyar-la d’una gestualitat que enamorava les seves víctimes, gairebé sempre avis. Com a estafador de poca volada no li anava malament. Però volia trofeus de caça major i va ordir la trama d’estafadors més complexa que han vist els Mossos fins avui. Quan la van desarticular, Segarra ja era a Tailàndia. Al cap de pocs mesos, mentre se l’intentava arrestar a través d’una ordre internacional, es va saber que les autoritats tailandeses tenien altres plans per a ell: jutjar-lo per haver assassinat i esquarterat David Bernat, un consultor lleidatà natural de l’Albi (Garrigues).

Els investigadors catalans no se’n sabien avenir. Després d’escoltar les víctimes i detenir els socis, inclosa la seva dona, tenien un retrat de Segarra que no encaixava amb el d’un assassí. Encara que una mica sí que quadrava. Se l’acusava d’haver matat per diners i a Segarra «li agraden molt els diners», remarca una font policial. Alguns han volgut atorgar-li una aura de Robin Hood perquè va clavar algun pal contra entitats bancàries. És cert que va robar a alguns rics, però mai per entregar-ho als pobres. S’ho va quedar tot per a ell. 

Antic ‘boix noi’

A Segarra, nascut a Terrassa, no se li coneixen estudis superiors. No els va necessitar. És un tipus intel·ligent que de jove va ser membre dels Boixos Nois –seguidors radicals del Barça–, es va foguejar amb petits delictes i aviat va començar a teixir plans que li van fer guanyar molt més. Va muntar empreses que va posar a nom de la seva mare, malalta d’Alzheimer, i en una d’aquestes –una immobiliària– va contractar la Gabriela, una dona humil d’origen romanès de qui es va enamorar i a qui va convertir en la mare dels seus fills.

La banda que liderava la completaven dos socis amb galons: Francisco Comitre, un advocat, i Enrique Peña, un notari. L’últim fitxatge va ser un salt qualitatiu que mereix una menció especial. Comptar amb un notari li va proporcionar certificar amb actes notarials tots els tripijocs. Es van especialitzar a detectar avis amb possessions que anessin malament de diners. Segarra els embolicava oferint-los un préstec que podrien tornar tranquil·lament. L’advocat dirigia l’operació i el notari la compulsava. La trampa és que el que la víctima acabava firmant no era un préstec, era un contracte de venda del seu domicili. «Hem parlat amb persones que no sabien que la casa on vivien ja no era casa seva», expliquen fonts policials.

Notícies relacionades

Els caps per lligar del crim de Bangkok

La fiscalia de Tailàndia presenta càrrecs per assassinat contra el català acusat de matar i esquarterar el consultor David Bernat

El cop més gran el van fer contra un banc. Van convèncer l’entitat que una de les seves empreses (una altra tapadora) necessitava efectiu per a una muntanya de despeses que havia de liquidar. Van rebre els diners, una suma considerable, i no els van tornar. Després d’aquesta estafa, Segarra se’n va anar a Tailàndia. 

Operació Cocoon

Els Mossos, després de mesos d’investigació, van activar l’operació Cocoon i van arrestar tots els integrants del grup menys a ell. A totes les víctimes els havia donat noms falsos, però el van identificar perquè porta un tatuatge de la Sagrada Família, que se li veu pel coll i que el relaciona amb un passat ultradretà. També el delatava el seu estil, afable i amb verborrea seductora. A Tailàndia duia sovint samarretes del Barça. Com a comercial hauria tingut una bona carrera. Però Segarra en volia més.