Una esperança per a Osman

El nen afganès de 7 anys amb paràlisi cerebral refugiat a Idomeni arribarà dimarts a València per rebre tractament

 

  / VIOLETA PALAZÓN

3
Es llegeix en minuts
VIOLETA PALAZÓN / IDOMENI

Una vegada més, la mobilització popular ha donat una esperança a Osman, un nen afganès de 7 anys amb paràlisi cerebral refugiat aIdomeni. El nen viatjarà a Espanya dimarts que ve dia 10 amb la seva família per ser tractat a l'Hospital La Fe de València, gràcies a les 150.000 firmes recollides i entregades al Govern espanyol per Bombers en Acció i a la implicació personal, en aquest cas, del ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García Margallo. "Farem el que puguem per a aquest nen", va dir.

Osman va néixer a Kandahar, Afganistan i té paràlisi cerebral des que va néixer. Fill d'Atah Mohammed i de Palwasha, és el petit de tres germans, Munir de 8 i Jamil de 9. Van sortir de la seva ciutat natal amb el somni de traslladar-se a Londres. Atah ha treballat des “dels 10 anys reparant seients d'automòbils i desitjava un futur millor per als seus tres fills”, allunyats d'un país en guerra de forma gairebé permanent. 

José Manuel García Margallo

MINISTRE d'AferS EXTERIORS

Farem el que podrem per aquest nen

Amb el niño a coll

Van travessar Iran Turquia en autobús i a peu. Atah portava el seu Osman a coll i Palwasha, una motxilla carregada de menjar especial per al petit. Van pujar en una embarcació cap a Lesbos, que va naufragar. La família va sobreviure durant tres hores al mar, fins a ser rescatats per un helicòpter. Una vegada a Lesbos van ser traslladats a Atenes i d'allà van emprendre el camí cap a Idomeni. 

Van ser en total dos mesos de viatge fins a arribar a una frontera tancada, després de perdre en la penosa travessia tota la seva documentació. Van acampar al costat de les vies del tren, veient allà el seu futur. Amb ells, malviuen a Idomeni 11.000 persones més, en condicions insalubres, al costat de bassals que no assequen mai perquè no deixa de ploure i improvisades fogueres on es crema qualsevol cosa per no passar fred. Són condicions insostenibles per a qualsevol ésser humà, i més per a Osman. 

Voluntaris commoguts

El nen es va cremar amb l'aigua del te i els seus pares el van portar als sanitaris a la carpa de Bombers en Acció, que van quedar commoguts pel seu cas. Amb a penes 7 quilos, la seva vida estava amenaçada. A partir d'aquell moment i sense saber-ho, la vida del nen canviaria per sempre.

En el moment en què la policia de Macedònia va començar a atacar amb gasos lacrimògens i pilotes de goma els refugiats, Bombers en Acció es va mobilitzar per canviar Osman i la seva família de lloc al campament. Van adaptar una tenda al costat de la seva per poder atendre millor les necessitats del petit. 

Javier Bodego, delegat Bombers en Acció a Castella i Lleó, va decidir mobilitzar-se, “anar a la subdelegació del Govern a Zamora i iniciar els tràmits per veure si hi havia possibilitat de donar-li a Espanya el tractament adequat”. Comença una campanya a Change.org i recull 150.000 firmes. L'organització CEAR (Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat) va ajudar a traslladar al Ministeri d'Exteriors les firmes recollides.

Margallo va donar instruccions d'atendre la petició. "Tots els temes humans són els que més afecten la persona que està al Ministeri, perquè són assumptes, en què, si ets decent, han d'involucrar-te personalment", va dir divendres en una entrevista a la SER.

Plors i emoció

A Bodego encara se li posa la "pell de gallina" quan recorda el moment en què van comunicar a la família d'Osman el trasllat a Espanya. "Hi va haver plors, una emoció immensa al pensar que Osman rebria el tractament adequat i no sucumbir a l'infern d'Idomeni. Dimarts que ve a les 8 de la tarda, el petit arribarà a l'Hospital La Fe de València. Allà se'l sotmetrà al primer examen de la seva paràlisi cerebral.

Notícies relacionades

Els pares diuen estar “extremadament agraïts a Javier i a tots els voluntaris de Bombers en Acció pel seu tracte i per aconseguir que a partir d'ara les seves vides puguin ser una mica més dignes”. Atah té molt clar que vol  “trobar feina a Espanya i treballar dur per donar el millor a la seva família".