El Brasil espera el vot decisiu

Dilma Rousseff assaboreix les seves últimes hores com a presidenta de la República del Brasil. Reclosa ahir durant tot el dia a la seva residència del Palau de l’Alvorada a Brasília, la líder del Partit dels Treballadors (PT) va estar envoltada dels seus aliats més fidels. La possibilitat que renunciï i posi fi al patiment que li ha infligit el tortuós procés d’'impeachment' pren força.

En la situació actual, aguantar els 180 dies que podria passar allunyada del seu càrrec –si els 81 membres del Senat decideixen iniciar el procés– apareix com un repte difícil d’enfrontar. «No estic cansada de lluitar. Del que estic cansada és de les persones deslleials i dels traïdors i estic segura que el Brasil també n’està. Porto amb mi la força de vida dels 36 milions de brasilers que van sortir de la pobresa», va arribar a declarar dimarts passat. 

No obstant, les seves fermes paraules contrasten amb el seu aspecte cada vegada més cansat. La manera com l’oposició del país s’hi ha acarnissat, titllant-la de corrupta malgrat que no hi ha cap acusació formal en contra seva, han deixat empremta en el seu estat físic als seus 68 anys d’edat. En declaracions a EL PERIÓDICO, el vicelíder del Govern a la Cambra dels Diputats, Paulo Pimenta, explicava que aconseguir els 41 vots necessaris per poder arxivar l’ impeachment –que es va començar a debatre ahir al matí al Brasil (a la tarda hora espanyola)– és un repte impossible. 

 

MOLTS TRAÏDORS

«Vam tenir un nombre molt gran de traïdors a la Cambra dels Diputats i això podria tornar a passar al Senat. Esperarem el resultat i emprendrem totes les accions judicials que ens sigui possible. Si és necessari, demanarem a Mercosur que apliqui la clàusula democràtica», va advertir el popular diputat del PT, que no va dubtar a subratllar la tesi que «l’ impeachment és un cop encobert» i a comparar la caiguda de Rousseff amb la que va patir l’expresident paraguaià Fernando Lugo el 2012.

En el moment de la conversa, Pimenta encara confiava en la possible acceptació del recurs interposat pel Govern davant el Tribunal Suprem Federal (TSF). Però l’últim cartutx de Rousseff estava mullat. El magistrat encarregat del cas al Suprem, Teori Zavascki, va ratificar ahir a primera hora de la tarda (la nit a Espanya) la legalitat de la votació al Senat i va obrir les portes perquè l’ impeachment s’estalviés d’una vegada per sempre l’etiqueta de «cop».

En el fons, les declaracions dels membres del Govern ocultaven el fet que la sortida de Rousseff podria no ser únicament per 180 dies, sinó definitiva. El final no només d’un mandat, sinó d’un cicle de 13 anys de governs del PT i de l’herència de l’expresident Luiz Inácio Lula da Silva. Dels programes socials que van acabar amb la fam i la misèria extrema al país més gran de l’Amèrica Llatina, traient de la pobresa 36 milions de brasilers. D’un símbol entre els països emergents que semblaven renéixer en aquesta part del món.

Notícies relacionades

Brasil: ¿Potència global o república bananera?

¿Per què l'exfutbolista Romário serà clau en el futur de Dilma Rousseff?

La xifra que traçarà la prima línia entre la derrota i l’esperança serà el 54. Aquest serà el nombre de vots que l’oposició del país necessitarà en la votació al Senat, un número que es correspon amb els dos terços del ple de 81 senadors. Encara que no tindrà importància legal, ja que aquesta votació només necessitarà una majoria simple, el número deixaria clar que la presidenta no tindrà opcions de reprendre el càrrec en la votació que es produirà al final d’aquests 180 dies.

El destí de Rousseff espera ara la conclusió d’una interminable votació que, a causa dels eloqüents discursos dels senadors, es podria arrossegar durant més de 20 hores. Passi el que passi, la «dama de ferro» de l’Amèrica Llatina no renunciarà a l’oportunitat de donar la cara per última vegada. El seu discurs acceptant el veredicte del Senat serà el moment àlgid d’una jornada històrica. Un discurs que podria segellar la deriva cap a la dreta del continent. Un gir neoliberal que culminarà en la proclamació del vicepresident Michel Temer, el «líder de la conspiració» segons Rousseff, com a president interí.