El petit Osman, "estable" i "tranquil" a l'Hospital La Fe de València

Després de la primera avaluació mèdica general, Osman, el nen afganès de 7 anys amb paràlisi cerebral que va arribar aquest dimarts a València després de passar pel camp de refugiats d'Idomeni, es troba “estable” i està “tranquil”. Així ho ha traslladat aquest dimecres la doctora Gemma Ochando, pediatra responsable de la Unitat d'Atenció al Nen Internacional de l'Hospital La Fe, on estarà ingressat almenys uns dies per sotmetre's a proves més específiques.

De moment, al nen ja l'han valorat els departaments de nutrició, pediatria, genètica, rehabilitació i trauma, que són els que seguiran principalment el seu cas, al poder presentar “lesions residuals” de la seva patologia de base, la paràlisi cerebral, que és crònica. Osman té una anèmia lleu i una desnutrició, deguda en part a la paràlisi però agreujada per les seves fins ara condicions de vida precàries, i actualment fa 11 quilos de pes.  

En una roda de premsa molt concorreguda en què han estat presents part de l'equip mèdic que tractarà Osman i un grup de voluntaris de Bombers en Acció que van conviure amb el xaval al camp i es va mobilitzar per portar-lo a Espanya, el pare també ha traslladat el seu agraïment pel tractament i l'acollida que ha rebut la família.

“Estic molt agraït amb els espanyols. Mai hauria arribat a pensar tot el que estan fent per ell, digui el que digui és poc”, ha manifestat Atah Mohammed, pare del nen, amb la mediació d'una intèrpret.

Aquest dimecres a la tarda, l'hospital començarà a fer revisions a la mare d'Osman, Palwasha, i als seus germans Munir i Jamil, de 8 i 9 anys, que estan “molt contents”, segons ha comptat el seu pare. “El seu comportament només es resumeix en felicitat”, ha insistit el jove, que a Kandahar entapissava cotxes i ara està disposat a treballar en “tot” el que li ofereixin.

¿ESPANYA, FINAL DE TRAJECTE?

El seu principal motiu per abandonar l'Afaganistan, ha explicat Atah Mohammed, va ser Osman. Encara que tenen un familiar a Londres i en principi volien anar a viure allà, ara “veient com els tracten els espanyols” tenen “els seus dubtes” sobre on acabaran el seu trajecte de fugida de la guerra, i probablement es quedaran a Espanya.

La família passarà uns mesos al Centre d'Atenció a Refugiats (CAR) de Mislata (València), on la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) els ajudarà en el seu procés d'adaptació, rebran atenció psicosocial i s'escolaritzarà els nens. La consellera valenciana de Sanitat, Carmen Montón, ha confiat que el procés d'escolarització sigui ràpid i ha comentat com a anècdota que els germans d'Osman “ja compten fins a deu” en castellà havent passat només una nit aquí.

PRESSIÓ SOCIAL

Jaume Durà, coordinador valencià de CEAR, ha destacat la importància de la “pressió social” que hi ha hagut des del principi amb el cas d'Osman, però ha lamentat les “traves burocràtiques” que impedeixen la reubicació dels refugiats. “El d'Osman és un exemple clar que si es vol, es pot portar aquestes famílies. És importantíssim que la societat civil i els poders públics estiguem treballant conjuntament per a la digna acollida de les persones refugiades”, ha posat de rellevància.

Notícies relacionades

Osman arriba a Espanya

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

En el mateix sentit, Joaquín Ruiz, president de Bombers en Acció, ha assegurat que seguiran treballant “fins que quedi l'últim refugiat”. Ha demanat a les administracions la seva implicació i ha destacat la “increïble quantitat” de voluntaris que s'han ofert a l'ONGD que presideix per treballar amb ells sobre terreny.

La mobilització social, que va començar amb una recollida de firmes promoguda per Bombers en Acció, i política ha crescut en els últims dies per portar Osman a Espanya. La diputada del PSC Meritxell Batet va demanar per carta a finals d'abril a José Manuel García-Margallo, ministre d'Afers Estrangers i Cooperació, que activés els procediments amb el personal diplomàtic a Grècia i iniciés les gestions perquè Osman pogués ser tractat mèdicament a Espanya i aquí pogués “acabar el seu calvari i, potser, començar una nova vida”.