Viatge a Simmering, el barri obrer de Viena on treballadors i fills d'immigrants voten la ultradreta

Tot i ser una ciutat tradicionalment socialdemòcrata, Viena també va veure el mes d’agost com, a les eleccions municipals, els ultraconservadors obtenien un 30,79% dels vots, els millors resultats de la seva història. Encara que no van aconseguir l’alcaldia, el principal èxit de la formació xenòfoba va ser quedar en segon lloc darrere dels socialdemòcrates, als quals va arrabassar dos dels 18 districtes del seu gran bastió electoral. El districte de Simmering, al sud de la ciutat, representa la seva principal victòria.

L’FPÖ hi va obtenir el 42,9% dels vots davant del 40,6% de l’SPÖ i va posar fi al domini que els socialdemòcrates mantenien des del 1945. Simmering és un barri industrial de la perifèria. Antigament conegut per les seves fàbriques i la seva producció de gas, ara és una zona de lloguers econòmics en la qual conviuen les noves onades d’immigració i antics treballadors. «A la gent gran li fa més por el desconegut però, paradoxalment, els populistes també han rebut suport d’immigrants de segona generació que no volen compartir els beneficis socials o que volen reforçar la seva identitat com a austríacs. No ho entenc», admet Mila, una jove recepcionista.

Zones difícils

Zones difícilsLa ultradreta sempre ha tingut una veu forta a Àustria. A finals dels 90, l’FPÖ ja va coquetejar amb el poder i des d’aleshores no ha parat de créixer. L’última dècada les coalicions han permès governar als socialdemòcrates (SPÖ) però també els han infligit un desgast que ara ha portat la gent, cansada de l’elit política, a buscar una alternativa als pols. Les mesures d’austeritat els anys de crisi van ampliar encara més la creixent bretxa entre els governants i el poble.

A prop del Gasòmetre, uns antics tancs de gas reconvertits en un peculiar centre comercial, Hannes, d’uns cinquanta anys, fuma. Com molts austríacs, veu les eleccions com els comicis del cabreig. No li agrada cap candidat, però encara menys la inoperància del Govern. «Estan encallats en el poder sense actuar. Hi ha gent que votarà l’FPÖ com a càstig per fer-los reaccionar. El president no té gairebé poder, així que la qüestió clau és que els partits tradicionals es posin en marxa per a les eleccions importants, les parlamentàries del 2018», explica.

Notícies relacionades

Un candidat ultra i xenòfob, favorit en les eleccions presidencials a Àustria

Faika El Nagashi, portaveu del partit d'Els Verds: "La islamofòbia sempre ha existit a Àustria però ara ha explotat"

El seu inicial escepticisme deriva en una defensa indirecta de l’FPÖ. «Hi ha zones dels suburbis a les quals és difícil anar si ets austríac. Un amic meu es va traslladar de barri perquè uns turcs li van robar el mòbil», lamenta mentre fuma una altra cigarreta. Hannes, director d’una petita assessoria de negocis, votava Els Verds, però ara qualifica de «feixista» la seva «superioritat moral».

«Els immigrants dels Balcans es van integrar millor, però els turcs i els àrabs d’ara es tanquen a les seves comunitats», lamenta.