La ultradreta guanya a les urnes a Àustria encara que el vot per correu decidirà el president

Àustria ha viscut aquest diumenge una de les jornades polítiques més emocionants de les últimes dècades. Després d'un recompte agònic i molt ajustat que ha durat tota la tarda, el candidat del xenòfob i euroescèptic Partit per la Llibertat (FPÖ), Norbert Hofer, ha vençut amb el 51,9% dels vots l'ecologista Alexander Van der Bellen, segons ha apuntat el ministeri de l'Interior. Tot i així, Àustria anirà a la 'prórroga' ja que els més de 800.000 vots per correu que es recomptaran demà poden capgirar el resultat i canviar el rumb polític del país.

En la primera volta de les eleccions presidencials, Hofer havia arrasat. La seva victòria, que enterrava per primera vegada en la història les opcions presidencials dels partits austríacs tradicionals, semblava encara més clara pels més de 15 punts que llavors el separaven de Van der Bellen. Tot apuntava que Àustria anava a convertir-se en el primer país de la UE amb un president pertanyent a l'extrema dreta. Però la polarització davant les dues opcions ha donat ales als ecologistes, que han obtingut el 48,1%. Ara, l'estret marge entre els dos candidats fa que l'emoció es visqui fins a l'últim moment i que els vots dels residents fora d'Àustria siguin més transcendents que mai.

El vot exterior, que es recomptarà durant la jornada de dilluns, suposa fins al 14% del sufragi total. Això fa que la victòria de Hofer sigui temporal i que demà l'alegria del FPÖ pugui quedar en paper mullat. Les dues formacions, situades en els dos pols de l'espectre polític austríac, han rebut al voltant de 2,2 milions de vots. Segons ha apuntat l'institut de sondejos austríac SORA, el vot per correu podria situar Van der Bellen a la presidència d'Àustria per tan sols 2.987 vots d'avantatge.

OBRERS D'ULTRADRETA

Més enllà de qui surti victoriós, els comicis d'aquest diumenge deixen clar que la ciutadania austríaca està dividida i que l'impacte del populisme xenòfob va a l'alça. Els sondejos apunten que la ultradreta ha convençut fins al 86% dels obrers del país. El discurs de l'FPÖ, centrat a culpar el Govern i els refugiats de les dificultats econòmiques dels ciutadans, ha calat. Pel seu costat, Van der Bellen ha obtingut el 67% dels vots de dones i fins al 81% de les persones amb carrera universitària.

Una altra dada curiosa de la jornada que explica l'impacte de l'FPÖ ha sigut el geogràfic. Els populistes han guanyat a la majoria de pobles mentre que Els Verds s'imposen a les grans urbs. És el cas de Viena, on han obtingut la victòria per un marge folgat amb el 63% dels vots mentre que Hofer s'ha quedat amb només el 37%. “Viena és una illa dins d'Àustria, és més progressista que les altres regions”, assegura Karin Liebhart, politòloga de la Universitat de Viena. Malgrat això, en els comicis municipals de l'agost passat l'FPÖ va obtenir els millors resultats de la seva història i es va posicionar com a segona força en una ciutat tradicionalment socialdemòcrata.

TRADICIÓ XENÒFOBA

Notícies relacionades

Un candidat ultra i xenòfob, favorit en les eleccions presidencials a Àustria

Viatge a Simmering, el barri obrer de Viena on treballadors i fills d'immigrants voten la ultradreta

El president de la república austríaca té unes funcions limitades i la seva figura se centra més en la representació. Tot i així les eleccions d'aquest diumenge han tingut un caràcter i una expectació insòlita, ja que per primera vegada en molts anys la ultradreta austríaca ha obtingut el múscul suficient per ser una alternativa real al poder i assumir una posició política de primera fila. Hofer o Van der Bellen, sigui qui sigui el guanyador, tindrà a les seves mans destituir el govern, dissoldre el parlament i erigir-se com a comandant en cap de l'exèrcit, uns drets més generosos que en altres repúbliques.

Àustria sempre ha sigut un país on la ultradreta s'ha sentit còmoda i ha gaudit de certa acceptació entre la ciutadania. En els comicis del 1999 l'FPÖ va obtenir el 26,9% dels vots i va formar un govern de coalició amb el Partit Popular (ÖVP). L'arribada de la ultradreta al poder com a soci menor va produir un escàndol a Europa i després de les sancions dels membres de la Unió Europea, Àustria va avançar les eleccions el 2002 tombant així els populistes. El seu auge actual, paral·lel al creixement de la xenofòbia al continent, ja no sembla escandalitzar ningú a Brussel·les.