Viktorija Voropaieva: "Els civils de Donetsk han après a viure sota els trets"

A Viktorija Voropaieva (Krasnoarmisk, 1964) li costa contenir les llàgrimes quan recorda com va sortir de Donetsk a finals del 2014. La universitat va ser traslladada a la seva població natal, 50 quilòmetres a l’oest, per evitar les bombes que ja havien caigut al campus mesos enrere, durant els xocs entre el Govern d’Ucraïna i els separatistes prorussos. Aquests dies ha participat en unes jornades de la Universitat de Barcelona on ha explicat com va afrontar el conflicte.

– ¿Quan va decidir traslladar la universitat cap a l’oest, lluny del front?

– Era l’única opció possible quan els rebels van ocupar el campus. El ministre d’Educació de la República Popular de Donetsk va entrar amb els seus guardaespatlles armats i va anunciar que passàvem a formar part del sistema educatiu de la nova república. Havíem de fugir. El campus havia sigut bombardejat. Una dona va morir i hi va haver diversos ferits. Era perillós quedar-se, i el trasllat ens va permetre salvar el centre.

– ¿Per què és tan difícil respectar l’alto al foc a Ucraïna?

– Donetsk és una ciutat ocupada i molt extensa. El principal error es va cometre el juliol del 2014, al permetre que un gran nombre de forces separatistes entressin a Donetsk. No puc entendre com l’Exèrcit ucraïnès no ho va frenar a temps, quan només estava a 90 quilòmetres. Tenim un conflicte congelat, a vegades s’intensifica, d’altres es relaxa, però mai s’estabilitza, per interessos geoestratègics de Rússia.

– ¿Com afecta aquesta guerra latent a la vida quotidiana?

– A Donetsk ja ningú se sorprèn quan sent trets. La gent ha après pel so si una explosió és perillosa o no. La majoria de trets vénen de dins, i tothom tem la resposta. La guerra forma part de la vida diària, i la gent intenta adaptar-s’hi sigui com sigui. Molts desitjarien anar-se’n, però no tenen possibilitats. Per això necessiten una vivenda, i un lloc treball, o tenen pares ja grans als qui no pensen abandonar. Cada home i cada dona que continuen vivint a Donetsk té les seves raons òbvies per quedar-se.

Notícies relacionades

L’home que va apunyalar un turista espanyol a Berlín és un refugiat sirià de 19 anys

Hamàs completa l’alliberament dels ostatges israelians vius de la primera fase de la treva

– El procés de pau està estancat. ¿A qui li interessa aquest bloqueig?

– Va en interès de Rússia. Tenim exemples de situacions similars en altres territoris separatistes, com a Transnístria, a Moldàvia, o Abkhàzia i Ossètia del Sud, a Geòrgia. L’acord no funciona perquè la frontera entre Ucraïna i Rússia no està tancada. Des que ens vam mudar, he visitat Donetsk sis vegades. Hi he vist soldats russos i txetxens amb kalàixnikovs. I ¡un tanc rus, al centre, en plena Setmana Santa!