Històrica sentència per actes de repressió regional
Primera condemna dels responsables de l'operació Còndor
L'exdictador argentí Reynaldo Bignone va rebre 20 anys de presó per ser part d'una "associació il·lícita" formada per les dictadures llatinoamericanes
Argentina’s former President and Army Chief Reynaldo Bignone sits in a courthouse during the first day of his trial, accused of participating in Operation Condor, in Buenos Aires March 5, 2013. REUTERS/Enrique Marcarian/File Photo /
Se'n va dir operació Còndor i va ser la coordinació repressiva entre sis règims militars des del 1974 fins entrada la dècada del 80. El coronel xilè Manuel Contreras, cap de la DINA d'Augusto Pinochet, quedarà en la història com un dels artífexs. A finals del 1975 va impulsar el pacte a Santiago, quan la cacera de xilens que fugien del dictador es va transformar en un acte natural en una Argentina que s'encaminava al cop d'Estat.
Quatre dècades més tard, quan han mort Contreras, Pinochet i també l'argentí Jorge Videla, el Tribunal Oral Federal 1 de la ciutat de Buenos Aires ha emès una condemna sense precedents a alguns dels responsables i protagonistes d'aquesta entesa regional del terror. L'exgeneral Reynaldo Bignone, últim dictador argentí i promotor en el seu moment de la llei d'autoamnistia castrense, ha estat sentenciat a 20 anys de presó. No és la primera condemna que rep per delictes de lesa humanitat. Mentrestant, el que un altre temps era el temible exgeneral Santiago Riveros ha sigut sentenciat a 25 anys de presó. El mateix que el coronel uruguaià Manuel Cordero, extradit el 2007 a l'Argentina des del Brasil.
Durant el llarg judici, que es va iniciar el 1999, es van analitzar 105 casos, 45 dels quals corresponents a uruguaians, 22 a xilens, 13 a paraguaians, 11 a bolivians i 14 a argentins. Per a la justícia, l'operació Còndor va configurar una associació il·legal entre militars de l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai, el Paraguai, Bolívia i Xile. S'intercanviaven presoners, es detenien, s'investigaven, es torturaven i s'assassinaven opositors. Gastón Chillier, director executiu del Centre d'Estudis Legals i Socials (CELS), ha destacat la transcendència del pronunciament judicial. “El més important d'aquest judici és que per primera vegada a l'Amèrica Llatina un tribunal reconeix l'existència del Pla Còndor com a associació il·lícita”.
Chillier està convençut que si Pinochet o el tirà paraguaià Alfredo Stroessner estiguessin vius no podrien evadir aquesta causa judicial. “La nostra manera d'entendre aquests processos judicials no és només una manera d'aconseguir justícia, una sanció per als responsables de crims contra la humanitat, sinó també una manera d'impulsar la reconstrucció històrica i l'aportació a la veritat. Per això entenem que podria tenir aquest impacte en altres països”, opina Luz Palmás Zaldua, també advocada del CELS, un dels organismes humanitaris querellants.
Als anys 90, l'exreclús polític paraguaià Martín Almada va trobar en aquest país important documentació que va ajudar a reconstruir la trama repressiva. L'anomenat “Arxiu del Terror” inclou informació sobre la manera com es van anar estructurant els contactes entre els militars dels integrants de l'operació Còndor.
La coordinació repressiva va comptar amb l'aval polític del Departament d'Estat dels EUA, pertinaç promotor de la Doctrina de la Seguretat Nacional i l'ensinistrament contrainsurgent a l'Escola de les Amèriques t West Point. Durant el judici, però, no han sorgit elements que permetessin anar més enllà en les responsabilitats que se li han adjudicat a Washington, encara que sí la confirmació que els Estats Units sabien com s'operava a la regió. L'expectativa, de cara al futur, té a veure amb el compromís que va assumir Barack Obama de desclassificar informació de la CIA i la intel·ligència militar relacionada amb aquests anys.
