El Govern italià afronta un test crucial en les pròximes municipals

«M’hi jugo la cara, la pell, el càrrec». Matteo Renzi no és gaire primmirat en les dues cites més importants del seu Govern, nascut sense eleccions el 2013 i que hauria d’arribar fins al 2018. Es tracta de cites electorals de diferent valor, però amb un denominador comú, que marcarà l’ascens o el descens de la generació quarentina de Renzi i dels moviments d’indignats sorgits en aquests anys de crisi. Una protesta a la qual «les elits polítiques encara no han donat respostes», ha escrit l’analista conservador Angelo Panebianco.

El 5 de juny hi haurà eleccions municipals parcials que afectaran Roma, Milà, Torí, Bolonya, Nàpols i altres grans ciutats. A la capital, els progressistes estan dividits entre els nets i els qui van pactar amb el que es coneix com la Mafia Capitale, i per això els indignats són favorits. A les altres ciutats, els progressistes també estan dividits entre el que en diuen «la deriva» plebiscitària i socialdemòcrata de Renzi i un partit ancorat en el que en segueixen dient esquerra o socialisme.

EL TRAUMA

La segona cita, sobre algunes reformes constitucionals, pot comportar per a Itàlia la superació del trauma causat pel feixisme de Mussolini, passant parcialment pàgina als compromisos, als pactes i, en el fons, a la immobilitat que regna des d’aleshores per por que existeixi un líder nacional. La Constitució no preveu el càrrec de primer ministre ni de cap del Govern, sinó només un «president del Consell de Ministres». Un intermediari que com a màxim pot, parafrasejant el Gattopardo de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, «canviar-ho tot perquè tot segueixi igual».

Notícies relacionades

La quarta via de Renzi

L'alternativa Renzi

Si Renzi i el seu partit vencen, potser la vella esquerra aconsegueixi regenerar-se en alguna cosa socialment útil per a l’actualitat, encara que sigui de la mà d’un exdemocristià. Si avança el Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo, potser els indignats decideixin posar en joc la seva virginitat política per aprendre allò que el catòlic Emmanuel Mounier en deia «l’art de saber embrutar-se les mans».

A l’octubre se celebrarà un referèndum per confirmar almenys una reforma constitucional, ja aprovada pel Congrés i el Senat, que no va obtenir la majoria requerida, i per això exigeix una consulta dels electors. Entre els canvis hi ha la reducció d’algunes competències autonòmiques i la transformació del Senat en una Cambra territorial, passant de 319 a 100 senadors. Les reformes comportaran així mateix un canvi de llei electoral. Sobre el seu projecte també es tiren els plats pel cap els partidaris del Gattopardo i els aprenents de Mounier.