Hollande i Merkel reivindiquen la unitat d'Europa en Verdun

La commemoració dels 100 anys de la llarga batalla de la primera guerra mundial es converteix en un al·legat de defensa dels valors europeus

fsendra34083950 topshot french president francois hollande l a160529173744 / JEAN-CHRISTOPHE VERHAEGEN

fsendra34083950 topshot   french president francois hollande  l  a160529173744
fsendra27815335  files  a file picture taken in 1916 shows french 160529173723

/

3
Es llegeix en minuts
IRENE CASADO SÁNCHEZ / PARÍS

Fa cent anys, entre el febrer i el desembre del 1916, més de 300.000 francesos i alemanys van perdre la vida a Verdun, l’escenari de la batalla més llarga de la primera guerra mundial. El bosc d’aquesta regió al nord-est de França va ser testimoni de 300 dies de guerra: 60 milions de projectils van acabar a les seves terres i 450.000 persones van ser ferides o donades per desaparegudes. Aquest diumenge 29 de maig, es compleixen cent anys de la fi d’aquesta batalla de desgast en què ni francesos ni alemanys van poder proclamar la victòria. Un segle després d’aquesta guerra sense treva, el president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, es van trobar al cementiri alemany Consenvoye per recordar els centenars de milers de víctimes i remarcar la necessitat d’aprendre i aplicar les lliçons del passat. Una trobada carregada de simbolisme, en un lloc emblemàtic.

El 22 de setembre de 1984, el llavors president de la República francesa, François Mitterrand, es trobava amb el seu homòleg alemany, Helmut Kohl, a l’ossera de Douaumont. Llavors, els dos dirigents van protagonitzar un llarga i icònica encaixada de mans, símbol de la conciliació entre les dues nacions. 

Trenta-dos anys després, Hollande i Merkel han apostat per una imatge encara més simbòlica. Els dos caps d’Estat van anar a la necròpolis de Douaumont, monument en memòria dels soldats que van perdre la vida a la batalla de Verdun, sota l’atenta mirada de 4.000 joves francesos i alemanys. 

En aquest representatiu lloc reposen les restes de 130.000 soldats de tots dos bàndols que no van poder ser identificats. 

Una posada en escena ideada pel cineasta alemany Volker Schlöndorff, guanyador de la Palma d’Or a Cannes el 1979 gràcies a El timbal de llauna, el propòsit de la qual no és recordar un acte heroic, sinó denunciar la ignomínia de la guerra.

Símbols i gestos

L’homenatge a les víctimes d’aquesta batalla es va convertir en una jornada de símbols i gestos. Després de dipositar una corona de flors al cementiri de la regió d’Alsàcia-Lorena, Hollande i Merkel es van trobar a Verdun on van inaugurar el restaurat Memorial del Camp de Batalla, un museu consagrat a la història i a la memòria de la croada que es va entaular a les seves terres. Per a François Hollande, no es tracta d’un moment de «conciliació», sinó d’una oportunitat per «rellançar l’ideal europeu», va explicar el president francès.

El mandatari francès i la seva homòloga alemanya no van ser els únics presents en aquest dia de commemoració. Jean-Claude Jun-

cker, president de la Comissió Europea, i Martin Schulz, president de l’Eurocambra, també es van trobar. Una oportunitat per recordar la importància d’una Europa unida i solidària. Pocs dies abans de la celebració del centenari, Hollande insistia que «l’ideal de pau, l’ideal europeu que ens inspira Verdun és avui més necessari que mai».

Un ideal que el mandatari francès va voler recordar durant el seu discurs a l’Ajuntament de Verdun: «Estem en una ciutat que representa el pitjor, un dels moments en què Europa va perdre el rumb, i, a la vegada, el millor, un lloc on els ciutadans han invertit en la unió per la pau i l’amistat franco-alemanya. Visca l’amistat i l’esperit de Verdun», va concloure Hollande. Una relació en què Merkel també va insistir especialment: «Aquest lloc no és només un símbol de l’inconcebible i absurd dolor de la guerra, sinó també un exemple de les lliçons i la reconciliació franco-alemanya».

Notícies relacionades

I és que, la unitat d’aquestes dues potències europees avui és més important que mai. Pilars clau de la Unió Europea, els dos països s’han compromès a defensar i reforçar la UE davant l’amenaça del Brexit. La gestió de la crisi grega, les polítiques monetàries, la crisi dels refugiats, l’ascens dels extremismes i el pròxim referèndum britànic fan trontollar l’estabilitat de la UE. 

Tant Merkel com Hollande, no van desaprofitar l’oportunitat per mostrar la fortalesa de l’eix París-Berlín i defensar la unitat de la UE. «Estimem la nostra pàtria, però protegim la nostra casa comuna, Europa», va dir Hollande. Una declaració de principis. H