Mor Mohammad abdul-Aziz, president de la República Àrab Sahrauí i líder del Polisario

A Mohammad Abdul-Aziz se’l recorda com un dels primers joves d’idees revolucionàries, que defensaven els valors d’un sistema socialista semblant al de l’antiga URSS, el mirall del Front Polisario, el moviment que va integrar i va encapçalar fins ahir, després que una llarga malaltia acabés amb la seva vida, als 68 anys.

El dirigent del Front Polisario va encarnar la ferocitat d’una revolució que va enredar joves de tot just 30 anys a enfrontar-se a capitalistes, neoliberals i qualsevol forma de sistema aliè a les idees comunistes. En aquest context, es va iniciar la guerra entre el Front Polisario i el Marroc, que va esperar impacient la sortida d’Espanya del Sàhara Occidental el 1975 per recuperar el territori.

Abdul-Aziz i els seus es van enfrontar a carros i avions de combat de l’Exèrcit marroquí fins que el 1991 es va firmar un alto el foc sota els auspicis de les Nacions Unides. Aleshores es va assumir el compromís de celebrar un referèndum d’autodeterminació, que, malgrat tot, no ha arribat mai.

Milers de sahrauís van fugir a l’exili en terres d’Algèria, cosa que va fer que famílies senceres quedessin dividides per sempre; els que van resistir des de dins, al Sàhara Occidental (el que el Marroc anomena les «províncies del Sud»), els que es van refugiar als campaments inhòspits de Tindouf (Algèria), i els de la diàspora.

PASSADISSOS DE L’ONU

Durant 40 anys, Abdul-Aziz va encapçalar els campaments de refugiats batallant als passadissos de les Nacions Unides per una cada vegada més improbable independència. Han passat quatre dècades d’una població sahrauí que, des del calvari del desert, alberga l’esperança que algun dia arribarà el promès referèndum d’autodeterminació.

No obstant, mentre que a Tindouf l’ara difunt Abdul-Aziz lluitava perquè el seu poble no s’abatés i no desistís d’assolir el sentiment independentista, el Marroc guanyava socis estratègics en la defensa de la unitat nacional, incloent-hi el Sàhara.

Els últims anys d’Abdul-Aziz van travessar moments molt crítics pel dèficit democràtic dins del moviment, que no renova els dirigents, i per una joventut sahrauí que igual que una flor es marceix quan deixa de ser nodrida.

Sense futur ni horitzons clars, molts joves s’han vist obligats a recórrer per supervivència a les bandes del crim organitzat esteses pel Sàhara, oblidant-se del principi independentista que dóna identitat a la població sahrauí.

LIDERATGE MORAL

Pitjor encara, 40 anys després, com deia la doctora sahrauí resident a Espanya Lehdia Mohamed Dafa, l’espai i el lideratge moral que han anat abandonant o perdent els dirigents del Polisario estan sent ocupats per «un vell ordre tribal i un islamisme en ascens altament perillós en la situació de frustració» que viuen els sahrauís.

Fins fa tot just unes setmanes, Mohammad abdul-Aziz amenaçava per enèsima vegada el món de recórrer a les armes si al seu poble se’l continuava privant de la possibilitat de votar en unes urnes el seu destí. Així ha marxat Abdul-Aziz, sense veure complert el seu desig d’aixecar una República Àrab Sahrauí democràtica a les terres oriündes del Sàhara.

EL PROBLEMA DE LA SUCCESSIÓ

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

«El problema que es planteja ara és la successió, que ha de comptar amb el suport del règim algerià, que ni tan sols ha elegit el seu candidat per reemplaçar el moribund president Abdul-Aziz Bouteflika», va explicar en declaracions a EL PERIÓDICO la historiadora mexicana Claudia Barona Castañeda, experta en la crisi del Sàhara.

«En el nostre poble hi ha molts líders, molta gent que pot prosseguir amb el nostre objectiu, que és la llibertat per al poble sahrauí. Continuarem endavant encara que hàgim de morir al camp de batalla», han advertit des de les files del Polisario.