Jira Bulahi: "El Polisario segueix apostant per una solució pacífica al Sàhara Occidental"

Jira Bulahi Bad (Aaiun, 1965), representant del Front Polisario a Espanya, va assumir el càrrec el febrer passat, poc abans de complir-se els 40 anys de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica, reconeguda per més de 85 països, però no per Espanya. Després de la mort del líder històric Mohammad Abdul-Aziz, el 31 de maig, nega que s’obri ara una etapa d’incertesa i assegura que el poble sahrauí seguirà apostant per la no-violència en la seva lluita per la independència del Sàhara Occidental, ocupat pel Marroc des del 1975.

–¿Quines conseqüències tindrà la desaparició de la figura del president Abdul-Aziz en el futur del Polisario i del Sàhara Occidental?

–Sota el lideratge d’Abdul-Aziz s’han consolidat les institucions bàsiques de l’Estat sahrauí i la mateixa estructura del Polisario. La qüestió del Sàhara, no obstant, és molt anterior, i es basa en elements tan bàsics com el dret internacional i el dret dels pobles. Ara estem davant l’absència d’un símbol, però no hi ha cap incertesa. Igual que ploren la seva absència, tots els sahrauís han reafirmat la determinació de defensar el seu llegat.

–¿La independència total del Sàhara Occidental i el retorn dels refugiats són innegociables?

–Sí, sense cap mena de dubte. Sobren proves de què és el que volen els sahrauís. El Polisario segueix apostant per la via pacífica per arribar a aquesta solució, però no està disposat que sigui a costa d’actituds que toregen el dret internacional, com les que han fet que el Marroc expulsi les mateixes forces de l’ONU. No estem disposats a consentir aquestes actituds que no porten enlloc, només al retorn bèl·lic i a la inestabilitat regional.

–¿El Polisario acceptaria un referèndum obert amb totes les opcions, inclosa la plena autonomia proposada pel Marroc?

–El Polisario al seu dia ja va dir que tot hauria de passar per les urnes. Amb les preguntes que hi volgués incloure el Marroc. Inicialment es va parlar d’integració al Marroc o independència. Entre l’una i l’una hi podria haver tota una gamma de preguntes que el Front Polisario no tindria cap problema per acceptar. Però el que sí que té clar i reivindica el Polisario és que ha de ser la població sahrauí la que decideixi el seu destí.

–Després de 40 anys d’un conflicte sense resoldre, ¿existeix el risc d’esclat social en el mateix poble sahrauí, pel cansament i la

frustració?

–No, una cosa és que la població sigui més exigent amb el temps, i que hi hagi més disputa interna, discussió, descontentament... Però la indignació dels sahrauís és amb la no aplicació del dret internacional, amb la indiferència política. No és lògic ni raonable que el referèndum es vagi postergant sense arguments convincents, ni que s’utilitzi el mateix llenguatge amb el botxí i la víctima. La indignació dels sahrauís és per això, no pel seu procés o per qui el lidera o no.

–¿Tem la radicalització de la joventut sahrauí i que caigui en la temptació de sumar-se a grups gihadistes o bandes del crim organitzat?

–La qüestió sahrauí no té res a veure amb aquest mal al qual tots estem exposats. No crec que els sahrauís tinguin aquesta intenció. Els que estan interessats en aquesta radicalització són altres. Els grups gihadistes del Magrib han sigut fomentats pel Marroc. S’entrecreuen amb els grups de tràfic de drogues que surten, es propicien i es generen des del Marroc.

–¿Com han pogut sobreviure milers de refugiats 40 anys als campaments de Tindouf, a Algèria, en aquestes condicions extremes?

–Efectivament, el drama dels refugiats fa temps que el pateixen milers i milers de sahrauís. Se sobreviu gràcies a dos elements bàsics: la convicció pròpia, quan t’acompanyen tots els arguments, i el món solidari, que ha anat creixent amb el pas del temps i que ha ajudat a cobrir moltes necessitats.

–Sempre han dit que Espanya té una responsabilitat històrica en el Sàhara Occidental.

–Espanya hauria de jugar el paper que li correspon: és el país més indicat i el més pròxim. Si ho fes, segur que el procés s’acceleraria.

Notícies relacionades

Mor Mohammad abdul-Aziz, president de la República Àrab Sahrauí i líder del Polisario

Quatre preguntes per entendre què suposa la mort del líder del Polisario en el futur del Sàhara

–¿Quin hauria de ser aquest paper que li reclama com a antiga metròpoli?

–Simplement posar-se del costat del que ja hi ha en el marc del pla de pau, que hauria d’haver culminat amb un referèndum. Hauria de defensar que la Minurso [la missió de l’ONU] torni íntegrament, implicar-se amb una descolonització mal acabada de la qual l’Administració espanyola al seu dia va ser responsable. No hauria de permetre al Marroc negociar coses del territori sahrauí amb el seu propi estatus avançat a la UE, i defensar una solució que permeti estabilitat a la regió. I més ara sent membre no permanent del Consell de Seguretat de l’ONU.