Obama es recull amb les víctimes del tiroteig d'Orlando

La mecànica del ritual és coneguda, però no per això és menys trista i dolorosa. Com ja va fer a Newtown (Connecticut), Aurora (Colorado) o Charleston (Carolina del Sud), Barack Obama va viatjar ahir fins a Orlando (Florida) per consolar les víctimes del tiroteig que va acabar amb la vida de 49 persones i en va deixar 53 més ferides diumenge passat en una discoteca gai de la ciutat. Acompanyat pel vicepresident Joe Biden, Obama es va reunir en privat amb alguns dels supervivents i familiars dels morts, a més de metges i membres dels serveis d’emergència que els van atendre. La seva visita coincideix amb la celebració dels primers funerals de les víctimes.

La Casa Blanca ha optat per donar un perfil baix respecte a la visita, mantenint en secret l’agenda del president i insistint que seria una visita «emotiva» i molt privada, centrada a mostrar el seu suport a les víctimes, a la comunitat LGBT i a la ciutat d’Orlando. 

Obama va crida a «acabar amb la discriminació i violència contra els nostres germans i germanes de la comunitat LGTB». També va dir que les històries de les víctimes i familiars de la massacre «han inspirat la nació». El president va estar dues hores reunit amb ells.

«En aquests moments íntims, Obama fa llargues i sentides abraçades, segons han explicat familiars de víctimes, i els ofereix paraules de consol. Aquest és el desè viatge de la seva presidència per reconfortar els supervivents d’un tiroteig de masses, el tràngol més difícil de la seva feina, segons ell mateix ha reconegut.

No s’esperava que Obama pronunciés a Orlando un discurs com el que va pronunciar durant el funeral del tiroteig de Charleston. Ja ha mostrat el seu dolor en dues ocasions i també el seu disguts per la diatriba antimusulmana amb la qual Donald Trump va reaccionar a la tragèdia.

Mentre la plana major del Govern visita la ciutat, l’FBI segueix investigant els motius que van portar Omar Mateen a cometre la matança i el paper que hi va tenir la seva dona. Segons el president del Comitè de Seguretat Interior del Senat, l’assassí tenia cinc comptes a Facebook i en un  va escriure que «els verdaders musulmans no acceptaran mai els bruts costums d’Occident», suposada al·lusió a l’homosexualitat.

AMENAÇA DE MATEEN

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

També va demanar als EUA i Rússia que deixin d’atacar l’Estat Islàmic, al qual es va adherir durant diverses trucades realitzades mentre mantenia segrestats ostatges a la discoteca, i va deixar una amenaça. «Els pròxims dies veureu atacs de l’EI als EUA», va escriure segons el senador republicà Ron Johnson. La policia ha explicat que Mateen es va connectar a internet durant l’atac per veure la repercussió que estava tenint a les xarxes socials.

La massacre ha desencadenat un nou intent dels demòcrates per endurir les lleis que regulen l’accés a les armes. Al Senat s’ha presentat un projecte de llei per prohibir que els sospitosos de terrorisme, com ho va ser al seu dia Mateen, puguin comprar armes i per tapar el forat que permet adquirir-les per internet i a les fires d’armes sense que es revisi l’historial del comprador.