Cameron, al carrer

La història recordarà David Cameron com el primer ministre britànic que es va jugar la sort del seu país en un referèndum i va perdre. Que va convocar la consulta que ningú LI exigia i va provocar una crisi política i econòmica de dimensions colossals. El polític conservador que va treure el Regne Unit de la Unió Europea (UE) i amb això, va alimentar l'eurofòbia al continent.  

A penes un parell d'hores després de confirmar-se el rotund triomf del 'brexit', Cameron, davant la porta de la residència oficial del 10 de Downing Street, acompanyat per la seva dona, Samantha, ha comunicat a la nació la seva intenció de deixar el càrrec a l'octubre. A principis d'aquell mes -entre el 3 i el 5 a Birmingham- se celebrarà la conferència de l'anual del Partit Conservador, on tindrà lloc la presentació del nou líder que surti elegit.

“Ja que els britànics han pres la clara decisió d'emprendre un camí diferent, crec que el país requereix un nou lideratge per anar en aquesta direcció”, va declarar davant les càmeres que retransmetien en directe la seva al·locució. “Faré tot el possible com a primer ministre per mantenir l'estabilitat del navili en les pròximes setmanes i mesos”, va prometre, mirant de tranquil·litzar un país que veia baixar la lliura esterlina en picat i sotsobrar els bancs. “Però no crec que sigui el més adequat per la meva part ser el capità que dirigeix el navili del nostre país al seu pròxim destí”, va afegir, sabent que la seva situació era insostenible. Després ha anat al palau de Buckingham a informar-ne la reina.

Cameron se'n va deixant la política britànica feta miques. La convocatòria del referèndum per posar punt final a les rivalitats internes entre euròfobs i partidaris de seguir a la UE dins del Partit Conservador no ha tingut el final que esperava. L'atracció del nacionalisme i el populisme, amb aires de rebel·lió contra l''establishment' polític, s'ha imposat per sobre dels raonaments econòmics i les advertències d'una possible recessió. Els conservadors s'han enfrontat entre ells a mort durant la campanya. L'ala més dretana i ultraliberal ha vençut i encamina a prendre el comandament.

JOHNSON, EL FAVORIT

Boris Johnson, el gran triomfador del referèndum, la cara més reconeixible del camp del Leave, és ara el favorit per reemplaçar Cameron. “Podem tornar a trobar la nostra veu al món, una veu adequada amb la cinquena economia de la terra”, ha declarat en la primera compareixença després del triomf del 'brexit', en la qual no ha volgut parlar del seu futur.

Les pròximes setmanes estaran dominades per l'elecció del nou cap dels 'tories'. L'exalcalde de Londres, indisputable favorit, tornarà a estar en campanya. El cap dels conservadors, com partit més votat en les eleccions de l'any passat, es convertiria en primer ministre sense passar per unes eleccions, encara que no es descarten comicis anticipats abans de finsl d'any. Unes eleccions per a les quals ni laboristes ni els liberaldemòcrates tenen diners amb què finançar-les. Serà missió del nou cap de Govern entaular les negociacions amb la UE, reclamant l'article 50 del Tractat de Lisboa, que dóna al Regne Unit un termini màxim de dos anys, des del moment que ho sol·liciti.

MOCIÓ CONTRA CORBYN

Notícies relacionades

Referèndum del 'brexit', en directe

El Regne Unit vota per sortir d'Europa

L'oposició laborista també tampoc queda indemne. Bona part dels seus militants han votat pel 'brexit', sense fer cas al seu líder, Jeremy Corbyn, i a la cúpula del partit. És molt possible que no tornin a recuperar aquests electors en les pròximes eleccions generals. D'acord amb Corbyn, les comunitats pobres, “que estaven tipes” amb les retallades i se senten “marginades per successius governs”, han optat per la sortida.

“Tenim clarament alguns dies molt difícils per afrontar”, ha afirmat. “Hi haurà conseqüències en l'ocupació”, ha afegit. Però ell mateix ha sigut molt criticat per la falta d'entusiasme durant la campanya, en la qual ha participat poc i amb desgana. Ara hi ha en curs una moció de confiança contra el seu lideratge. Per primera vegada en la història britànica, conservadors i laboristes podrien tenir eleccions per elegir líder alhora. Un exemple de la caòtica situació del moment.