El Regne Unit vota per sortir d'Europa

Nit de nervis, matinada de pànic, jornada de convulsió i un futur incert per al Regne Unit i Europa, amb repercussions a tot el món. El resultat del referèndum amb el qual els britànics liquiden la seva pertinença a la Unió Europea (UE) es va sentir ahir com un terratrèmol planetari, amb una sacsejada històrica en els mercats financers i gran commoció política. El Regne Unit obre un camí que ningú ha recorregut i el primer ministre que es va llançar a aquesta aventura, David Cameron, en un colossal error de càlcul, va anunciar que dimitirà a l’octubre, carregant amb la responsabilitat d’haver amputat Europa.

Mai abans un país se n’ha anat de la UE. El més que probable successor de Cameron en el lideratge del Partit Conservador i a Downing Street, Boris Johnson, el cap visible del 'brexit', va dir no tenir pressa. Però els dirigents de les tres institucions a Brussel·les van demanar a Londres que activi ja l’article 50 del Tractat de Lisboa, que posa en marxa el procediment de sortida, amb l’objectiu de no prolongar innecessàriament la «incertesa».

Una vegada més, van fallar les enquestes i van fallar les apostes. Amb més d’un milió de vots d’avantatge, el 'brexit' va deixar de ser temut per convertir-se en realitat, quan després d’una llarga i tensa nit va finalitzar l’escrutini i es va desbocar la tempesta. El 51,8% dels britànics van dir 'no' a la UE, mentre que el 48,2% va votar per la permanència. La participació va ser alta: el 72% dels britànics van anar a votar després de dos mesos d’una campanya crispada, molt agressiva en el to i en el missatge, que va tenir un moment dramàtic amb l’assassinat de la diputada laborista Jo Cox.

UN PAÍS FRACTURAT

El vot a favor de la sortida de la UE va ser molt més elevat del que preveien les enquestes, que la vigília havien tranquil·litzat els partidaris de seguir a Europa. El referèndum va fracturar el país. Excepte Londres, el gruix d’Anglaterra va votar per sortir juntament amb Gal·les. La capital, Escòcia i Irlanda del Nord ho van fer a favor de la permanència, cosa que ja ha agitat tensions territorials, especialment perilloses en el cas nord-irlandès, amb un passat recent de violència.

Després de 43 anys d’una relació tortuosa amb Brussel·les, els britànics van desatendre les advertències sobre les terribles conseqüències econòmiques d’abandonar la UE i es  van deixar seduir per un discurs nacionalista que els va prometre la reconquista d’una sobirania suposadament perduda i posar fre a la immigració, els grans assumptes que van dominar la campanya. Podien votar pensant en la butxaca, però ho  van fer amb el cor. O amb les vísceres.

«Reprenguem el control», va repetir insistentment el líder de la campanya del 'brexit', Boris Johnson, el gran guanyador de la jornada, l’home cridat a posar-se al capdavant d’unes illes més allunyades que mai d’Europa. De periodista a Brussel·les a alcalde de Londres, i possiblement a primer ministre. Sempre euroescèptic, sempre provocador.

FARAGE PROCLAMA LA "INDEPENDÈNCIA"

El líder del populista Partit de la Independència (UKIP), Nigel Farage, va ser el primer a parlar i a proclamar eufòric «el dia de la independència», alhora que es va felicitar per la «victòria de la gent decent i normal». Johnson va ser escridassat per un grup de persones a les portes del seu domicili, al crit de «traïdor».

La jornada va ser caòtica. La lliura es va enfonsar a nivells que no es coneixien des del 1985, depreciant-se fins a 10 punts respecte al dòlar. En el que alguns analistes ja van batejar com el «Lehman Brothers europeu», les borses van patir descensos generalitzats. En el cas espanyol, el pitjor en tres dècades. L’Ibex va tancar amb una caiguda del 12,35%.

El governador del Banc d’Anglaterra, Mark Carney, va anunciar que l’entitat prendrà «totes les mesures necessàries» per garantir l’estabilitat i injectar liquiditat per 250.000 milions de lliures a les entitats financeres si calia.

ESCÒCIA I IRLANDA DEL NORD

L’ona sísmica no ha fet més que començar. A Downing Sreet, Cameron va anunciar una dimissió en diferit, en la pròxima conferència del Partit Conservador, a l’octubre. Va convocar la consulta per cohesionar el partit i guanyar les eleccions el 2015 i se n’anirà sense haver arribat a la meitat del seu segon mandat.

La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va apuntar que Escòcia veu el seu futur com a part de la Unió, i que un segon referèndum sobra la la independència és «altament probable», després que els escocesos hagin votat massivament (68%) per quedar-se a Europa. A Irlanda del Nord, el viceprimer ministre i exnúmero dos de l’IRA, Martin McGuinness, ja va demanar la convocatòria d’un consulta sobre  la reunificació amb Irlanda.

Notícies relacionades

Referèndum del 'brexit', en directe

L'europessimisme s'apodera del quiosc

Brussel·les busca resposta a la que ja és la pitjor crisi que afronta en la seva història la UE. Arriba a més en un moment de col·lapse polític i moral, després d’anys de polítiques d’austeritat que han alimentat la divisió entre estats, i quan s’ha revelat incapaç d’afrontar l’arribada massiva de desenes de milers de refugiats. A la defensiva, el president de la Comissió Europea, Jean Claude-Juncker, va negar que aquest sigui el principi del final de la UE.

Però no hi ha dubte que sí que és un cop de dimensió desconeguda al principal projecte d’unitat, pau i prosperitat nascut de les cendres de la segona guerra mundial. El matrimoni format per Rosemary Somers i Tony Somers, de 75 i 77 anys, recorda a aquestes hores uns temps no tan bons mentre passeja per un barri de Londres.