La fatídica cimera de les Açores que va precipitar la invasió de l'Iraq

El 16 de març del 2003, fa més de 13 anys, es va celebrar a l'arxipèlag atlàntic de les Açores la fatídica reunió que acabaria precipitant la invasió anglo-nord-americana de l'Iraq, amb les dramàtiques conseqüències conegudes al Pròxim Orient.

Els màxims mandataris dels EUA (George W. Bush), el Regne Unit (Tony Blair) i Espanya (José María Aznar) van voler presentar al món l'anomenada cimera de les Açores com l'última oportunitat diplomàtica per evitar la guerra a l'Iraq. Allà es va adoptar la decisió de llançar un ultimàtum de 24 hores al règim del president Saddam Hussein per al seu complet desarmament, argumentant la suposada existència d'armes químiques que mai es va arribar a demostrar, sota amenaça de declaració de guerra.

A Espanya la cimera de les Açores va ser molt criticada i, segons alguns experts, va suposar un punt d'inflexió que va marcar l'inici de la caiguda del PP, que s'accentuaria encara més amb l'11-M.

L'ultimàtum, en qualsevol cas, va desembocar finalment en la invasió de l'Iraq per una coalició internacional sense comptar amb el suport explícit de l'ONU, encara que emparada en algunes resolucions del Consell de Seguretat.

De la reunió i els seus somrients participants en va emergir el despectiu apel·latiu de ‘trio de les Açores’, encara que amb propietat hi va haver un quart protagonista: José Manuel Durao Barroso, el primer ministre portuguès, que va actuar com a feliç amfitrió.

Notícies relacionades

Tretze anys després de la foto de les Açores, ni Aznar, ni Bush ni Blair se'n penedeixen

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Anys més tard, el novembre del 2007, quan ja era president de la Comissió Europea, Barroso declararia haver sigut "enganyat" a la reunió de les Açores, on s'haurien mostrat documents probatoris sobre l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq que posteriorment van resultar falsos. A més, l'‘expremier’ portuguès va revelar que va ser Aznar qui més va sol·licitar la celebració d'aquella cimera prèvia a la guerra de l'Iraq.

Ni Bush, ni Blair ni Aznar van mostrar amb el temps tenir gaires remordiments per la guerra iniciada i les seves devastadores conseqüències, que encara perviuen en aquella zona del Pròxim Orient. Només el ‘premier’ britànic va esbossar un lleuger ‘mea culpa’ quan l'octubre del 2015 va admetre el dolor causat per aquella invasió i va demanar perdó pels errors comesos -que va atribuir als serveis d'intel·ligència- després d'haver defensat el 2010 que la guerra havia fet el món més segur.