Blair, el gran reformista devorat per la guerra

El gran reformista. L'esperança del nou laborisme. Tony Blair va arribar a Downing Street el 1997 envoltat d'una immensa popularitat i va abandonar la residència oficial del primer ministre una dècada després, el 2007, repudiat per haver conduït el seu país a envair l'Iraq amb l'opinió pública en contra. Ara, passa la major part del temps a l'estranger, augmentant una immensa fortuna personal calculada en "desenes de milions de lliures", segons la premsa britànica.

Escocès de naixement (Edimburg, 1953), Blair es va convertir el 1997, als 43 anys, en el primer ministre més jove de la història del Regne Unit des del 1812, i va retornar el Partit Laborista al poder després de 18 anys de travessia del desert. Havia agafat les regnes de la formació només tres anys abans, el 1994, apadrinant l'anomenada Tercera Via, que conjuga liberalisme econòmic i millors serveis públics.

La dècada del blairisme va ser la de les grans transformacions del país: la independència del Banc d'Anglaterra, la devolució de l'autonomia a Escòcia i Gal·les, la de la pau d'Irlanda del Nord i de la legalització de les unions homosexuals. Unes transformacions que van anar acompanyades per la bonança econòmica i que van disparar la popularitat de Blair, gran orador i molt carismàtic.

Amb George Bush

Va ser reelegit el 2001 i el 2005. Però no va completar el seu tercer mandat. Va dimitir a la meitat per cedir el lloc al seu lloctinent Gordon Brown, i així estalviar-se l'esclat de la crisi financera mundial que va començar el 2008. Però les coses s'havien torçat molt abans per a Blair, des del moment en què el 2003 es va posar al capdavant de la invasió de l'Iraq tancant hermèticament files amb el nord-americà George Bush i en contra de l'opinió pública del seu país.

En els mesos i anys que van seguir aquella guerra, milions de britànics van recórrer els carrers de Londres, acusant Blair de mentir sobre la presència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq, l'excusa que va servir per llançar la invasió. No va ser fins a l'any passat que l'exidirigent es va disculpar per les informacions falses facilitades per l'espionatge però fins i tot allà va mantenir que Saddam Hussein havia de ser enderrocat.

Ell no se n'ha penedit però el seu país ni ha oblidat ni l'ha perdonat. L'ombra d'aquella guerra segueix acompanyant Blair cada vegada que reapareix al Regne Unit, amb els actes de reprovació que li munten els seus detractors. L'exdirigent passa la major part del seu temps a l'estranger.

Notícies relacionades

Tony Blair, l' exlíder més detestat

El fabulós patrimoni dels Blair: 10 cases i 27 pisos

Durant anys va ser l'enviat especial del quartet per al Pròxim Orient. Enmig de l'estancament del procés de pau, la seva missió no va ser gens fructífera. També s'ha dedicat a negocis molt més lucratius -assessor del banc d'inversió JP Morgan- i altres de dubtosa reputació, com conseller del director kazakh Nurultan Nazarbàiev.

 I és que el pare del nou laborisme sempre ha estat més pragmàtic que ideòleg.