Aznar calla i el PP prefereix obviar l'informe britànic sobre l'Iraq

L'actual direcció del PP prefereix obviar i evidenciar que no l'afecta la tornada al focus mediàtic de la guerra de l'Iraq, arran de la investigació que s'ha dut a terme a la Gran Bretanya. Els populars tenen posats tots els sentits a buscar avals per a la reelecció de Mariano Rajoy. Per l'actitud exhibida quan se'ls pregunta per la qüestió, al partit no semblen disposar de temps, ganes ni energia per defensar les decisions que va adoptar José María Aznar. Un polític amb qui, per un altre costat, estan allunyats ateses les seves crítiques contínues a la gestió de Rajoy. Tampoc el mateix Aznar considera que tingui res a dir o rectificar pel que fa al paper que va representar en aquell conflicte bèl·lic.

Segons van explicar fonts de l'entorn de l'expresident a aquest diari, el fet que s'hagi publicat l'‘informe Chilcot’ o que el seu nom aparegui fins a 24 ocasions en aquell dossier no canvia la seva percepció. Ell es manté en el que va escriure en les seves memòries. I a la carta que va enviar a José Manuel García-Margallo quan el ministre va escriure el seu últim llibre, perquè hi fos inclosa. “Espanya hi va sortir guanyant” amb aquell conflicte, segueix sostenint el responsable de FAES, aliè al fet que la resta dels integrants del ‘Trio de les Açores’ –és a dir, el nord-americà George Bush i el britànic Tony Blair- hagin fet autocrítica. 

¿En què va sortir guanyant Espanya?, doncs, segons Aznar, “en termes d'influència i de suport internacional” als seus objectius. En aquells moments va creure tenir a l'abast de la mà una oportunitat per col·locar-se a Europa per sobre de mandataris com el gal Jacques Chirac o l'alemany Gerhard Schröder, amb els quals tenia relacions tenses (especialment amb el germànic) que ho van ser encara més a partir de la posició espanyola davant l'Iraq. Margallo li deixa clar en la seva resposta a la missiva rebuda que en discrepa, atès que “el poble espanyol no va entendre ni se li va saber explicar la raó de la invasió”, com van demostrar les manifestacions que es van produir mirant de transmetre al Govern l'oposició general a la intervenció. I com va deixar en evidència que el 2004 el PP perdés les eleccions pel suport a Bush, conseqüència que aquest dijous admetia el que aleshores va ser ministre de Defensa d'Aznar, Federico Trillo.

LES ELECCIONS I L'11-M

“He de dir que el senyor Aznar, el seu Govern i el seu partit van tenir les conseqüències polítiques, que és la responsabilitat que es demana en aquests casos, més tremendes que s'han tingut en cap altre país, encara quan la nostra implicació no era la més gran”, va al·legar Trillo a Onda Cero, insistint a dir que “es van tenir les conseqüències que es van tenir [s'intueix al·lusió als atemptats de l'11-M a Madrid] i les [repercussions] polítiques posteriors, tremendes”. Curiós que un dels estrets col·laboradors de l'expresident –també ho ha sigut després amb Rajoy- admeti que la guerra de l'Iraq va ser la que va fer perdre les generals als conservadors, ja que durant anys han mantingut que havia sigut la “politització” de l'11-M el que havia influït a les urnes.

El que que no reconeix Trillo en cap cas és que, com apunta l'‘informe Chilcot’, Aznar i Blair acordessin una estratègia de comunicació per convèncer que ells feien el possible per evitar la guerra, quan estava decidida. “Ni vam ocultar ni vam manipular la informació sobre les armes de destrucció massiva. Rotundament, no”, va emfatitzar l'ara ambaixador, que va recalcar que Espanya mai “va participar” en combats i es va limitar a donar “suport polític” i ajuda humanitària. Se li va preguntar si no creu que l'expresident s'hauria de disculpar pels seus “errors”, com han fet altres exdirigents implicats en l'Iraq. “No vam anar a la guerra com a combatents i per tant el plantejament d'Espanya hauria de ser un altre”, va contestar.

BUSH NO LLEGEIX I OBAMA SE'N LAMENTA

Notícies relacionades

L'informe de la comissió Chilcot conté 24 referències a Aznar

Judici polític a Tony Blair per la guerra de l'Iraq

Si Trillo pel “plantejament d'Espanya” es refereix al del seu president (en funcions), hauria de saber que la tàctica és esquivar el tema. L'única cosa que va dir Mariano Rajoy aquest dijous és que no ha llegit l'informe i que això va passar fa “13 anys”.

L'expresident dels EUA George W. Bush va al·legar també dimarts no haver llegit l'informe. En un comunicat el seu portaveu, Freddy Ford, va explicar que, “malgrat les errades d'intel·ligència i altres errors que ell ha reconegut anteriorment, segueix creient que el món sencer està millor sense Saddam Hussein en el poder”. Sí que va reaccionar el Govern dels EUA. Un portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest, va indicar que Obama ha hagut de "tractar amb les conseqüències de la funesta decisió" de la invasió de l'Iraq el 2003, i per això és important aprendre “les lliçons d'aquells errors passats".