La llarga nit de vetlla

Avions, helicòpters i trets han configurat durant hores el paisatge sonor a Ankara i Istanbul

Les xarxes socials es van alentir i es van expandir tota mena de rumors enmig d'una gran confusió

2
Es llegeix en minuts
Javier Triana
Javier Triana

Periodista

ver +

A les 3.40 hores de la matinada se sent un soroll molt fort al pas d'un avió caça sobre el barri de Balat, a Istanbul. A casa, ens tirem a terra. Estem bé. No se senten destrosses, no se senten crits, no hi ha motiu per a tant d'ensurt: ha sigut un avió que ha trencat la barrera del so.

Tot ha començat unes quantes hores abans. Sí, són reals els trets que se senten a la distància. Al principi, ens pensàvem que eren els focs artificials que cada cap de setmana il·luminen la Banya d'Or. Però la seva cadència ha variat: són trets. Sonen les sirenes de més ambulàncies de les habituals en aquesta megalòpolis d'uns 17 milions d'habitants, la ciutat més gran d'Europa.

PONTS DEL BÒSFOR TANCATS 

Els ponts del Bòsfor estan tancats al trànsit, però no se sap gaire cosa més sobre aquest succés. Aquestes dues artèries connecten els costats europeu i asiàtic de la ciutat, i suporten un trànsit rodat de centenars de vehicles cada minut. A l'aeroport més important del país i un dels més transitats del món, l'Atatürk d'Istanbul, els tancs envolten les sortides i s'ha cancel·lat el trànsit aeri. Només els avions ja en l'aire són autoritzats a aterrar. No s'enlaira res ni ningú durant unes hores.

L'Exèrcit assegura que té el control del país i així ho transmet a través de la cadena estatal TRT, que han pres. Decreten el toc queda, però la gent surt al carrer per donar suport a Erdogan i a la democràcia, com el mateix president ha sol·licitat en una inusual videotrucada amb presentadors dels espais de notícies de les cadenes locals. Tot es fa estrany. Altres mitjans també sucumbeixen a la presència colpista.

XARXES CENSURADES

Com passa en aquests casos a Turquia, les xarxes socials s'alenteixen o, directament, queden censurades. Esclaten els rumors. Hi ha informació molt fragmentada i la situació és tan confusa que costa corroborar cada dada. La línia de comunicació amb la versió presidencial, almenys, està oberta. “Un petit grup dins de l'Exèrcit”, repeteixen tots. Són pocs. Tots hi estan d'acord. És precisament aquesta sincronització el que fa sospitar en una nit apta per a les millors teories conspiranoiques en un país que hi és molt aficionat.

Des d'Ankara arriben notícies encara més inquietants. Diverses explosions, vidres trencats, més trets, helicòpters, atac de blindats al Parlament. Alts comandaments militars són ostatges dels colpistes. Hi ha morts que no se sap ben bé de quin bàndol són i que no paren d'augmentar.

Notícies relacionades

En els primers compassos de la nit, quan no érem conscients de la magnitud del succés, les finestres obertes ventilaven la sufocació de l'estiu d'Istanbul i una conversa es colava des del carrer. Dos homes intercanvien informació. “¿Has vist el que passa a Ankara?”. “A Istanbul estan tallats els ponts”.

Són gairebé les cinc del matí i el veïnat està despert. Els veïns de sota fumen a la terrassa. La senyora de davant mira al carrer, desert. Es repeteixen els trets, el pas rasant dels avions militars. A l'alba, la ciutat se'n va a dormir. Sembla haver tornat la rara calma dels últims mesos.

Temes:

Turquia