El xou de Trump

El programa va debutar en pantalla el gener del 2004. «El meu nom és Donald Trump i sóc el promotor immobiliari més gran de Nova York. Sóc propietari d’edificis a tot arreu. Agències de models, el concurs de Miss Univers, avions de passatgers, camps de golf, casinos i resorts privats com Mar-a-Lago», deia el magnat, assegut en una de les seves limusines, a manera d’introducció. Diversos emprenedors en germen competien per una feina a la Trump Organization i encara que el reality show mai va arribar a ser el programa «número u» de la televisió nord-americana que proclamava el seu presentador, els milions d’espectadors van servir per introduir-lo al gran públic més enllà de la Gran Poma, de les pàgines salmó i les revistes roses.

Durant les 11 temporades que hi va ser al capdavant, L’Aprenent va projectar un Trump més encertat i infal·lible en els negocis del que demostren les quatre fallides declarades –cap d’elles personal– per salvar la pell després de quatre negocis desastrosos. I va posar també de manifest el seu notable olfacte per a la cultura popular i els rèdits que es poden extreure de la fama, demostrats àmpliament durant les primàries passades, quan l’empresari va recórrer al seu talent com a encantador de serps per dominar permanentment la conversa. «Trump va passar a representar riquesa barrejada amb vulgaritat i un hedonisme refrescantment honest», ha escrit el seu biògraf, Michael D’Antonio, a Never Enough: Trump and the Pursuit of Success. «La paraula Trump es va convertir en sinònim d’èxit descarat i autopromoció indecorosa».

El xou de Trump torna aquesta setmana amb la Convenció Nacional Republicana, que servirà per confirmar oficialment la seva candidatura a la presidència. El multimilionari novaiorquès ha promès un «espectacle increïble», més semblant a una festa de Hollywood que als àrids programes per a jonquis polítics de la cadena CSPAN. Però la cita de Cleveland arriba marcada més per les absències. I no només de molts dels notables del partit.

Els diners d’Adelson

Els diners d’AdelsonMés de dues dotzenes de rics donants del partit i multinacionals com Coca-Cola, Visa o FedEx han optat per no associar el seu nom amb el d’un candidat que ha insultat mexicans, musulmans, discapacitats i dones. Això ha fet que el partit hagi hagut de demanar sis milions de dòlars al rei de Las Vegas, l’empresari dels casinos Sheldon Adelson, per cobrir els diners que han deixat d’ingressar en publicitat. «Durant l’últim parell de mesos, la publicitat negativa al voltant del nostre potencial nominada ha fet que un nombre considerable de patrocinadors retiressin els seus compromisos», deia la carta publicada per Politico.

Ningú sap el que passarà a la convenció. Els delegats afins a Trump han blindat les regles perquè cap altre candidat d’última hora pugui desafiar la seva nominació, però el moviment Mai Trump pretén fer patent la seva disconformitat, i per això no s’ha de descartar un espectacle com el del 1964, quan la facció liderada pel moderat Nelson Rockefeller va ocupar l’escenari per alertar del creixent extremisme que s’havia apoderat del partit. 

Notícies relacionades

Starmer anuncia una coalició de països disposats a desplegar-se a Ucraïna si es firma un acord de pau

El primer ministre britànic assegura que Putin s’haurà d’asseure «tard o d’hora» a la taula de negociació

Quan Rockefeller va cridar el candidat Barry Goldwater per concedir la nominació, el senador per Arizona i pare del conservadorisme modern va respondre: «No vull parlar amb aquest fill de puta». Als delegats negres, se’ls va escopir des de les grades.

Imatges com aquestes es volen evitar dins i fora del poliesportiu que acollirà la convenció, perquè s’esperen manifestacions de tota mena. La ciutat s’ha blindat davant l’expectativa que concorrin a Cleveland des de grups separatistes negres d’extrema esquerra fins a neonazis. Les permissives lleis respecte a les armes vigents a Ohio compliquen la situació. Allà és legal portar un rifle penjat i, encara que s’ha prohibit l’entrada d’armes dins de la Convenció, la llei és la llei fora d’ella.