¿Per què els gihadistes odien França?

Els experts en gihadisme Alex Schmid i Edwin Bakker asseguren que s'ha de combatre l'Estat Islàmic amb intervenció militar

jgblanco34730581 people gather near flowers placed at a makeshift memorial on160717192003

jgblanco34730581 people gather near flowers placed at a makeshift memorial on160717192003 / VALERY HACHE

2
Es llegeix en minuts
MARTA CASADO / BARCELONA

“El Daesh té una especial predilecció per França com a blanc dels seus atacs”, assegura Edwin Bakker, director del Centre de Terrorisme i Contraterrorisme a la Leiden University. Alex Schmid, director de 'Terrorism Research Iniciative', afegeix que “França va jugar un paper molt important en la divisió de l'Imperi otomà durant i després de la primera guerra mundial; està involucrada en la lluita contra l'Estat Islàmic, i té una llarga trajectòria i reputació com a estat secular”.

Aquestes serien algunes de les raons per las quals França va ser esmentada específicament per l'Estat Islàmic com el seu objectiu el setembre del 2014. Des d'aleshores, el país ha sigut víctima de tres atemptats gihadistes que sumen més de 215 víctimes mortals. “Els atacs tenen diferents propòsits”, entre els quals destaquen la voluntat de “polaritzar les societats i forçar els musulmans a agafar el “camí correcte””, assegura Schmid.

INTERVENCIÓ MILITAR

Arran de la massacre de divendres passat a Niça, el president francès, François Hollande, va anunciar la seva voluntat d'incrementar la intervenció a Síria i l'Iraq. “Aquesta no és la solució, sinó que s'ha d'entendre com la resposta política d'un president que està sotmès a molta pressió”, explica Bakker.

Els dos autors reconeixen que la lluita contra l'Estat Islàmic ha d'incloure intervenció militar. Tant Schmid com Bakker també coincideixen a assegurar que no hi ha una solució ràpida i eficaç per combatre l'Estat Islàmic. “La prevenció d'aquest tipus d'atacs ha de ser a un nivell local, dins de les comunitats musulmanes, però també hi ha molta feina a fer per lluitar contra la ideologia de l'Estat Islàmic i la manera com es difon, a través de les xarxes socials”, afegeix Bakker.

Alex Schmid, autor de nombrosos articles acadèmics en què destaca la importància d'un consens en la definició de “terrorisme”, apunta que perquè aquest sigui combatut primer hi ha d'haver un acord sobre què és i què implica. Malgrat els intents de Schmid i altres autors, encara no s'ha adquirit una definició consensuada.

ENFOCAMENT GLOBAL

“L'Estat Islàmic s'oblida que el potencial i la resistència de França i els seus aliats són molt més grans que els de l'Estat Islàmic”, assegura Schmid. Tot i així, la realitat dista de presentar el món occidental unificat, de manera que l'Estat Islàmic lluita contra països aïllats.

Notícies relacionades

En aquest sentit, Bakker es mostra optimista i afirma que “la comunitat internacional pot ajudar compartint informació i bones pràctiques, al mateix temps que suprimint l'ajuda als grups radicals, com passa ara a Síria i l'Iraq”.

Schmid, per la seva part, destaca que “un total de 193 estats estan dirigits per persones que tenen més sang a les seves mans que alguns dels no-estats terroristes”.