Erdogan fa fora 15.000 professors en una purga que ja afecta 50.000 persones

Primer, l'Exèrcit. Després, milers de jutges, fiscals, algun governador i funcionaris d'Interior, entre ells policies. Ara, professors i treballadors dels mitjans de comunicació. I ja en van uns 50.000. ¿Demà?

La purga iniciada després del cop d'Estat frustrat a Turquia sembla que no tingui final. Així, les autoritats han anunciat la destitució de 15.200 professors i funcionaris del Ministeri d'Educació. A més, l'òrgan rector de l'educació superior ha demanat la sortida del càrrec a 1.557 degans d'universitats públiques i privades de tot el país. A això s'hi suma la suspensió de llicències a 21.000 docents de centres privats, segons la premsa turca. Tots ells estarien presumptament relacionats amb la confraria del clergue musulmà Fetullah Gülen.

L'educació és un dels sectors en què el Hizmet (el moviment religiós liderat per Gülen a qui Ankara acusa d'estar al darrere del motí frustrat) té més bona reputació. Els seus tentacles també s'estenen a sectors com l'Exèrcit, la magistratura o la premsa.

TAMBÉ CONTRA ELS MITJANS

“Aquesta organització terrorista no tindrà cap urpa operativa en cap país”, ha asseverat el primer ministre turc, Binali Yildirim. “Els enterrarem completament perquè ni una organització terrorista clandestina s'atreveixi a tornar a trair el nostre beneït poble”, ha sentenciat.

Els mitjans de comunicació tampoc han quedat lliures d'endur-se una ració de purga: 24 cadenes de ràdio i televisió han vist com el consell gestor competent els retirava la llicència de transmissió per suposada proximitat amb els “gülenistes”. El mateix que han patit 34 periodistes a qui l'oficina de comunicació dependent del primer ministre ha retirat la targeta de premsa, sense la qual és il·legal operar al país eurasiàtic.

A sumar al balanç d'acomiadaments massius que han transcendit aquest dimarts, 257 treballadors de l'oficina del primer ministre, així com 100 agents d'intel·ligència i 492 treballadors de la Direcció d'Afers Religiosos.

SENSE PREGÀRIA PER ALS COLPISTES MORTS

Precisament en aquest òrgan han assegurat que no oferiran exèquies fúnebres ni pregàries per als colpistes, excepte per als que es demostri que van ser forçats a participar sense saber de què es tractava. Pel que fa als detinguts, el nombre ja puja a 9.322.

Però a més d'arrencar les arrels de l'organització de Fetullah Gülen (a la qual habitualment es compara amb una mena d'Opus Dei a la mahometana), Ankara està interessada a desmuntar el cap del tinglado. Per fer-ho, Turquia ha enviat als Estats Units aquest dimarts una petició formal d'extradició de Gülen, que viu en un exili autoimposat des del 1999 a Pennsilvània (nord-est dels EUA) i que la Casa Blanca diu que ja ha rebut.

“No seguiu protegint aquest traïdor, ja que no té cap benefici ni per a vosaltres, ni per a la humanitat, ni per a l'islam”, ha dit el primer ministre turc, Binali Yildirim, dirigint-se a Washington, en declaracions recollides per la premsa local.

CONVERSA AMB OBAMA

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Caracas insisteix sense proves en la conspiració contra Maduro

Durant una reunió del seu grup parlamentari en què ha fet pública aquesta sol·licitud oficial, Yildirim ha subratllat que Turquia sap qui va perpetrar l'atac i ha assegurat que l'Estat té proves concretes dels crims comesos per Gülen. “Tenim proves més que suficients sobre Gülen. Més de les que podríeu demanar”, l'ha secundat el ministre de Justícia, Bekir Bozdag. “No hi ha necessitat de demostrar l'intent colpista. Totes les proves mostren que l'intent va ser organitzat sota la seva voluntat i ordres”, ha apuntat el titular de Justícia. Abans del cop, Turquia ja en buscava l'extradició, només que ara, segons una font de presidència, amb més motius que mai. De tot això n'ha parlat el president turc, Recep Tayyip Erdogan, amb el seu homòleg nord-americà, Barack Obama, durant una trucada telefònica efectuada per aquest últim.

Gülen és un antic aliat d'Erdogan i, des del desembre de 2013, la seva nèmesi. Erdogan ha acusat el Hizmet d'haver destapat un gran escàndol de corrupció que tocava diversos membres del Govern de l'aleshores primer ministre Erdogan i fins i tot un dels seus fills. Prèviament, els membres que aquesta confraria té infiltrats a l'aparell estatal havien cooperat en innombrables ocasions a favor del governant Partit per a la Justícia i el Desenvolupament (AKP, islamista), fundat per Erdogan.