Erdogan decreta l'estat d'emergència durant tres mesos

Turquia estarà en estat d’emergència durant els pròxims tres mesos. Ho va comunicar ahir a la nit a la nit el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, després del Consell Nacional de Seguretat, celebrat el mateix dia a Ankara. Segons el mandatari, els ciutadans no han de tenir «cap mena de preocupació pel que fa a democràcia, imperi de la llei, drets fonamentals i llibertats». Durant una roda de premsa televisada, Erdogan va dir que l’estat d’emergència protegirà aquests valors de futurs atacs i va afegir: «Aquesta nació té el dret de decidir el seu propi destí». Així mateix, el mandatari turc va assegurar que el seu país «no oblidarà mai la valentia i el sacrifici dels que hi van perdre la vida».

Per fer aquesta mesura efectiva cal que l’Assemblea Nacional l’aprovi. La mesura pot durar un màxim de sis mesos, amb pròrrogues d’un màxim de quatre, que seran decidides pel Parlament, que té potestat d’aixecar l’estat d’emergència.

L’article 121 de la Constitució de Turquia regula les normes de l’estat d’emergència. «Durant l’estat d’emergència, el Consell de Ministres, reunit sota el comandament de la presidència del cap d’Estat, pot emetre decrets amb força de llei sobre assumptes requerits per l’estat d’emergència», explica el text.

Amb anterioritat a aquest anunci, el viceprimer ministre Nurettin Canikli havia indicat que «la proclamació de la llei marcial o similars està descartada».

La mesura potser calmarà els grups islamistes i ultranacionalistes que demanen la reintroducció de la pena de mort a Turquia (on va ser abolida fa una dècada) per aplicar-la als suposats colpistes. «Gülen [el clergue Fetullah Gülen], gos del diable, et penjarem a tu i als teus gossos amb la vostra pròpia corretja». La pancarta gegant penjada al Centre Cultural Atatürk, a la cèntrica plaça de Taksim d’Istanbul no fa presagiar res de bo en una Turquia presa de la incertesa.

«És molt preocupant veure aquest tipus de discurs públic, que pot alimentar la idea de venjança. Pots dir-ne llibertat d’expressió, però podrien servir per atacar la gent al carrer», assegura a EL PERIÓDICO Emma Sinclair-Webb, directora a Turquia de Human Rights Watch. «El que cal és que els colpistes passin comptes, però s’ha de fer amb un procés judicial adequat», afegeix Sinclair-Webb. «Però sé que això sona buit quan has fet fora una cinquena part de la judicatura», diu.

99 GENERALS

Notícies relacionades

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Orbán convida Netanyahu i li garanteix que no serà detingut

De moment, Turquia ha acusat formalment 99 generals i almiralls de l’Exèrcit per la seva suposada connexió amb l’intent colpista. Poc menys d’un terç de la cúpula militar turca, composta per 356 persones. Així mateix, el Ministeri d’Educació ha decretat que es tanquin 626 institucions educatives. Més jutges i més funcionaris han sigut cessats, juntament amb 6.500 professors més en una purga que no se sap ni com ni quan ni on finalitzarà. El nombre de persones detingudes puja fins a 10.000, i més de 50.000 han perdut la feina.

Mentrestant, l’agència estatal de notícies Anadolu va revelar que l’Estat li seguia pagant la pensió de jubilació a Fetullah Gülen, el clergue musulmà autoexiliat als Estats Units a qui Turquia culpa d’estar darrere de l’intent colpista. L’Estat turc considera terrorista Gülen i el moviment que lidera des de molt abans que es produís el motí.