Els tripulants de l''Astral', al rescat de refugiats a la deriva al Mediterrani

La tripulació de l''Astral', el nou vaixell medicalitzat amb què l'oenagé Proactiva Open Arms ha estès la seva tasca de vigilància i rescat al Mediterrani central, fa 15 dies que està en alta mar i ja ha rescatat més de 3.000 immigrants davant de les costes de Líbia. Aquests són alguns dels seus tripulants, entre els quals hi ha el capità del vaixell, metges i socorristes, entre altres professionals que s'han incorporat voluntàriament a aquest nou projecte altruista.

ÒSCAR CAMPS (Barcelona, 1963), empresari i socorrista

El director de Proactiva Open Arms és l'‘alma mater’ de la nova missió de la seva oenagé al Mediterrani central. Des de Lesbos, al desembre, ja va intuir que el dràstic tancament de la ruta de l'Egeu no faria res més que desviar-la cap al sud d'Europa, des de Tunísia, Egipte, Algèria o Líbia. Al capdavant de l'‘Astral’, la tripulació del qual fa torns cada 15 dies, ho ha comprovat des del primer dia, quan van rescatar 1.400 persones. “En vam fer pujar a bord gairebé 200 mentre més d'un miler flotaven en pasteres al nostre voltant. No els vam poder ajudar fins que no va arribar un vaixell de la Marina italiana”, recorda. En alta mar ha viscut el rècord de 4.600 rescats en una sola jornada. “És impressionant veure arribar tanta gent. Tenim pocs recursos, però el balanç és positiu. La tripulació se sent molt útil i satisfeta, tot i tenir un alt grau d'estrès. Ningú està exempt d'un possible naufragi”, explica. L'‘Astral’, apunta Camps, mantindrà la seva missió fins a mitjans d'octubre: “És una qüestió de drets humans. No podem permetre que segueixi morint gent al mar, completament abandonada, a poques milles de les costes”.

ANDREU RUL·LAN  (Vitòria, 1966), patró de salvament marítim

El capità de l'‘Astral’ va conèixer Camps a Grècia mentre treballava per a Metges sense Fronteres a l'illa de Leros. Al capvespre, comentaven les respectives operacions de salvament desenvolupades al llarg del dia. Aleshores ja li van plantejar la possibilitat d'embarcar-se a l'estiu cap a Líbia. No ho va dubtar, i va agafa el timó des del principi. “Estem molt cansats, però alhora molt motivats”, explica des del vaixell, per telèfon via satèl·lit. Per Rul·lan, els rescats portats a terme “confirmen que la nostra presència aquí era necessària, però no hem d'oblidar que la batalla s'ha de donar al nord”. “Hem de pressionar els nostres governs perquè actuïn contra les guerres i injustícies de les quals fuig tanta gent desesperada. Si no, això no s'acabarà mai”, assevera. Al mar hi ha conegut històries heroiques. “Ahir [per dimecres] vam rescatar d'un vaixell 1.030 persones, de les quals 600 estaven tancades a les bodegues. Si s'hagués enfonsat, hauria sigut una mort segura”. Entre ells hi havia 750 eritreus, deshidratats i exhaustos. Havien caminat junts des d'Eritrea fins a Líbia. I d'allà, al mar, cap al desconegut. “Cap europeu tindrà mai aquesta determinació ni aquesta capacitat de patiment”.

GUILLERMO CAÑARDO (Barcelona, 1973), metge navegant

Aficionat a navegar, Guillermo acabava de travessar l'Atlàntic en solitari quan va veure a la televisió una entrevista amb Òscar Camps i la seva tasca humanitària a Lesbos. Les imatges dels refugiats sirians, desemparats i desesperats, intentant arribar a les costes europees el van deixar impressionat, i ràpidament es va oferir a Proactiva. Igual de ràpid el van acceptar, i va començar a col·laborar a Lesbos al febrer. El seu perfil encaixava inevitablement per a la nova missió. A terra treballa a Alforja (Tarragona), com a metge d'emergències, però el mar és el seu medi ‘natural’. A l'‘Astral’ dirigeix l'assistència sanitària i porta l'equip mèdic complet, “una espècie d'ambulància mòbil en contacte permanent amb l'Hospital de la Vall d’Hebron, per si necessitem ajuda en casos extrems”, afirma. A bord, tranquil·litza els rescatats i assisteix els malalts. “Arriben deshidratats, esgotats, atapeïts com sardines. Fa dies que no beuen aigua, estan sota el sol, al límit de les seves forces…”, explica. Ha tractat casos de desmais, cremades solars o de gasoil, asfíxia, hipotèrmia, infeccions, sarna i fins i tot tuberculosi. “Veníem avisats, però hi ha dies que ens veiem superats amb tanta gent a la deriva. És inconcebible que això pugui passar al segle XXI”.

GERARD CANALS (Barcelona, 1981), socorrista

Gerard Canals es va incorporar a Proactiva el 2009 com a coordinador i al setembre va ajudar a fundar Proactiva Open Arms. Va ser coordinador d'acció de l'oenagé a Lesbos i es va implicar en les tasques de vigilància i rescat fins al punt d'arribar a instal·lar-se a l'illa grega amb la família. Hi han viscut fins fa tres setmanes. Va tornar per incorporar-se a la nova missió, en què es va embarcar el 17 de juliol. La seva dona i la seva filla, assegura, el seguiran una altra vegada fins a Malta, on l'‘Astral’ té la base operativa. En pocs dies al Mediterrani central, a diferència de l'Egeu, l'han sorprès les dimensions de les pasteres i l'estat físic dels ocupants: “Estem localitzant barques molt més grosses i sobrecarregades. Solen portar entre 130 i 150 persones, amb unes condicions físiques deplorables”. Segons Canals, es llancen al mar amb el combustible just per superar les 12 milles des de Líbia, sense saber si podran ser rescatats o localitzats. Quan això passa, encara estan a centenars de milles de la costa europea més pròxima. “No vull ni imaginar-me el que deuen haver patit per arriscar d'aquesta manera la vida”, reflexiona.

IÑAKI RUL·LAN (Palma de Mallorca, 1967), pilot d'helicòpter

Germà de l'Andreu, el capità de l'‘Astral’, Iñaki Rul·lan va ser dues vegades a Lesbos muntant llanxes de salvament abans d'intentar crear una oenagé semblant a Turquia. Van desistir del projecte, explica, davant les dificultats per la politització de la crisi dels refugiats, i van optar per créixer cap al Mediterrani central. A Lesbos, on Proactiva ja compta amb tres llanxes i un equip estable, exercia com a patró en una. El mateix ha fet en la seva estada temporal a l'‘Astral’. “Ha sigut una experiència brutal, enriquidora i meravellosa, però també molt trista”, declara des de Barcelona aquest pilot de 49 anys. “A Lesbos, els refugiats semblaven contents de trepitjar terra ferma; aquí, en canvi, tenen la mirada perduda a l'infinit, són conscients de no haver acabat la seva odissea”. La majoria, a més, mostren signes d'un “terrible esgotament físic i mental”. Fan la sensació, afegeix, d'haver sigut “víctimes d'un brutal comerç de carn”. “El que han passat els ha anul·lat mentalment i físicament”.

Notícies relacionades

Un vaixell en un mar de desigualtat

Gairebé 3.000 persones han mort en la travessia de Líbia a Itàlia des de començament d'any

RAFAEL BETHENCOURT (Santa Cruz de Tenerife, 1978), metge d'emergències

Amb experiència prèvia com a cooperant a Mauritània, Cuba i Haití, Rafael --que treballa a Barcelona com a metge assistencial en una uci mòbil i en un helicòpter medicalitzat-- es va apuntar a la tripulació de l'‘Astral’ després de proposar-l'hi el seu company Iñaki un dia de guàrdia. El seu perfil encaixava (li encanta la nàutica) i el projecte le va semblar “il·lusionant”. S'ha embarcat durant 15 dies i al setembre tornarà a fer-lo. Junto con Guillermo, s'ha encarregat d'organitzar el camarot médico i d'aconseguir tot el material necessari. “Ha sigut una experiència increïble, vital i mèdicament, i molt gratificant”, explica. “Amb pocs mitjans s'està fent molt, estem salvant vides de persones que si no estiguéssim allà moririen ofegades”. Contusions, desnutrició, deshidratació, ferides per agressions, patologies cutànies, sarna… han sigut les principals afeccions que ha hagut d'atendre. Tan solo una vegada va témer per un cas d'apendicitis, que va requerir una evacuació d'urgència. “Veure de cara tantes persones constantment et fa ser conscient de la magnitud del problema. Prefereixen jugar-se la vida abans que tornar al seu país”.