Cicatrius colpistes a Ankara

Dos homes treuen al jardí els ferros del que un dia van ser els marcs de portes i finestres. El munt de runa apilada és considerable. Al seu voltant, arbres partits i fanals decapitats. I esvorancs provocats per la metralla al marbre de l’edifici que dóna accés a la Gran Assemblea Nacional de Turquia. Hi ha vidres trencats i forats de bala com una granellada. Són les cicatrius de l’intent colpista que, al cap de més d’una setmana des del seu fracàs, segueixen presents i visibles a la capital turca.

    També els seus remeis: l’accés al Parlament s’ha unificat en una sola entrada, protegida per un nombre més elevat de policies fortament armats. Per si les reixes metàl·liques no fossin suficients per aturar un altre setge inèdit com l’esdevingut el 15 de juliol passat, les autoritats han estimat convenient protegir les entrades travessant-hi vells autobusos de color blau. N’hi ha quatre que impossibiliten l’accés. L’entrada a altres edificis públics ha sigut bloquejada amb camions.

    Les fotografies de l’interior del Parlament facilitades per una font de Presidència mostren l’oficina del primer ministre, Binali Yildirim, amb abundants destrosses de mobiliari. Encara que lleugerament tort, el quadro de rigor amb la imatge de Mustafa Kemal Atatürk resisteix a la paret.

    Més malparades semblen les dependències centrals de la Policia a Ankara, amb vidres per terra i parets i columnes esgarrapades per la munició. «Tot l’edifici va ser metrallat per helicòpters», assegura la font. L’accés a l’interior és denegat pels agents que guarden l’edifici, que ja des de fora mostra un gran nivell de destrucció. 

    Moltes de les lletres que diuen «Direcció de Seguretat d’Ankara» estan mig despenjades de la façana, arrasada pel foc d’helicòpters. El pas elevat sobre la carretera veïna està arrasat i hi ha diversos vehicles calcinats. Els vianants no paren de retratar-se al costat d’aquestes relíquies d’una nit interminable.

    A uns quants minuts en cotxe d’allà hi ha el palau Presidencial, un recinte tan gran com polèmic, i en el qual resideix el cap de l’Estat turc, Recep Tayyip Erdogan. L’accés rodat està tallat per desenes de camions d’obres, que s’apartaran depenent del vehicle que vulgui accedir a palau. Sí que s’hi pot entrar a peu, i així ho fan centenars de persones, brandant una bandera de Turquia. A la gespa, al costat de la reixa, hi ha fins i tot gent acampada amb pancartes que proclamen el seu amor a la pàtria i a Erdogan.

Notícies relacionades

Erdogan decreta l'estat d'emergència durant tres mesos

Erdogan fa fora 15.000 professors en una purga que ja afecta 50.000 persones

Els llocs més castigats 

Un esvoranc a la calçada dóna fe que hi va caure munició, i la reixa que envolta el recinte ho corrobora amb importants esvorancs al forjat, marbre despenjat i esgarrapades de bala. Aquests últims senyals també són visibles a la façana del pròxim edifici de la Gendarmeria. Però, sens dubte, el lloc més malparat d’entre els visitats és l’Acadèmia de Policia de Gölbasi, als afores de la capital. Els guàrdies expliquen que va ser assetjat des de l’aire per foc d’avions i helicòpters. El pati d’entrada presenta edificis rebentats i una torreta de vigilància per terra. Diversos vehicles d’obra treballen per esborrar com més aviat millor les restes del motí fallit. Un home resa al costat de l’accés. Més de 40 policies van morir allà.