Candidata Clinton

A Hillary Clinton ja només la separen de la història amb majúscules Donald Trump i el que decideixin el 8 de novembre els nord-americans. Aquest dimarts, en la Convenció Demòcrata al Wells Fargo Center de Filadèlfia, es va oficialitzar la nominació de l'ex primera dama, exsenadora i exsecretària d'Estat com a primera dona que aspira a la presidència dels Estats Units per un dels dos grans partits, una candidatura que acceptarà formalment en un discurs dijous. Mai el sostre de vidre que fa 240 anys que separa les dones del Despatx Oval s'havia vist tan fràgil.

La força amb què Clinton arribi a donar-li el cop final definitiu depèn que aconsegueixi unificar el seu partit i superar Donald Trump en les presidencials. Això segon és un dels interrogants més grans de la història nord-americana recent davant la impredictible capacitat de Trump de trencar tota lògica política. I també és un repte, però que l'ha ajudat a reduir considerablement el que ha sigut en primàries el seu rival polític, el senador de Vermont Bernie Sanders.

GEST GENERÓS I CALCULAT

Dilluns Sanders ja havia recolzat contundentment Clinton, provocant les llàgrimes entre molts dels seus seguidors. Però ahir, en un gest de generositat i mil·limetrat càlcul polític, no pas sense riscos per a la seva pròpia carrera i per garantir la fidelitat dels 13 milions de votants que es van sumar a la seva “revolució”, va anar més enllà. Sanders va prendre la paraula al final del 'roll call', el procés en què els estats, d'un en un i per ordre alfabètic, van anunciant el nombre de delegats per a cada nominat. I llavors, com va fer Clinton el 2008 en la convenció de Denver quan la derrotada va ser ella en una cruenta lluita amb Barack Obama, va demanar que se suspenguessin les normes i s'elegís Clinton nominada per aclamació. El Wells Fargo va esclatar en un clam i l'apassionada ovació va enterrar fins i tot algun “no” de protesta, silenciant els ressons de divisió que havien deixat una dura empremta dilluns.

Sanders no va dir, com va fer Clinton el 2008, que emprenia aquesta moció “amb la vista fixada en el futur, esperit d'unitat i la victòria com a meta”. Però les paraules tant eren i el gest del missatge, negociat entre les campanyes de Sanders i Clinton fins a l'últim moment i coreografiat perquè els 1.846 delegats del senador poguessin expressar-li a ell el seu suport, era exactament el mateix. Les divisions internes s'han d'enterrar.

Sanders era vital per intentar fer cicatritzar la ferida demòcrata, una per on no es pot permetre sagnar Clinton, que ja és una de les candidates més impopulars de la història (amb permís de Trump) i que desperta desconfiança en set de cada deu nord-americans, segons una enquesta publicada aquest mateix dilluns. I aquest intent d'ajudar a redibuixar la seva imatge també era l'objectiu de la resta de la jornada de dimarts en la convenció, on s'havia preparat una processó d'oradors que pretenien posar el focus en l'historial de la candidata però, sobretot, en el seu “nucli de valors”. “És la persona més famosa i menys coneguda del país”, deia hores abans que arrenqués la sessió de la convenció Jennifer Palmieri, la cap de comunicacions de la campanya. I ningú està més qualificat per intentar aquesta missió que l'expresident Bill Clinton, l'orador estrella de la jornada, preparat per convertir-se en el “primer cavaller”.

Notícies relacionades

Hillary Clinton, malgrat tot

El Kremlin aposta per Trump

Les pors a Trump són molt reals. Ahir mateix la campanya de Clinton enviava un correu electrònic en què apuntava que les últimes enquestes donen al candidat republicà cinc punts d'avantatge. I Robby Mook, el cap de campanya, deia: “Sempre dic que no ens hem de fixar gaire en els sondejos però un darrere l'altre mostren que Trump ens està devorant l'avantatge i quan sortim de la convenció l'haurà consumit”.

Però al Wells Fargo el dia era, sobretot, de celebració. La història està feta. La de la majúscula, a un pas. I la passada, present. Es va parlar de Seneca Falls, l'enclavament novaiorquès on va néixer el moviment sufragista el 1848. En el 'roll call' va donar el vot a Clinton una delegada d'Oklahoma nascuda el 1929, només nou anys després que les dones poguessin votar als EUA per primera vegada. I es va repetir una vegada i una altra el somni que acaricien els demòcrates i la mateixa Hillary Rodham Clinton: “Primera dona presidenta dels EUA”. Només queda un pas.