El cost dels atemptats de Brussel·les per a Bèlgica: gairebé 1.000 milions

Els atemptats del 22 de març a Brussel·les no només van tenir conseqüències dramàtiques des del punt de vista humà. L'impacte econòmic d'aquell brutal atac, en què van morir 35 persones inclosos els terroristes, s'acosta als 1.000 milions d'euros, segons l'estudi elaborat pel Ministeri d'Economia belga. El seu ministre de Finances, Kris Peeters, augura que les repercussions es deixaran sentir encara “durant mesos” i que faran falta fins i tot “anys” per mesurar els efectes sobre la imatge del país.

L'anàlisi constata un fet obvi: que la regió de Brussel·les capital hauria sigut la més afectada de totes la que configuren Bèlgica, amb una rebaixa en els seus ingressos de 122,5 milions d'euros. A distància, Flandes, que hauria perdut 33 milions i una mica menys Valònia, amb un impacte econòmic estimat en 20 milions d'euros. El sector més afectat pel cop, mentrestant, hauria sigut el de la restauració, l'allotjament i el turisme -amb activitats com taxis, cines, transport-, que han vist caure els seus ingressos en uns 359 milions d'euros.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Però si hi ha un actor que ha patit més que ningú és l'Estat belga. Segons els càlculs del ministeri, els ingressos fiscals haurien caigut arran dels atemptats de Brussel·les en 760 milions d'euros i les 32 activitats s'han vist afectades. A les tres regions, els sectors més afectats han sigut la restauració i els hotels, el comerç minorista, la producció de pel·lícules, programes de televisió, edició musical, transports i activitats creatives i artístiques com espectacles.

MÉS PRESSUPOSADA PER A SEGURETAT

Al marge de l'impacte econòmic, l'estudi també constata que l'atac terrorista més mortífer sofert mai per Bèlgica tindrà conseqüències a llarg termini perquè ha obligat les autoritats públiques a dedicar un pressupost més gran a la seguretat ciutadana, cosa que també repercutirà en les finances públiques. A això s'hi suma la degradació que ha patit la imatge de Bèlgica. “És primordial mobilitzar els mitjans necessaris per restaurar-la”, assenyala l'informe.