El gihadisme com a excusa

El terrorisme islàmic s’utilitza com a coartada per retallar els drets i llibertats, explotant la inseguretat creada rere cada atemptat. L’espionatge electrònic massiu, el lliure accés de les autoritats a la vida privada dels ciutadans i les lleis especials que suspenen drets i garanties constitucionals s’han convertit en la nova normalitat orwel·liana sense que hagi servit per aturar els atacs gihadistes a Europa.

A França, l’estat d’emergència es transforma en permanent i la seva legislació sobre informació de l’any 2015 permet als cossos de seguretat l’espionatge electrònic massiu, efectuar escoltes telefòniques i piratejar correus i ordinadors sense ordre judicial. La llei confereix als cossos de seguretat «uns poders excessivament amplis de vigilància molt intrusiva, sobre la base d’objectius vastos i poc definits, sense l’autorització prèvia d’un jutge i sense un mecanisme de control adequat i independent», va criticar infructuosament el Comitè de Drets Humans de l’ONU.

Altres exemples: les lleis antiterroristes a la Gran Bretanya permeten mantenir detinguda una persona sense càrrecs 14 dies, la llei de seguretat ciutadana a Espanya (llei mordassa) és la retallada de llibertats més important des de la transició i les noves lleis antiterroristes i de vigilància d’Alemanya del 2015 i 2016 permetran l’espionatge de converses i la gravació de vídeos en vivendes sense autorització judicial.

INAUGURAT AMB LA PATRIOT ACT / El retrocés democràtic que suposa aquest tipus de legislació va ser inaugurat per l’Administració nord-americana de George Bush amb la Patriot Act del 2001, que va repercutir de manera immediata en els europeus a través de l’emmagatzematge de les seves dades personals com a passatgers aeris, i també a través de l’espionatge dels EUA a les seves transferències bancàries.

La Unió Europea (UE) va firmar l’any 2004 un pacte amb els Estats Units perquè pogués obtenir de les aerolínies totes les dades personals dels europeus que volaven al país, malgrat que vulnerava la llei europea. El controvertit acord va ser renovat posteriorment el 2007 i el 2011, malgrat que una nota del servei jurídic de la Comissió Europea va indicar que no era compatible amb el dret europeu.

TRANSFERÈNCIES BANCÀRIES / La UE va descobrir el 2006 que els EUA feia uns quants anys que espiaven les transferències bancàries dels europeus, que es fan a través de la xarxa informàtica mundial SWIFT. En comptes de posar-hi fi, la UE va negociar un altre acord perquè els EUA continuessin tenint lliure accés a aquestes dades, malgrat que també vulnera la llei europea. Les filtracions d’Edward Snowden van revelar que les salvaguardes introduïdes no eren respectades per l’Agència Nacional de Seguretat (NSA). La UE assegura que aquest espionatge ha permès aturar diversos atemptats sense facilitar dades concretes que ho confirmin.

La directiva europea de retenció de dades personals de les telecomunicacions va ser declarada il·legal pel Tribunal de Justícia de la UE el 2014, perquè és una «ingerència molt greu i desproporcionada» en els drets fonamentals. El tribunal va destacar que aquestes dades retingudes en el seu conjunt poden proporcionar indicacions molt precises sobre la vida privada de les persones, els seus hàbits quotidians, desplaçaments, activitats i relacions socials. Malgrat la demolidora sentència, les lleis nacionals promulgades partint d’aquesta directiva continuen en vigor, perquè la Comissió Europea es va negar a demanar que se’n suspengués l’aplicació.

Notícies relacionades

Europa tremola

Dos "soldats" de l'Estat Islàmic decapiten un capellà en una església de Normandia

Després dels atemptats de París i Brussel·les, la UE va aprovar crear la seva pròpia base de dades dels passatgers aeris. La Comissió Europea i els governs van presentar la llei com a essencial contra el terrorisme, silenciant que els autors dels atemptats es desplaçaven en cotxe per Europa i que els gihadistes que tornen de Síria primen les rutes terrestres.

L’allau de dades sobre tots els ciutadans impedeix detectar les dades significatives sobre el comportament d’extremistes islàmics ja convictes, radicalitzats coneguts o potencials gihadistes, com ha passat a França i Bèlgica. L’intercanvi de dades entre els serveis de seguretat dels països europeus continua sent limitat i fins i tot és deficient entre diferents cossos de seguretat d’un mateix estat, com Bèlgica i França. I els governs europeus continuen deixant que l’Aràbia Saudita, Qatar i els països del Golf financin amb milers de milions la proliferació d’enclavaments islamistes dins la UE, on es promou el rebuig militant dels valors essencials europeus, definits com a contraris a l’islam.