Turquia es converteix en una presó

Poques hores després del fallit cop d’Estat a Turquia del 15 de juliol passat, les autoritats del país eurasiàtic van començar a detenir i arrestar milers de presumptes colpistes. Milers de persones que van passar sota custòdia policial o van ingressar a la presó en qüestió d’hores i dies en un sistema penitenciari superpoblat ja abans de l’intent colpista: les xifres publicades pel diari local 'Hürriyet' el març d’aquest any mostraven que la població carcerària superava àmpliament la capacitat oficial: 184.494 interns per a 179.883 places.

La situació s’ha deteriorat. Des del 15 de juliol, 18.044 persones han sigut detingudes per suposada relació amb el motí, acusades de tenir vincles amb el Hizmet, el moviment del predicador musulmà Fetullah Gülen, a qui Ankara responsabilitza del cop. De les esmentades, 8.113 estan actualment sota arrest, segons les xifres proporcionades pel ministre de l’Interior, Efkan Ala, el 27 de juliol. Gairebé 3.500 han sigut alliberades. I una mica menys de 5.000 persones segueixen en custòdia policial, un període que sota el primer decret de l’estat d’emergència pot durar fins a 30 dies «per donar més temps a les investigacions», segons fonts oficials.

Entre els 8.113 arrestats hi ha uns 5.500 militars. La xifra és del voltant de 10.000 soldats d’entre els 15.846 detinguts per la seva suposada relació amb l’intent colpista. Unes xifres difícils de gestionar en un sistema carcerari al límit. ¿On han sigut internats? Una font de seguretat que demana no ser identificada afirma que l’Acadèmia de la Policia Muntada d’Ankara acull una part dels detinguts. I aporta una foto de desenes d’homes en roba interior, agenollats, amb les mans a l’esquena i mirant a la paret. Estan en una cavallerissa.

VEHICLES BLINDATS

«A Istanbul, la majoria són a Vatan. A la direcció Provincial de Seguretat», assegura la font. En una visita pels voltants de l’edifici, es veu que la seguretat ha augmentat de manera exponencial. Dos vehicles blindats tanquen un carrer veí a l’edifici, protegit en aquest flanc per una muralla d’autobusos urbans. Un altre dels laterals, a l’avinguda Vatan, està tancat amb moltíssima presència policial, amb agents fortament proveïts. En aquesta via, centenars de seguidors del president turc, Recep Tayyip Erdogan, van sortir al carrer la nit del cop per frenar els tancs, a petició del seu líder. Algunes desenes d’adeptes al règim munten una vigília patriòtica en un improvisat campament al costat de les tanques de la policia. Uns passos més enllà, un punt de l’Ajuntament d’Istanbul reparteix aigua i queviures.

Notícies relacionades

Erdogan tanca un centenar de mitjans de comunicació

Erdogan es reuneix amb opositors i continua la purga enmig d'acusacions de tortura

La mateixa font detalla que el pavelló d’esports de la Federació de Voleibol a Ankara acull molts dels detinguts, igual que altres centres esportius de la capital i d’Istanbul. El demolidor informe d’Amnistia Internacional (AI) sobre tortures i maltractaments als detinguts després del cop publicat el 24 de juliol passat qualifica aquests llocs com a «centres de detenció no oficials». Després de parlar amb advocats i metges que havien tractat amb els detinguts, AI va assegurar tenir «múltiples informes de detinguts en ubicacions no oficials, com ara centres esportius i un estable. Alguns, inclosos com a mínim tres jutges –prossegueix el text–, estaven detinguts als passadissos dels jutjats». L’oenagé també alerta sobre l’esmentat primer decret de l’estat d’emergència a Turquia, sota el qual «els funcionaris poden observar i fins i tot gravar les reunions entre els detinguts i els seus advocats abans del judici, i restringeix als detinguts l’elecció d’un representant, fet que mina encara més el dret a un judici just».

Justos o no, els processos als acusats de colpisme i de vincles amb el moviment de Gülen se celebraran en un tribunal construït ad hoc . Serà al districte de Sincan, a Istanbul, al costat europeu de la ciutat del Bòsfor. Per aquest lloc és probable que no hi hagin de passar els afectats pel cop de manera indirecta, com les persones que van ser acomiadades dels seus llocs de treball per la seva presumpta vinculació amb Gülen, fet de dubtosa credibilitat en casos coneguts per aquest diari. ¿Podran tornar a les seves feines si demostren la seva innocència? Preguntada per aquest aspecte, una font de Presidència va respondre amb evasives.