Erdogan acusa Occident de donar suport al cop d'Estat

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha acusat Occident de donar suport al terrorisme i als que van intentar perpetrar un cop d’Estat a Turquia el 15 de juliol passat. «Aquest cop no va ser planificat a l’interior [del país]. Hi ha actors dins, però el guió del cop va ser escrit a l’estranger», va assegurar. Les reaccions de la comunitat internacional després del fallit motí, que es va saldar amb més de 230 morts, han enterbolit en gran manera les relacions del Govern turc amb Occident.

«Pregunto: ¿Occident dóna suport al terrorisme aquí o no n’hi dóna? ¿Occident dóna suport a la democràcia o als colpistes i el terror?», va dir el cap d’Estat en un combatiu discurs al seu palau a Ankara, davant de representants d’altes instàncies econòmiques. «Lamentablement, aquest Occident dóna suport al terrorisme i s’alinea amb els colpistes. A ells no els afecta com a nosaltres, però a nosaltres sí que ens afecta», va reflexionar Erdogan a manera de resposta a la pregunta retòrica.

«Ho hem de dir clarament, hem d’expressar la nostra tristesa: no hem rebut el suport que esperàvem dels nostres aliats durant i després de l’intent de cop, igual com passa amb la nostra lluita contra altres organitzacions terroristes», va assegurar el president, per lamentar que «en alguns aeroports europeus s’han posat anuncis que diuen ‘No vagi a Turquia: anar a Turquia enforteix Erdogan’». 

TENSIÓ AMB ELS EUA

El president turc va qüestionar la relació amb Washington. «Pregunto als Estats Units: ¿quina classe de socis som que encara no m’heu entregat a qui us he demanat extradir?», va dir en referència al predicador Fethullah Gülen, exiliat als EUA i a qui atribueix haver orquestrat el motí.

«¿Com pot ser això democràtic? No sóc un president que va arribar al càrrec amb un cop. Sóc un president elegit pel 52% dels vots del poble», va recordar per després lamentar que al món hi hagi «ignorants que diuen que no se sap qui va dirigir el cop» quan, en la seva opinió, «es tenen totes les proves» que va ser el predicador Fethullah Gülen.

El clergue, que als seus 75 anys viu a l’exili a Pennsilvània des del 1999, ha negat qualsevol implicació en el cop d’Estat contra Erdogan. El president dels EUA, Barack Obama, ha deixat clar que només estudiaria la petició d’extradició en el supòsit que el Govern turc aportés proves sòlides de la implicació que denuncia. Erdogan acusa els EUA i els seus aliats occidentals d’estar més preocupats pels drets dels que van preparar el cop que per la greu amenaça que li va comportar a un país membre de l’OTAN.

PURGUES MASSIVES

Més de 60.000 persones, des de funcionaris fins a policies passant per militars i periodistes, s’han vist retirats dels seus llocs i, en alguns casos estan detinguts, per haver estat presumptament implicats en la preparació del cop d’Estat, segons afirma Erdogan, que ha destituït més de 3.000 militars, el 40% dels quals són generals. Ha tancat les escoles militars i pretén tenir sota el seu control absolut els serveis d’intel·ligència. La federació de futbol no s’ha escapat d’aquesta purga i 95 membres han sigut destituïts.

A aquells que critiquen aquesta profunda purga a l’Exèrcit, Erdogan els ha contestat que era necessària per evitar que els seguidors de Gülen tornin a intentar fer un altre cop d’Estat.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Decretat l’estat d’emergència, molts sectors expressen la seva preocupació pel fet que el president pugui fer ús d’aquesta situació per fer-se més fort retallant drets. En aquest sentit, Erdogan ha defensat l’aplicació de l’estat d’emergència a l’assegurar que compleix amb totes les normes de la Unió Europea. L’oposició reconeix la necessitat de portar a terme modificacions en l’estructura del país, però insisteix que ha de ser el Parlament el que supervisi aquests canvis.

Davant l’auditori d’empresaris, Erdogan es va comprometre a fer les reformes necessàries per fer més atractiva la inversió estrangera.