Rússia es dirigeix a les eleccions legislatives en un clima de coacció a l'oposició

Iegor Savin no és sols el líder regional a Novossibirsk de Parnas, el partit que copresidia l’opositor Borís Nemtsov fins que va ser assassinat prop del Kremlin el febrer del 2015. Com a candidat a diputat en les eleccions legislatives russes, previstes per al pròxim 18 de setembre, Savin ha obtingut el suport de Rússia Oberta, una plataforma impulsada pel magnat exiliat Mikhaïl Khodorkovski, ferotge crític del president Vladímir Putin i que busca promoure l’Estat de dret i impedir el frau electoral al país recolzant en aquests comicis generals una vintena de candidats.

No obstant, el camí d’aquest aspirant siberià en la carrera per obtenir, d’aquí un mes, un escó al número 1 del carrer Okhotny Riad, seu de la Duma estatal a Moscou, sembla estar sembrat de mines. A VKontakte, una xarxa social russa similar a Facebook, algú va obrir una pàgina falsificada de suport a la seva candidatura, segons sosté el mateix Savin, i hi va publicar la imatge d’una esvàstica, un fet considerat per la legislació russa com una falta administrativa. La difusió de simbologia nazi és l’única d’aquestes infraccions no penals que comporta la inhabilitació política del transgressor, cosa que posa en perill la carrera parlamentària de Savin. Un procés administratiu ha sigut obert contra ell.

El cas de Savin testifica l’enrarida atmosfera de repressió en què se celebraran, el pròxim 18 de setembre, les eleccions parlamentàries a Rússia, la primera gran cita electoral a escala estatal que se celebra al país després de les controvertides eleccions legislatives i presidencials del 2011 i el 2012, el desenvolupament de les qualsva desencadenar les més multitudinàries protestes ciutadanes des de l’arribada al poder del president Vladímir Putin el 2000. Desenes de milers de persones van desfilar aleshores pels carrers de les principals ciutats russes clamant contra uns resultats que consideraven fraudulents, cosa que va posar en greus dificultats l’elit que governa el país des de fa més de 16 anys.

PREVENIR LES PROTESTES

En aquesta ocasió, el Govern rus ha posat tot el seu interès a fer que els incidents no es repeteixin, sobretot quan aquests comicis, a diferència dels que es van celebrar fa quatre anys, es desenvolupen en un marc d’aguda confrontació amb Occident. El Kremlin ha aprovat algunes mesures amb les quals pretén fer més creïble l’escrutini, en particular l’elecció, al capdavant de la Comissió Electoral Central, d’El·la Pamfílova, de 62 anys. Aquesta antiga defensora del Poble i exdiputada del Soviet Suprem de l’URSS, s’ha guanyat una reputació d’integritat entre els opositors i, malgrat ser considerada com a «part del sistema», tal com la descriu un polític crític amb el Kremlin, ha amenaçat de renunciar al càrrec si constata que s’han produït falsificacions massives.

Altres modificacions legislatives que fins i tot han sigut ben rebudes per l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE)

inclouen la implementació d’un sistema electoral mixt, amb la meitat dels diputats (225) elegits per sistema proporcional amb llistes de partit a nivell federal i la resta, en circumscripcions uninominals, juntament amb la reducció del 7% al 5% del percentatge de vots requerit per obtenir representació parlamentària en la llista federal.

No obstant, l’accentuat clima de repressió existent a Rússia, on els espais públics per dissentir s’han reduït visiblement els últims anys, marcarà sens dubte el desenvolupament dels comicis. «Les circumstàncies han empitjorat molt en relació amb el 2011 i el 2012; l’electorat s’ha tancat molt i els ciutadans s’ho pensen dues vegades abans d’expressar les seves opinions», constata a aquest diari Timur Valeev, director de Rússia Oberta. 

IRREGULARITATS

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Amb l’objectiu de prevenir possibles inspeccions per part de la policia o d’algun departament del Govern, la fundació ha instal·lat les seves oficines en un centre de negocis i no hi guarda documents importants. Malgrat que encara queda més d’un mes per a l’obertura dels col·legis electorals, algunes entitats ja han constatat algunes irregularitats. 

    Mikhaïl Kamílov, membre de l’organisme Per unes Eleccions Netes, va assegurar haver verificat com alguns candidats «oferien aliments a pensionistes de pocs recursos», als quals «no els importa gaire» el sentit del seu vot, segons va explicar telefònicament. H